El Cervantes a Margarit tanca el calendari de guardons m¨¦s plurinacionals
El palmar¨¨s dibuixa un panorama pluriling¨¹e, en qu¨¨ tamb¨¦ han estat premiats el basc Bernardo Atxaga, la catalana Dolors Udina i la gallega Pilar Pallar¨¦s
¡°Els premis s¨®n per als esperits lliures i per als amics del jurat¡±. Ho va dir Nicanor Parra per boca del net al que va enviar per rebre i agrair el premi Cervantes que se li va concedir el 2011. El poeta xil¨¨ recorria a la ironia que travessa la seva obra per referir-se a una q¨¹esti¨® susceptible d'interpretacions no sempre liter¨¤ries. Aquest any, tres premis nacionals han recaigut en escriptors que escriuen en basc (Bernardo Atxaga, premi de les Lletres a la seva traject¨°ria), en catal¨¤ (Raimon Portell, guardonat en literatura infantil, per Camins d¡¯aigua) i en gallec (Pilar Pallar¨¦s, en poesia, per Tempo f¨®sil). A m¨¦s, la poesia en catal¨¤ (i tamb¨¦ en castell¨¤) de Joan Margarit va ser reconeguda dijous amb el Premi Cervantes. El Premi Nacional de traducci¨® ha estat per a Dolors Udina, que tradueix tant al catal¨¤ com al castell¨¤. Tots aquests guardons s¨®n atorgats pel Ministeri de Cultura.
Mai abans havien coincidit tantes obres i autors en les diferents lleng¨¹es cooficials d'Espanya en les modalitats m¨¦s liter¨¤ries dels premis (faltaria la de narrativa, que s'ha endut la granadina resident a Barcelona, Cristina Morales, per Lectura f¨¢cil). Aquesta idea es refor?a amb la distribuci¨® descentralitzada de la resta de guardons nacionals: Comunitat Valenciana (C¨°mic, Il¡¤lustraci¨® i Disseny), Gal¨ªcia (Poesia i Assaig), Ast¨²ries (Poesia Jove), Pa¨ªs Basc (Lletres i dues de M¨²sica), Andalusia (Mala Rodr¨ªguez) i Catalunya (Hist¨°ria).
El palmar¨¨s dibuixa un panorama pluriling¨¹e que per a la majoria dels escriptors, jurats i estudiosos consultats obeeix a una simple casualitat, reflex d'una normalitzaci¨® i sensibilitat cap a les quatre lleng¨¹es d'Espanya. No obstant aix¨°, tamb¨¦ s'apunta la possibilitat d'inc¨®rrer en una hipercorrecci¨® que compensi els anys en blanc de les lleng¨¹es minorit¨¤ries (n'hi ha set en catal¨¤, un en basc i cap en gallec des del 1984, quan va comen?ar a concedir-se el Nacional de les Lletres). A m¨¦s, algun suggereix que els guardons ofereixen un panorama de l'Espanya plural que s'ajusta m¨¦s a l'ideari del partit que avui ocupa el Govern, el PSOE. En el que coincideixen tots ¨¦s que no han rebut cap consigna per donar suport a un determinat candidat.
L'any passat, despr¨¦s de l'eclosi¨® del moviment Me Too, les dones van rebre els principals premis nacionals, des de narrativa (Almudena Grandes), fins al Cervantes (Ida Vitale), passant pel de les Lletres (Francisca Aguirre), poesia (Ant¨°nia Vicens), assaig (Mar¨ªa Xes¨²s Lama) o teatre (Yolanda Garc¨ªa Serrano).
¡°I quantes vegades les dones no han estat premiades i no es diu res?¡±, es pregunta l'escriptora mallorquina biling¨¹e, Carme Riera. L'acad¨¨mica de la RAE considera que hi ha hagut una feli? coincid¨¨ncia i que no es pot posar en dubte l'excel¡¤l¨¨ncia tant d'Atxaga com de Margarit. ¡°Totes s¨®n lleng¨¹es d'Espanya. Faltaria m¨¦s que no es tinguessin en compte. I els jurats fan b¨¦ premiant els bons autors que no escriuen nom¨¦s en castell¨¤¡±, assenyala la que fos membre del jurat del Cervantes l'any passat. Riera lamenta que ¡°¨²ltimament la gent acostuma a associar literatura catalana amb l'independentisme, cosa que no ¨¦s aix¨ª¡±.
¡°Em sembla molt b¨¦ recon¨¨ixer la diversitat¡±, apunta Luis Garc¨ªa Montero, director de l'Institut Cervantes. ¡°Espanya t¨¦ tradicions meravelloses en catal¨¤, gallec, basc i espanyol i nom¨¦s pot estranyar que es reconegui en una conjuntura de crispaci¨® pol¨ªtica. A Espanya es van perseguir les lleng¨¹es que no eren el castell¨¤ i ara vivim un esfor? per respectar la diversitat¡±, assenyala. El poeta granad¨ª sost¨¦ que ¡°les situacions socials sempre hi influeixen: en el mal sentit, quan empenyen a premiar mala literatura; en el bo, quan es distingeix gran literatura, com ha passat ara¡±.
El poeta madrileny Manuel Rico ha format part del jurat del Premi de les Lletres, com a representant de l'Associaci¨® d'Escriptors d'Espanya. Entre els seus membres, hi ha tamb¨¦ representants dels periodistes, dels cr¨ªtics, de les diferents acad¨¨mies, de les universitats, d'estudis de g¨¨nere i del Ministeri. Rico atribueix a una ¡°coincid¨¨ncia¡± els premis, per¨° incideix en una reflexi¨®: ¡°En la composici¨® del jurat sempre han estat membres de les acad¨¨mies basca, gallega i catalana, que, en moltes ocasions, defensen un dels seus candidats m¨¦s ben col¡¤locats. Bona part dels llibres en aquestes lleng¨¹es no s'han llegit, perqu¨¨ els jurats no en tenen un coneixement profund. Cal reflexionar en el futur a donar un premi nacional en cadascuna de les lleng¨¹es i que s'impliquin les comunitats aut¨°nomes amb lleng¨¹es pr¨°pies, com passa en els premis de la cr¨ªtica. El cas d'Atxaga ¨¦s indiscutible perqu¨¨ tots l'han llegit en castell¨¤¡±.
Legimititat de lleng¨¹es
L'escriptor valenci¨¤ Mart¨ª Dom¨ªnguez, jurat del Premi de Narrativa en qualitat de membre de l'Institut d¡¯Estudis Catalans (IEC), constata que ¡°hi ha un criteri m¨¦s ampli a l'hora d'atorgar els premis i que el pluriling¨¹isme de l'Estat espanyol est¨¤ m¨¦s present¡±. Considera que la coincid¨¨ncia dels premiats obeeix a ¡°l'atzar i la necessitat¡±. ¡°La necessitat ve que ara hi ha una pressi¨® des del punt de vista de l'Estat de recon¨¨ixer la multiculturalitat de la naci¨® espanyola d'una manera natural¡±.
Dom¨ªnguez destaca la ¡°legitimitat¡± de les lleng¨¹es minorit¨¤ries, terme que tamb¨¦ fa servir l'escriptor i acad¨¨mic del basc Jon Kortazar. ¡°?s una q¨¹esti¨® complexa, que respon a una legitimitat cultural. En aquest cas, tots surten guanyant, no dubto de la import¨¤ncia de Margarit ni d'Atxaga. Els premis donen for?a al seu treball i, al seu torn, tamb¨¦ legitimen qui els organitza. Els di¨¤legs que comencen culturals es poden arribar a establir en altres camps¡±, diu.
¡°?s positiu que les quatre lleng¨¹es estiguin en igualtat de condicions, que no es restringeixi el territori on es parla, perqu¨¨ si no desdibuixem la realitat de tot el pa¨ªs, pluriling¨¹e¡±, destaca la poeta gallega Luisa Castro. ¡°Quan es dona el Premi Nacional de les Arts no et fixes en si ¨¦s mallorqu¨ª o de Saragossa, sin¨® en el fet que l'obra sigui virtuosa i mereixi el guard¨®¡±, diu l'escriptora biling¨¹e, que veu natural que es premi?n obres en les diferents lleng¨¹es. ¡°El cas de les dones respon al mateix: a la normalitzaci¨®¡±.
Jos¨¦ Guirao: ¡°Els jurats s¨®n lliures i independents¡±
El ministre de Cultura i Esports, Jos¨¦ Guirao, treu ferro a les interpretacions sobre els premis nacionals. En declaracions a aquest diari des de l'Havana, on es troba en viatge oficial, assenyala: "En la concessi¨® de premis no cal buscar res m¨¦s que dues q¨¹estions: Una, els jurats s¨®n lliures i independents per determinar qui s¨®n els premiats. El Ministeri nomena els jurats per¨° no presenta candidats. I dues, la creaci¨® es produeix a tot el territori nacional i qualificar-la de centre i perif¨¨ria no deixa de ser un t¨°pic com qualsevol altre. Jo no faria aquesta divisi¨®. La creaci¨® es produeix on li sembla b¨¦ al creador".
Fonts del Ministeri de Cultura recorden que les associacions i acad¨¨mies de les autonomies es van incorporar fa dues d¨¨cades als jurats dels premis nacionals tamb¨¦ per donar visibilitat a creadors de tot Espanya en el jurat dels premis nacionals.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
