Pere Portabella: ¡°Somio que els espectadors esdevinguin usuaris¡±

Pere Portabella (Figueres, 1927), que acaba de guanyar el Giraldillo d'Honor al Festival de Cinema Europeu de Sevilla en reconeixement a la seva traject¨°ria, ho t¨¦ clar: "No faig cinema, per¨° no deixo de ser un cineasta", subratlla, assegut al llumin¨®s despatx de la seva productora, en plena Rambla de Catalunya de Barcelona. Aquesta setmana la Filmoteca de Catalunya li dedica un cicle per celebrar els 60 anys de la seva productora, Films 59.

Aquell any, el 1959, Portabella va entrar en la producci¨® cinematogr¨¤fica amb la idea de produir un cinema que an¨¦s molt m¨¦s enll¨¤ del cinema, i que fos ¨²til: "A mi mai em faran una cr¨ªtica dient que la interpretaci¨® ¨¦s magn¨ªfica, que el final est¨¤ molt ben trobat, no. En canvi, el meu cinema ¨¦s ¨²til, i aix¨° ¨¦s el que proposo. Necessito somiar que milions i milions de persones han deixat de ser simples espectadors i s¨®n usuaris d'un mitj¨¤ i ja mai m¨¦s seran uns espectadors".

"Jo venia de Dau al Set [grup art¨ªstic avantguardista dels anys cinquanta], amb Joan Brossa, Joan Mir¨®, Antoni T¨¤pies... tots aquests, i amb?l'Escola de Barcelona de Jacinto Esteva, que van agafar el corrent sobretot de la nouvelle vague, amb algunes coses del que va ser l'underground americ¨¤. Era part de tots els moviments d'avantguarda, radicals, qualsevol objecte era art, el despull¨¤vem del car¨¤cter de mercaderia, ¨¦rem preconceptuals, est¨¤vem a l'¨²ltima", recorda Portabella. "Per aix¨° veig en el cinema una simbiosi de diversos espais en un: la literatura, la pol¨ªtica, l'art, el cinema s¨®n en un n¨²vol amb diferents matisos". Amb tot plegat, "quan arriba Carlos Saura amb all¨° de Los golfos?[la primera pel¡¤l¨ªcula de l'autor de Cr¨ªa cuervos] entenc que haig de muntar una productora". I va crear Films 59, "com un instrument" amb la intenci¨® de reflectir l'entorn social i pol¨ªtic d'un pa¨ªs sumit en una dictadura. El nom, tan senzill, el va posar la seva dona, Ant¨°nia Maci¨¤, calmant les alternatives m¨¦s bel¡¤licoses que proposaven Portabella, Saura i companyia: "Som al 1959, no? Deixeu-vos d'hist¨°ries i poseu aquest nom", els va dir, i els va posar a tots d'acord.

Els tres anys entre 1959 i 1961 van ser fren¨¨tics i emocionants. Tres pel¡¤l¨ªcules (Los golfos, El cochecito?i Viridiana) i un pacte amb Bu?uel per posar en evid¨¨ncia el r¨¨gim dictatorial. "Jo sempre he tingut una mirada oberta als imprevistos", diu Portabella. I per aquesta escletxa oberta a l'atzar va entrar Bu?uel: "Present¨¤vem Los golfos?al Festival de Canes i Carlos Saura i jo ens el vam trobar a l'ascensor de l'hotel. Per a mi era una persona de refer¨¨ncia, un exiliat de la barb¨¤rie que va significar la Guerra Civil, un lluitador per la llibertat, el creador d'un m¨®n millor a partir de la seva pr¨°pia professionalitat, per¨° al mateix temps amb un car¨¤cter humanista", recorda el cineasta. "Per¨° Carlos Saura, un aut¨¨ntic cin¨¨fil, va al¡¤lucinar: 'Don Luis... ?es usted!', li va venir a dir". Portabella va veure de seguida que era una ocasi¨® fant¨¤stica que no podia desaprofitar.

"L'endem¨¤ vaig pactar amb el Luis", diu, encara amb picardia, Portabella. "Qu¨¨ et sembla si fem una pel¡¤l¨ªcula, jo com a productor i tu com a director?", li va preguntar. "Bu?uel va posar dues condicions: que es fes a Espanya i que jo present¨¦s el gui¨® perqu¨¨ fos convenientment censurat, ell accept¨¦s la censura i, aix¨ª, pogu¨¦s tornar a Espanya. La gent menys radical del franquisme va veure la possibilitat, de cara a fora, que el fet que alg¨² de l'exili, que no havia matat ning¨², vingu¨¦s a rodar a Espanya era en el fons una manera de maquillar el r¨¨gim".

Per¨° Portabella tenia un pla: "Jo et garanteixo que quan es pugui projectar la pel¡¤l¨ªcula la presentarem ¨ªntegra i assumirem les conseq¨¹¨¨ncies del que pugui passar". Aqu¨ª hi havia el risc, l'imprevist. Bu?uel tenia un gui¨®, La belleza del coraz¨®n?(que va acabar sent Viridiana). El van presentar a la censura per acceptar el que establ¨ªs i que el cineasta exiliat pogu¨¦s tornar a Espanya per rodar-lo. ¡°Una manera de maquillar el r¨¨gim de cara a l'exterior¡±, diu Portabella. El que van rodar, per¨°, va tenir ben poc a veure amb el que havien censurat. Per tant, van haver de treure els negatius d'Espanya, en una ¨¨pica fugida de material, amagat entre capes i muletes de la quadrilla de Domingo Domingu¨ªn (germ¨¤ de Luis Miguel, el fam¨®s torero). Tot va sortir b¨¦. Fins i tot el que havia de sortir malament va sortir convenientment malament. Com havia de sortir. Viridiana, amb totes les seves al¡¤lusions blasfemes a la religi¨® i els seus elements fetitxistes, va guanyar la Palma d'Or (¨¦s, encara, l'¨²nica pel¡¤l¨ªcula espanyola que ho ha aconseguit). El Vatic¨¤ va envestir contra la dictadura i aquesta, en lloc de prohibir la pel¡¤l¨ªcula, la va negar com a pel¡¤l¨ªcula espanyola.

"L'atzar em persegueix perqu¨¨ estic obert, no em defenso", explica Portabella. "La nostra cultura, en general conservadora, vol que et tanquis i decideixis no moure't d'on ets i que aix¨° et garanteixi la vida, que puguis menjar prou, que puguis tenir fills, fer carrera... I no, aix¨° no va aix¨ª. La mesura dels teus l¨ªmits els coneixes si te'ls poses, si arrisques. Hi ha un risc que ha d'estar sempre present". Portabella s'ha mantingut fidel a aquestes idees en tots els camps de la seva vida, des que va tra?ar un cam¨ª diferent del de ser el fill del fundador de Danone i va lluitar pels seus principis.

Sense haver militat mai en cap partit pol¨ªtic, Portabella va ser senador i assessor en l'elaboraci¨® de la Constituci¨® del 1978. En les seves pel¡¤l¨ªcules, aquestes que trenquen amb el llenguatge cinematogr¨¤fic tradicional per, sovint, posar el dit a la nafra, ha descrit una societat que no es pot dir que hagi anat pel millor cam¨ª. Dos exemples candents escandalitzen el cineasta: ¡°El 2010 un recurs d'inconstitucionalitat va arrasar l'Estaut votat pels catalans¡±, es queixa. ¡°No hem tingut mai un estatut adequat a les m¨¦s m¨ªnimes reivindicacions¡±. I, considerant que Espanya ¨¦s un pa¨ªs europeu, implica la Uni¨® Europea: ¡°Els estats de la UE parteixen d'una situaci¨® en fals de conseq¨¹¨¨ncies terribles quan es constitueix nom¨¦s sobre la base de les finances i la pol¨ªtica; la paraula cultura no hi apareix, quan ¨¦s l'espai on ¨¦s tot, comen?ant pel ciutad¨¤¡±, sost¨¦. Una de les conseq¨¹¨¨ncies d'aquesta deriva la veu al Mediterrani: ¡°Un mar que s'ha convertit en un cementiri¡±, diu seri¨®s, avergonyit, com un indignat m¨¦s que ¨¦s. ¡°El frac¨¤s amb els immigrants ha deixat el prestigi d'Europa per terra¡±, sentencia.