El 20-N

Cada any, en arribar al 20 de novembre, sento la necessitat de rellegir les ¨²ltimes p¨¤gines de l¡¯Autobiograf¨ªa del general Franco, de V¨¢zquez Montalb¨¢n. Relata els ¨²ltims dies del dictador, sotm¨¨s a cirurgies despietades promogudes i practicades pel clan d¡¯El Pardo. Ho resumeix aix¨ª: tractaven de sobreviure sobrevivint-lo. Li van allargar la vida dolorosament, despietadament, per sobreviure ells i el franquisme, tot i que nom¨¦s fossin uns dies m¨¦s. Li van muntar una mena d¡¯hospital de campanya, r¨°nec i casernari, en la infermeria del Regiment d¡¯El Pardo, tot i que finalment es van veure obligats a portar-lo a l¡¯Hospital La Paz. El van escorxar en vida, sense m¨¦s tractament pal¡¤liatiu que el bra? incorrupte de santa Teresa i els mantells de la Mare de D¨¦u del Pilar i de Guadalupe. Per aix¨° cal dir, tot i que sigui un sarcasme, que va ser l¡¯¨²ltim torturat pel franquisme.

Aquell 20 de novembre, mentre Arias Navarro donava la not¨ªcia de la mort ploriquejant, s¡¯esgotaven les exist¨¨ncies de cava. Per¨° mentre a tot Espanya molts celebr¨¤vem la desaparici¨® f¨ªsica d¡¯un dictador inhum¨¤, d¡¯altres, a Madrid, formaven una cua quilom¨¨trica per poder retre-li l¡¯¨²ltim homenatge (tot i que n¡¯hi va haver algun que nom¨¦s va ser per assegurar-se de la mort). I si el cad¨¤ver s¡¯hagu¨¦s exhibit a Barcelona o a qualsevol altra ciutat, ¨¦s molt probable que tamb¨¦ hi hagu¨¦s hagut llargues cues.

Ja han passat 44 anys des que el vam veure desfilar per la pla?a d¡¯Oriente sobre un cami¨® Pegaso tunejat per a l'ocasi¨®, escortat per la gu¨¤rdia mora davant de la freda mirada de hiena de Pinochet amb la seva capa blava. Semblava que era l¡¯¨²ltim viatge de Franco, per entrar finalment per la porta de la seva desmesurada bas¨ªlica mussoliniana, transportat sobre les espatlles pels seus fidel¨ªssims sequa?os, davant d¡¯una multitud fervorosa, eri?ada de salutacions i banderes falangistes i espanyoles amb pollastre (com diria Rufi¨¢n) i una process¨® de frares, creus i escolanets, confosos amb alts dignataris en vig¨ªlies de canvi de jaqueta. Aix¨ª, llavors, va comen?ar la Transici¨®.

Per¨° aquest no va ser l¡¯¨²ltim viatge de Franco. Fa pocs dies va sortir per on havia entrat, per¨° aquesta vegada sense m¨¦s espectadors que la ministra de Just¨ªcia i dos acompanyants oficials. La ministra, com a not¨¤ria major del regne, era l¡¯encarregada de donar fe de tot el que passava. Havia de garantir la cadena de cust¨°dia, ¨¦s a dir, assegurar que el que es va desenterrar a Cuelgamuros era el mateix que s¡¯enterrava a Mingorrubio. I per aix¨° va haver de suportar l¡¯exhumaci¨®, el macabre viatge aeri i l¡¯aquelarre del funeral franquista. ?s comprensible que fes aquella cara.

La m¨°mia va sortir del seu Valle sense desfilades, ni multituds, ni bra?os al?ats, ni banderes ni sequa?os, sense process¨® de frares i sense m¨¦s lit¨²rgia funer¨¤ria que la del prior falangista amb el seu hisop. Va sortir sobre les espatlles d¡¯aquesta patuleia familiar, casposa i desmarxada, fatxenda i farandulera que sobreviu amb les riqueses acumulades sense contenci¨® ni pudor pel dictador i la seva senyora. De deb¨° que aquella matussera baixada de l¡¯escalinata amb el mort a coll m¨¦s que un enterrament amb honors semblava una r¨¨plica breu i inh¨°spita del passeig funerari de Juana la Loca.

Els sequa?os de Franco, igual que ell, han anat morint de vells sense respondre als seus crims, i deixant-nos, a m¨¦s, les seves seq¨¹eles. Ens deixen encara noms de carrer il¡¤legals, contraris a la Llei de Mem¨°ria Hist¨°rica. Ens deixen la creu de Cuelgamuros, amb la seva abadia de frares falangistes. Ens deixen els seus descendents ideol¨°gics empeltats en noves branques de la ultradreta que broten per Europa. Ens deixen els morts a les cunetes i els afusellats despr¨¦s d¡¯una ficci¨® de judici sumar¨ªssim sense defensa, que ¨¦s el que eren aquells Consells de Guerra de principis dels anys quaranta. I ens deixen la vergonya de la Sala Militar del Tribunal Suprem, que, ja en plena democr¨¤cia, va validar com a legals aquelles farses macabres, perqu¨¨ s¡¯havien dictat segons les lleis vigents en el seu moment, tot i que eren disposicions militars ordenades pels rebels contra la legalitat republicana. Un llibre de Jim¨¦nez Villarejo y Do?ate analitza magistralment aquesta deplorable jurisprud¨¨ncia. Fa vergonya que, encara ara, s¡¯acceptin jur¨ªdicament aquells milers de judicis que no eren m¨¦s que simples i breus tr¨¤mits de burocr¨¤cia castrense per conduir al Camp de la Bota, a Barcelona, a la t¨¤pia del cementiri de l¡¯Almudena de Madrid, o a altres fosses similars a la resta d¡¯Espanya. Nom¨¦s quan tot aix¨° que ens deixen sigui un mal record de la hist¨°ria podrem dir que la Transici¨®, definitivament, ha arribat al final.