Adeu socialista a la immersi¨®

Ni una trista setmana no ha trigat el PSC a estendre les ales sobre el cad¨¤ver de Ciutadans, quan encara no sab¨ªem que In¨¦s Arrimadas intentar¨¤ reflotar el vaixell ni sabem quin ser¨¤ el rendiment de Lorena Rold¨¢n com a cap de llista d¡¯unes properes eleccions al Parlament. D¡¯alguna manera inefable, com una mena de llenguatge no verbal col¡¤lectiu que tots interpretem, es dona per descomptada la liquidaci¨® del projecte dels taxidermistes un cop Albert Rivera ha anunciat la seva retirada, possiblement el m¨¦s previsible dels seus ¨²ltims moviments, a la vegada que es confirma la irrupci¨® d¡¯un nou actor pol¨ªtic, tamb¨¦ a Catalunya, en forma de gent que d¡¯exhumar un dictador en diu profanar una tomba. Fins aqu¨ª el que direm d¡¯aquests.

No cal dir que l¡¯ideari de Ciutadans en mat¨¨ria de llengua ha estat la proposta m¨¦s nociva des de la restauraci¨® de la democr¨¤cia, amb tres pilars essencials: la defensa de la llengua comuna, que comporta la prevalen?a del castell¨¤; la defensa del biling¨¹isme social, que equival a la defensa del monoling¨¹isme individual, i la cr¨ªtica sistem¨¤tica de la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica en conjunt, amb dues propostes estrella que suposen una impugnaci¨® a la totalitat: el tancament de TV3 i la intervenci¨® de l¡¯escola en catal¨¤ per mitj¨¤ d¡¯un 155 indefinit. El resultat ¨¦s sabut: els tres partits que anaven en aquesta l¨ªnia ¡ªCs, PP i l¡¯altre¡ª han obtingut sis escons (eren set a l¡¯abril) d¡¯un total de 48.

El llegat de Ciutadans en mat¨¨ria ling¨¹¨ªstica, per¨°, ¨¦s massa suc¨®s per deixar-lo escapar, d¡¯aqu¨ª que el Partit del Socialistes s¡¯hagi afanyat a recollir-ne les restes de cara al seu 14¨¨ Congr¨¦s, que s¡¯ha de celebrar (alerta, que per fer servir aquesta per¨ªfrasi et poden posar a la pres¨®) al desembre. Si s¡¯aprova el que recull el seu document program¨¤tic marc, i en aquests congressos ¨¦s dif¨ªcil que no sigui aix¨ª, es podr¨¤ dir sense embuts que el socialisme abandona el consens al voltant de l¡¯escola en catal¨¤ i, de passada, la seva pr¨°pia hist¨°ria en defensa de la llengua. Tot per comprar el relat de Ciutadans.

Diu el punt 35 del document socialista: ?A la societat catalana hi ha hagut, les darreres d¨¨cades, un pacte de conviv¨¨ncia en mat¨¨ria ling¨¹¨ªstica que s¡¯ha trencat per la instrumentalitzaci¨® que han fet els nacionalismes de la llengua, pel proc¨¦s independentista, que ha associat el catal¨¤ a la seva causa, i per una utilitzaci¨® partidista al voltant del seu ¨²s, especialment a l¡¯escola?. Sorpr¨¨n d¡¯entrada aquesta instrumentalitzaci¨® obra dels nacionalismes (catalans, s¡¯ent¨¦n), tenint en compte que: 1) una part significativa de l¡¯independentisme ¨¦s de llengua materna castellana, 2) la superviv¨¨ncia de la llengua ha desaparegut del programa per a la independ¨¨ncia, i 3) no es diu res de la instrumentalitzaci¨® que n¡¯ha fet el nacionalisme espanyol. Per¨° encara ¨¦s m¨¦s sorprenent la cr¨ªtica velada a la immersi¨® ling¨¹¨ªstica, de la qual no hi ha ni un sol esment en el document, tenint en compte la vindicaci¨® que sempre n¡¯ha fet el partit, fins i tot com a obra de govern en mans de Jos¨¦ Montilla.

Continua el document, el toc de gr¨¤cia: ?Farem de la diversitat ling¨¹¨ªstica a Catalunya un actiu, defensant el catal¨¤ i el castell¨¤ a trav¨¦s d¡¯un model pluriling¨¹e a l¡¯escola amb la flexibilitat que la realitat socioling¨¹¨ªstica present al nostre pa¨ªs exigeix?. ?s a dir, parafrasejant, ?posarem fi a l¡¯escola en catal¨¤ per mitj¨¤ d¡¯un model adaptat a l¡¯entorn, possiblement fent m¨¦s classes en castell¨¤ all¨¤ on es parla castell¨¤, tot i que de fet encara no sabem com fer-ho?. En qualsevol cas, la iniciativa dels socialistes far¨¤ les del¨ªcies de Rivera, l¡¯home que es trencava la cara per parlar en castell¨¤ a Catalunya.

I finalment, el document fa un esment oportunista de Marta Mata, referent de l¡¯escola en catal¨¤ i gran defensora de la no segregaci¨® dels alumnes per motius de llengua, en atribuir-li l¡¯objectiu de fer que els nens coneguin i estimin tant el catal¨¤ com el castell¨¤. Un objectiu que, a principis dels vuitanta, pretenia que el catal¨¤ arrib¨¦s a ¨¤mplies capes de poblaci¨® immigrada on la llengua no havia penetrat i que ara no pot ser invocat sense una bona dosi de cinisme.