45 minuts per salvar Pompeu Fabra de les bombes feixistes

Els set intr¨¨pids jugadors es troben al claustre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). La Marta i la Roser s¨®n amigues. La resta no es coneixen entre si: l'Anna i l'Ivan s¨®n estudiants de catal¨¤; la Maria ¨¦s correctora; el Jordi, escriptor, i el Toni, periodista. Podrien ser tranquil¡¤lament bombers, paletes o enginyers. No cal ser un ent¨¨s en la llengua catalana per participar en el joc d'escapada A l'ombra de Sant Pau, que acaba de posar en marxa el Departament de Cultura de la Generalitat impulsat per la Ruta Pompeu Fabra, amb el suport de l'IEC. "Recordeu que Sant Pau us vigila", ¨¦s l'¨²ltim advertiment que reben els participants abans que els tanquin a la sala.

La proposta ¨¦s la seg¨¹ent: en Pompeu Fabra ¨¦s a Badalona i el seu deixeble Josep Miracle ha deixat una nota preocupant al seu despatx avisant que l'ha d'anar a buscar perqu¨¨ d'aqu¨ª a poca estona cauran bombes sobre Barcelona. ?s el 17 de mar? del 1938, en plena Guerra Civil, i els avions de l'Aviazione Legionaria enviats per Mussolini no trigaran a atacar la ciutat. A la nota, Miracle explica que nom¨¦s es podr¨¤ sortir del despatx si es troben set de les converses filol¨°giques escrites per l'enginyer (Fabra era enginyer) i que estan amagades a la sala. Cal dir que en realitat el despatx no ¨¦s el del gram¨¤tic; en el que va ocupar Pompeu Fabra?realment hi va caure una bomba i va quedar destrossat. Una bomba com la que, potser, caur¨¤ simuladament sobre els concursants si no troben abans de tres quarts d'hora els escrits. I aix¨° ¨¦s tot el que podem explicar. La resta ¨¦s un joc de pistes i no conv¨¦ donar-ne m¨¦s.

M¨¢s informaci¨®n

Un ¡®escape room¡¯ sobre la llengua catalana i Pompeu Fabra

Cinc habitacions d¡¯on escapar-se

Una ¡®room escape¡¯ per fugir de la pres¨® a Barcelona

A la sala s'ha recreat el lloc de treball de Fabra per¨°, en realitat, ¨¦s el despatx del secretari general de la instituci¨® i, rere una porta, hi ha instal¡¤lada la sala de control del joc. Des d'all¨¤, David Paloma, professor de la UAB, i M¨°nica Montserrat, de la URV, tots dos guies de la Ruta Pompeu Fabra, segueixen a trav¨¦s de dues pantalles els moviments dels participants, recreen els sorolls dels avions o les sirenes d'alerta i donen pistes quan els jugadors s'encallen.

"Ho vivim com ells", diu la M¨°nica. "Quan no troben una pista patim amb ells, ens desesperem...!" Hi ha una certa tensi¨® tamb¨¦ all¨¤, de vegades els controladors discuteixen entre ells per si cal donar una pista: "Diguem-los qu¨¨ han de mirar..." "No! Que ja ho tenen, espera...!" Les reaccions de cada grup (l'ideal ¨¦s d'entre quatre i sis o set persones) ¨¦s molt diferent. "Un soci¨°leg que fos aqu¨ª amb nosaltres veient-los al¡¤lucinaria", comenta el David.

Aquest cop, el David i la M¨°nica admeten que no han patit gaire. "Els han sobrat set minuts, ¨¦s dels millors registres", diu el David. "Un amb gent suposadament experta en jocs d'escapada es va quedar a nom¨¦s dos minuts de caure sota les bombes...", revela. Els integrants del grup han sortit contents: "El que m'agrada dels escape rooms ¨¦s que t'hi fiques tant que realment durant una estona no penses en res m¨¦s", comenta la Marta. De fet, els tres quarts d'hora (que en aquest cas han estat menys) han passat volant. No es pot revelar res del que hi ha all¨¤ dins, per¨° l'atmosfera ¨¦s captivadora: "Et sents realment com als anys trenta, el que passa ¨¦s que has d'anar per feina", diu el Toni. El rellotge no s'atura, esclar.

Un cop assolit l'objectiu, els integrants de l'equip obren la porta de la sala de control i s'adonen que all¨° ¨¦s la capella de l'IEC! El David demana silenci, perqu¨¨ per sortir han de travessar la Sala Prat de la Riba, on s'est¨¤ fent un congr¨¦s internacional sobre el c¨¤ncer. "Per¨°... i el soroll de les bombes? i el de les sirenes?", pregunten alguns dels jugadors. "Els hem advertit, ¨°bviament", aclareix el David, no tan conven?ut. "El que passa ¨¦s que alguns dels assistents es queden una mica bocabadats". Res de greu, els sons no han alertat ning¨².

Fins al moment nom¨¦s se n'havien fet cinc sessions, per¨° les previsions s¨®n molt bones: en nom¨¦s 24 hores es van esgotar les sessions fins al desembre. La idea era destinar el joc a alumnes del Consorci, per¨° de seguida es va veure que valdria la pena obrir-lo a tothom qui vulgui. En principi, la proposta est¨¤ oberta, com a m¨ªnim, fins a l'abril.