Una tarda amb la Teresa

No s¨¦ gaire b¨¦ qu¨¨ hi busco, en els llibres. Sota una l¨¤mpada dels anys trenta i els peus creuats sobre el bra? de la butaca va ser, tardes de la infantesa, evasi¨® i vides impossibles per delegaci¨®. Amb el mateix llum i butaca, temps reentapissat, interpretaci¨®: intu?a que la vida no ensenya, que al carrer hi havia el m¨®n, per¨° que des d¡¯all¨¤ no l¡¯entendria. Bona excusa per a una misantropia que es refor?ava els dissabtes a la nit.

Sempre hi ha una data. Ara, el 19 d¡¯agost del 1982. ?s la de les meves ?ltimas tardes con Teresa, el llibre que m¨¦s m¡¯ha marcat. Segons l¡¯anotaci¨® n¨¤ufraga entre l¡¯ocre de les p¨¤gines cremades per l¡¯acidesa del temps, va ser regal de la meva germana, manifestaci¨® de futurs dots de psic¨°loga. Ja sabeu de qu¨¨ va: aventures i amors equ¨ªvocs d¡¯un bandarra del Carmel (el Pijoaparte) amb Teresita Serrat, universit¨¤ria de casa bona de Sant Gervasi que juga a la subversi¨® pol¨ªtica amb els seus tamb¨¦ riquets (i ximplets) companys. Ella ha conf¨®s el lladre de motos amb un militant obrer i creu que ¡°l¡¯arrencar¨¤ de la seva classe i la salvar¨¤ d¡¯ella mateixa¡±, com va resumir Vargas Llosa; el noi, que li ha tocat la loteria social que li obrir¨¤ les portes del tecnicolor m¨®n burg¨¨s.

M¡¯agrada pensar avui que per a Mars¨¦ la novel¡¤la va ser tan important com per a mi: ¨¦s qui millor ha descrit la meva infantesa i el seu paisatge. No ¨¦s la seva preferida, per¨° ¨¦s la que li va refermar el que fins llavors era una vocaci¨® vacil¡¤lant. El meu exemplar ¨¦s la sisena reimpressi¨® de la setena edici¨®, revisada per l¡¯autor el febrer del 1975, per¨° mant¨¦ la portada de la primera, del 1966, d¡¯Oriol Maspons, amb el pla zenital d¡¯una noia al volant d¡¯un descapotable. El fot¨°graf ja havia il¡¤lustrat el primer llibre publicat de Mars¨¦, Encerrados con un solo juguete, del 1960: va utilitzar una model francesa, Bab¨¤, llegint revistes indolents al llit; era l¡¯habitaci¨® de les filles de l¡¯editor Carlos Barral a la casa que tenia a Calafell.

Qu¨¨ busco encara ara en la meva meitat d¡¯un llibre? Tot just una mica d¡¯ordre en la trag¨¨dia

Maspons il¡¤lustrava la col¡¤lecci¨® Biblioteca Breve ja des del p¨°ster fundacional de juny del 1958. Com a m¨ªnim va il¡¤luminar 42 portades. Almenys en una altra ocasi¨® hi apareixia tamb¨¦ una dona en un cotxe, aquesta vegada conduint, de nit i frontal: Lo m¨¢s tarde en noviembre, de Hans Erich Nossack. La destinada al llibre de Mars¨¦ ¨¦s hist¨°ria coneguda de la fotografia catalana i de l¡¯esperit de la Gauche Divine. ?s tan ic¨°nica que s¡¯ha atribu?t a Leopoldo Pom¨¦s i a Colita, a la darrera a partir del pol¨¨mic film sobre Jaime Gil de Biedma, El c¨®nsul de Sodoma, en una sessi¨® en qu¨¨ suposadament hi eren Mars¨¦, la seva dona i el poeta, cosa que l¡¯escriptor va desmentir al seu bi¨°graf Josep Maria Cuenca a Mientras llega la felicidad.

No va anar aix¨ª. Maspons va fer la foto des d¡¯un balc¨® de la Pedrera, on vivien els pares de la model Susan Holmquist, que ja per sempre va ser, en l¡¯imaginari col¡¤lectiu, Teresita Serrat. Inevitable una model estrangera perqu¨¨, des que el 1954 va fotografiar a Eivissa Monique Koller, Maspons va utilitzar majorit¨¤riament models de m¨¦s enll¨¤ dels Pirineus, rosses i amb aire n¨°rdic: per ell encarnaven la dona moderna i sensual. Amb els anys, les va fer mutar en maniquins, nines gaireb¨¦ inexpressives en posicions de contorsionista.

A Holmquist (el Conillet de vellut de la can?¨® de Joan Manuel Serrat, despr¨¦s de la seva relaci¨® sentimental) tamb¨¦ la va fer girar i mirar cap amunt, en un enquadrament an¨°mal en l¡¯¨¨poca. El cotxe era d¡¯ella: un Innocenti descapotable que la ja Miss Dinamarca s¡¯havia comprat feia poc a Mil¨¤. Com que l¡¯original de la fotografia ¨¦s una de les 503 imatges que conformen, al MNAC, la primera gran exposici¨® sobre Maspons, em vaig fixar en alguns dels detalls. Menors, esclar. Per exemple, la matr¨ªcula: MI 854142. O que el vehicle estava una mica brut de pols, com revelen aquells dibuixets que la gent acostuma a fer-hi amb el ditet (millor aix¨° que no pas l¡¯envejosa rascada del xass¨ªs). O que, al costat de l¡¯antena telesc¨°pica de r¨¤dio, can¨°nicament tor?ada a la punta, hi havia un adhesiu molt de l¡¯¨¨poca, un tr¨¨vol verd de quatre fulles¡­

L¡¯obsessi¨® patol¨°gica t¨¦ atenuant, que requereix unes coordenades personals del 1982 i que s¡¯expliquen si de la hist¨°ria de Mars¨¦ se n¡¯esborren traces d¡¯arribisme i mala fe i es canvien els escenaris de la Costa Brava per Castelldefels i el ranci llinatge de la dinastia Serrat per un empresariat de possibles fet a si mateix. I els cabells rossos pels castanys, per¨° no els ulls blaus. I ho deixarem aqu¨ª. La cosa ¨¦s que, sense saber amb 19 anys absolutament res de res de la imatge ni del fot¨°graf (ni de Mars¨¦, ni de la vida, en definitiva), se¡¯m va acudir una tarda d¡¯estiu fer el mateix amb la meva Teresa. Entranyable¡­ per¨° dram¨¤tic: l¡¯estilitzat Innocenti va mutar, com la carrossa de la Ventafocs, en carabassa Ford Fiesta vermell, per descomptat no descapotable, cosa que obligava a un escor? tan for?at de la meva estimada per la finestreta que em va fer por que es trenqu¨¦s l¡¯espinada. Tampoc s¨¦ quantes vegades vaig arribar a disparar perqu¨¨ quan no trobava l¡¯enquadrament resulta que hi entrava un raig de sol o li entreveia una ganyota o un ull mig tancat a la cara. La clandestinitat de la cosa (els ve?ns del tafaner, estret i humil carrer¨® del barri; la meva tieta v¨ªdua rondant en funcions de carabina d¡¯estiu i la meva imper¨ªcia amb la c¨¤mera robada als meus pares) va provocar que en gaireb¨¦ totes les poques imatges que es van salvar en el revelat es col¨¦s la barana del balc¨®.

Vaig perdre les c¨°pies, potser totes estripades quan la relaci¨® es va acabar, m¨¦s per imberbes despits sense import¨¤ncia que no pas per incompatibilitat personal o social, tot i que la pressi¨® a la seva fam¨ªlia va ser gran (nom¨¦s li queia b¨¦ a la seva ¨¤via). Per¨° sense recon¨¨ixer-ho, mantinc l¡¯esperan?a que alguna, un dia, aletegi en collir un llibre oblidat durant massa temps. En el fons, en aquella hist¨°ria, com en la de Mars¨¦, no hi va haver ¡°ni rancor ni condemna, ni tampoc autoengany, sin¨® metamorfosi l¨ªrica¡±, com va llegir Pere Gimferrer.

¡°L¡¯autor nom¨¦s escriu la meitat d¡¯un llibre; de l¡¯altra meitat se n¡¯ha d¡¯ocupar el lector¡±, sostenia Joseph Conrad. Qu¨¨ busco encara ara en la meva meitat d¡¯un llibre? Tot just una mica d¡¯ordre en la trag¨¨dia.