La Beckett munta el seu primer ¡®Esperant Godot¡¯

Un director meticul¨®s i perfeccionista com Ferran Utzet, un autor existencialista i (diuen) absurd com Samuel Beckett,?un traductor amb sensibilitat po¨¨tica com Josep Pedrals, i un repartiment amb els ir¨°nics i una mica an¨¤rquics Pol L¨®pez i Nao Albet al capdavant. Tota aquesta combinaci¨® t¨¦ com a resultat el primer muntatge que produeix la Sala Beckett d'Esperant Godot, que s'estrena aquest dimecres (en cartell fins al 4 de gener) dins del cicle dedicat a l'autor irland¨¨s en el 30¨¨ aniversari de la seva mort i, tamb¨¦, de l'obertura del popular espai esc¨¨nic barcelon¨ª.

Ferran Utzet no pot amagar la seva il¡¤lusi¨® d'afrontar el repte: ¡°Quan vaig rebre la trucada del Toni [Casares, director de la Beckett] proposant-me fer un Godot, vaig pensar: ¡®Ja em puc morir¡­ fer Godot!¡¯¡±, declara en una entrevista al web de la sala. El director d'obres com la premiada Sopa de pollastre amb ordi o?Traduccions/Translations, totes dues amb La Perla 29, tenia ganes d'afrontar l'autor en un escenari: ¡°M'havia apropat m¨¦s a Beckett com a lector, per haver-lo estudiat i llegit i meravellat¡±, comenta, alhora que es declara ¡°verge de Beckett¡±: ¡°?s d'aquests autors que m'agrada descobrir treballant-los i discutint a la sala d'assajos. No hi arribo com a expert, sin¨® disposat a aprendre i amarar-me d'aquest univers¡±.

El director admet que s'han pres alguna llic¨¨ncia jugant molt amb el text, per¨° sempre des del respecte a les normes que proposa Beckett. Per exemple, Vladimir i Estrag¨® aqu¨ª s¨®n joves i Beckett, en canvi, els va pensar molt grans. ¡°Els hem buscat joves per desenganxar-nos, d'alguna manera, de la solemnitat en qu¨¨ pot caure un muntatge d'Esperant Godot¡±, declara Utzet. ¡°?s f¨¤cil que un Beckett, amb la seva complexitat existencial i filos¨°fica, amb actors que diuen coses molt profundes i molt serioses, es converteixi en un text que pesi massa. Hem considerat que l'edat podia servir per evitar-ho¡±.

Utzet va saber des del minut zero qui havia de ser Vladimir i qui Estrag¨®. Pol L¨®pez i Nao Albet, els escollits, reconeixen que quan van llegir l'obra tamb¨¦ van tenir clar¨ªssim quin personatge faria cadascun. ¡°I va i resulta que el Ferran ho tenia igual de clar, per¨° a l'inrev¨¦s¡±, diuen. Pol L¨®pez ¨¦s Vladimir i Nao Albet, Estrag¨®. Aitor Galisteo-Rocher, de la companyia La Cal¨°rica, i Blai Juanet (un dels tres responsables del meravell¨®s Be God Is) acaben d'aportar a la representaci¨® aquest aire del carrer i aquest toc clown.

L'obra, que plasma la viv¨¨ncia de dos personatges que n'esperen un tercer (Godot) que no arriba, absorbeix mil tend¨¨ncies del teatre universal. Pol L¨®pez i Nao Albet la resumeixen amb una encertada s¨¨rie de refer¨¨ncies: ¡°Hi veiem una mica de David Lynch, de Camus, del Xooof del Tricicle, i de Palace, tamb¨¦. I de Sanch¨ªs Sinisterra, esclar, i hi veiem Pinter, Mamet¡­ Tots els autors contemporanis han begut de Beckett¡±.

De la traducci¨® encarregada per a l'ocasi¨® a Josep Pedrals, Casares se n'ha mostrat molt orgull¨®s: ¡°T¨¦ voluntat de ser can¨°nica, sense cap intenci¨® de menysprear la que va fer Joan Oliver¡±, va dir Casares, ¡°perqu¨¨ el teatre ¨¦s un art viu que cal anar renovant i Pedrals t¨¦ un llenguatge que ens semblava idoni per fer traducci¨®¡±. Hi coincideix amb Utzet: ¡°La d'encarregar la traducci¨® ha estat la decisi¨® m¨¦s crucial. Pedrals ¨¦s m¨¦s destacat com a poeta que com a traductor, per aix¨° la decisi¨® ¨¦s una aposta per la po¨¨tica i el ritme que li dona al text. La seva versi¨®, que respecta totalment l'autor [una de les caracter¨ªstiques del teatre de Beckett s¨®n les seves m¨²ltiples i gaireb¨¦ primmirades acotacions, les didasc¨¤lies], sona molt catalana, molt contempor¨¤nia i alhora atemporal i beckettiana, en el sentit que es deixa contaminar pel que els actors diuen i fan. Marca el nivell de partida¡±.

Pedrals ha fet una traducci¨® molt rigorosa i personal (el t¨ªtol, per exemple, perd la paraula tot per quedar-se en Esperant Godot), alhora del franc¨¨s original i de la traducci¨® a l'angl¨¨s que en va fer el mateix Beckett, i amb la participaci¨® del repartiment. El poeta va sotmetre els int¨¨rprets i el director a una primera traducci¨®, en una lectura comuna que va servir per arribar a un catal¨¤ el m¨¦s actual possible.