Els gasos amb efecte d¡¯hivernacle a l¡¯atmosfera marquen un nou m¨¤xim hist¨°ric

La humanitat suma una altra p¨¤gina per a la cr¨°nica del desastre: la concentraci¨® a l'atmosfera dels principals gasos amb efecte d'hivernacle ¨Cdi¨°xid de carboni (CO₂), met¨¤ (CH₄) i?¨°xid nitr¨®s (N₂O)¨C va marcar un nou r¨¨cord durant el 2018. L'Organitzaci¨® Meteorol¨°gica Mundial (OMM) ha recordat aquest dilluns que en el cas del CO₂, el principal d'aquests gasos responsables de l'escalfament global, cal retrocedir almenys tres milions d'anys per trobar-ne una concentraci¨® tan gran a l'atmosfera. I en aquell moment ¨Cen el qual ni tan sols existia l'¨¦sser hum¨¤¨C, la temperatura era d'entre dos i tres graus m¨¦s c¨¤lida que ara i el nivell del mar entre 10 i 20 metres m¨¦s alt, ha advertit l'organitzaci¨®. L'OMM, un ens que dep¨¨n de Nacions Unides, ha presentat aquest dilluns el seu butllet¨ª anual de concentraci¨® de gasos amb efecte d'hivernacle, el quinz¨¨ que fa.

Aquests gasos sempre han estat presents a l'atmosfera terrestre i impedeixen que part de l'escalfor que despr¨¨n la Terra pels raigs del Sol es perdi a l'espai. Gr¨¤cies a aquests gasos el planeta t¨¦ una temperatura agradable que el fa habitable per als humans. Per¨° l'equilibri que ha existit durant milers d'anys s'ha trencat i l'OMM hi veu un clar responsable: "Hi ha m¨²ltiples indicis que l'augment dels nivells atmosf¨¨rics de CO₂ est¨¤ relacionat amb la crema de combustibles f¨°ssils", ¨¦s a dir, amb l'ocupaci¨® per part de l'¨¦sser hum¨¤ del carb¨®, el gas natural i el petroli.

La utilitzaci¨® d'aquests combustibles f¨°ssils es va disparar a partir de la Revoluci¨® Industrial i, amb aix¨°, les emissions de gasos d'efecte hivernacle. En el cas del?CO₂, la concentraci¨® va arribar el 2018 a les 407,8 parts per mili¨® (ppm), la qual cosa suposa gaireb¨¦ un 47% m¨¦s que el nivell preindustrial (el 1750, quan la concentraci¨® era de 278 ppm). El met¨¤ atmosf¨¨ric va arribar a les 1.869 parts per mil milions (ppb) el 2018, gaireb¨¦ un 159% m¨¦s que el nivell preindustrial. I en el cas de l'¨°xid nitr¨®s la concentraci¨® atmosf¨¨rica va ser de 331,1 ppb, un 23% m¨¦s que el 1750. Aquests s¨®n els resultats de les m¨¦s de 100 estacions de mesurament repartides pel planeta que serveixen per elaborar el butllet¨ª d'aquesta organitzaci¨®. En els tres gasos, la concentraci¨® en l'atmosfera s'est¨¤ accelerant, ja que el creixement anual registrat el 2018 supera la mitjana de la d¨¨cada anterior.

L'Organitzaci¨® Meteorol¨°gica Mundial?ha destacat que aquest increment continu de la concentraci¨® de gasos amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera implicar¨¤ que les generacions futures "s'enfrontaran a impactes cada vegada m¨¦s greus del canvi clim¨¤tic", com l'augment de les temperatures, els esdeveniments extrems, l'estr¨¨s h¨ªdric, l'augment del nivell del mar i la p¨¨rdua d'ecosistemes marins i terrestres. Paral¡¤lelament a aquest augment dels gasos a l'atmosfera, el planeta encadena un r¨¨cord de temperatures. El 2018 va ser el quart any m¨¦s c¨¤lid registrat des que hi ha mesuraments fiables, que arrenquen el 1850. Els altres tres s¨®n el 2015, el 2016, el 2017 i l'any 2019, que est¨¤ a punt d'acabar, tamb¨¦ estar¨¤ entre els m¨¦s c¨¤lids.

Mentrestant, les projeccions d'evoluci¨® de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle no s¨®n bones: "No hi ha senyals d'una desacceleraci¨®, i encara menys una disminuci¨®, de la concentraci¨® de gasos amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera malgrat tots els compromisos contrets amb l'Acord de Par¨ªs sobre el canvi clim¨¤tic", ha apuntat a trav¨¦s d'un comunicat el secretari general de l'OMM, Petteri Taalas. De fet, els plans que tenen sobre la taula els pa?sos signataris d'aquest pacte apunten al fet que el sostre d'emissions al m¨®n no arribar¨¤ fins al 2030. Per aix¨° Taalas, com fan els responsables de l'ONU habitualment, ha demanat que augmenti "l'ambici¨®" dels Estats.

Cimera del clima a Madrid

L'Acord de Par¨ªs estableix que, com que els plans de retallada dels pa?sos no s¨®n suficient per evitar que les emissions continu?n creixent, els Estats els han de revisar a l'al?a. La primera revisi¨® s'ha d'aplicar durant l'any que ve. I en la cimera del clima que se celebra a Madrid d'aqu¨ª a una setmana, la coneguda com a COP25, s'espera que m¨¦s pa?sos es comprometin a fer-ho.?

De moment, Xile ¨Cque t¨¦ la presid¨¨ncia d'aquesta COP25, tot i que ha hagut de renunciar al fet que se celebri a Santiago per les protestes socials¨C ha aconseguit que 68 pa?sos (entre els quals Espanya) es comprometin a revisar a l'al?a els seus plans de retallada. L'ONU espera que en la cimera de Madrid s'hi sumin m¨¦s Estats.