El debat real, mal que pesi a Carrizosa

Un dels moments m¨¦s histri¨°nics d¡¯aquell cop histri¨°nic que va ser el 23-F ¨¦s l¡¯aparici¨® de Manuel Fraga aixecant-se de l¡¯esc¨® i obrint-se l¡¯americana al crit de ¡°dispareu-me si us atreviu¡± o alguna cosa per l¡¯estil. El gest t¨¦ la seva explicaci¨®: els colpistes s¡¯havien endut a una sala a banda els principals l¨ªders pol¨ªtics i a ell se l¡¯havien oblidat, no l¡¯havien ni amena?at ni res: no comptava. Coalici¨®n Democr¨¢tica, el nom que tenia llavors la seva for?a pol¨ªtica, tenia 10 diputats.

A vegades, les actuacions molt teatrals responen a la necessitat d¡¯ocupar o recuperar la zona dels focus. S¨®n un crit de ¡°Mireu-me! Vull ser important!¡± B¨¦, per aix¨° els anomenem ¡°teatrals¡±.

He pensat en aquell Fraga del 1981 en veure la intervenci¨® d¡¯aquest dimecres de Carlos Carrizosa. El portaveu de Ciutadans al Parlament ha engegat una andanada contra Quim Torra a compte dels diversos i variats casos de corrupci¨® ¨Cpresumptes, per descomptat¨C que afecten l¡¯entorn convergent, neoconvergent o postconvergent. No entro en el contingut de la den¨²ncia, per¨° l¡¯efervesc¨¨ncia del to, i el fet mateix que parl¨¦s Carrizosa en comptes de la presidenta del grup, Lorena Rold¨¢n, suggereix una ¨¤nsia de cridar l¡¯atenci¨® en un moment dif¨ªcil per al partit. I certament, durant uns minuts el portaveu de Cs ha aconseguit uns plans del realitzador. Fins i tot s¡¯ha guanyat una esbroncada del president del Parlament per la seva poc meditada ¨Cvull pensar, digueu-me ingenu¨C al¡¤lusi¨® a la diputada Aurora Madaula per casos que afecten el seu company, Agust¨ª Colominas.

Ha estat un breu entrem¨¨s, un interludi que no ha tret Ciutadans del paper secundari que representa avui en dia. Amb l¡¯agreujant que no t¨¦ 10 diputats, sin¨® 36. A Catalunya, vull dir.

La pugna pol¨ªtica real, ara com ara, ¨¦s entre Junts per Catalunya i Esquerra, i la resta de grups s¨®n la paret d¡¯una pista d¡¯esquaix on cada jugador llan?a la pilota per veure si el rival ¨¦s capa? de tornar-la. Aquest dimecres, per exemple, Quim Torra li ha dit aix¨° al socialista Miquel Iceta: ¡°Parlar de Govern a Govern vol dir que el president de l¡¯Estat parla amb el president de Catalunya i truca, eh?, sobretot li truca¡±. Doncs resulta que el destinatari real no era Iceta, Torra s¡¯estava adre?ant a la persona que tenia a l¡¯esquena. El vicepresident Pere Aragon¨¨s, veu principal d¡¯ERC, acabava de dir en una entrevista que per parlar amb el Govern central no era imprescindible que s¡¯assegu¨¦s Torra a la taula. Tan clares li ha volgut deixar les coses a Aragon¨¨s que ha insistit una vegada m¨¦s que un di¨¤leg seri¨®s i amb contingut ¡°passa per un di¨¤leg de Govern a Govern, en qu¨¨ els presidents dels Governs es reuneixen¡±. Tres vegades govern en una sola frase: quan alg¨² amb un estil literari tan depurat com Torra cau en aquesta repetici¨® cacof¨°nica ¨¦s que est¨¤ molt preocupat. No em sorpr¨¨n: l¡¯intercanvi de terminis pol¨ªtics i judicials el pot deixar fora de joc: si el di¨¤leg entre Governs s¡¯allunya en el temps, pot arribar abans una possible sent¨¨ncia inhabilitadora. I una cosa ¨¦s que Torra assum¨ªs la investidura proclamant insistentment el seu car¨¤cter provisional i vicari, i una altra, que els altres li agafin la paraula.