¡°Vaig quedar encallat tres mesos en una rima, per¨° va sortir!¡±

Pels volts de 1831 Aleksandr Puixkin canviava per sempre m¨¦s la fisonomia de la literatura russa amb Eugeni Oneguin. Novel¡¤la par¨°dica, poema perfecte, un desplegament de recursos extraordinari que es va consolidar com un cl¨¤ssic europeu. Mancava una traducci¨® al catal¨¤ respectant el vers, i despr¨¦s de deu anys de feina Arnau Barios la presenta via Club Editor. Barios (T¨¦rmens, 1989), traductor catal¨¤ que ha traslladat al castell¨¤ obres de L¨¦rmontov, Dostoievski i ?ssipov, es reconeix deixeble de Jordi Llovet i de Ricard San Vicente i ha viscut a Moscou i Sant Petersburg. La seva tasca s¡¯integra en un moment de reconeixement per a la traducci¨® liter¨¤ria al catal¨¤, essent-ne ell ja un dels m¨¦s notables per aquest Puixkin.

Pregunta.?En quin sentit es pot considerar Puixkin el pare de la literatura russa?

Resposta. Els russos diran que s¨ª: ¡°?s el nostre tot¡±, i amb aix¨° volen dir que la literatura ¨¦s ¡°el seu tot¡± nacional, el cor de la seva cultura logoc¨¨ntrica, i que el cor d¡¯aquesta literatura ¨¦s Puixkin. Pare potser no ho ¨¦s tant en un sentit ling¨¹¨ªstic: ¨¦s veritat que ell torna per primer cop mal¡¤leable una llengua encara bastant encarcarada, la fa una llengua apta per a l¡¯expressi¨® liter¨¤ria; per¨° el gran inventor de paraules russes, traduint-les del franc¨¨s i fent uns frankensteins eslaus que serviran a Puixkin i, de retruc, als novel¡¤listes de despr¨¦s, ¨¦s Karamz¨ªn, un dels seus mentors, autor de la generaci¨® anterior. Pare ho ¨¦s m¨¦s per la dimensi¨®, per la mesura: ¨¦s el primer gran escriptor en rus, un escriptor que, amb la seva llengua, la seva imaginaci¨® i la seva capacitat de renovar-se en cada fornada de la posteritat, es converteix en font per a tots els altres: font de llengua, d¡¯estil, de temes i preocupacions. I a partir de la segona meitat del XIX, a m¨¦s, ja ser¨¤ el cl¨¤ssic que tothom llegeix a l¡¯escola i de qui tothom se sap passatges de mem¨°ria, una figura omnipresent en l¡¯imaginari dels russos.

P. Puixkin ¨¦s el pare de la literatura russa, per¨° escriu despr¨¦s del romanticisme i en bona part del poema es parodien els temes rom¨¤ntics. Ha estat un problema reproduir aquest to par¨°dic?

¡°Si la novel¡¤la es tradueix en prosa tindria un sentit diferent: les paraules s¨®n diferents en una l¨ªnia de prosa o en un vers¡±

R. Una de les meravelles d¡¯Eugeni Oneguin ¨¦s que no saps mai on comen?a i on acaba el to par¨°dic: els versos que Lenski, el poeta rom¨¤ntic de la novel¡¤la, escriu abans de morir s¨®n clarament par¨°dics, per¨° al mateix temps s¨®n versos molt bonics, s¨®n rid¨ªculs i commovedors. Quan Lenski mor en el duel, Puixkin ens presenta tres imatges: un parell de par¨°diques ¡ªla flor que es marceix i el foc que s¡¯apaga¡ª i tot seguit una de molt seriosa i bell¨ªssima, la de la casa buida, imatge que es repeteix durant la novel¡¤la. La novel¡¤la es mou tota l¡¯estona pel quadril¨¤ter, com una bola de billar, entre romanticisme, sentimentalisme abandonat, realisme incipient i classicisme en principi antiquat, per¨° novament de moda per motius pol¨ªtics: el classicisme revolucionari. Traduint-ho, hi ha el risc d¡¯exagerar els trets per voler-ho fer massa evident: no s¨¦ si algun cop se m¡¯ha descontrolat, la cosa.

P. La pres¨¨ncia de Byron ¨¦s constant al llibre. Puixin es limita a transvasar els encerts d¡¯altres escriptors al rus, o fa aportacions originals a la literatura universal?

R. De vegades podem pensar que no, que nom¨¦s adapta models europeus, per¨° t¨¦ una s¨¨rie de coses, entre les quals l¡¯Oneguin, que el fan molt m¨¦s que un imitador de Byron. El mateix personatge d¡¯Oneguin ¨¦s una imitaci¨® oberta, declarada, dels protagonistes de Byron, per¨° aqu¨ª Puixkin fa que una persona de veritat, la Tatiana, s¡¯enamori d¡¯aquest personatge par¨°dic. I no nom¨¦s aix¨°: fa que, en un moment determinat de la novel¡¤la, se n¡¯adoni, que s¡¯ha enamorat d¡¯una par¨°dia. Com? Llegint el que ell llegia. Potser per aqu¨ª, pel joc de miralls entre vida i literatura, ¨¦s per on Puixkin fa la seva aportaci¨® realment original.

P. Qu¨¨ es perdria si la novel¡¤la es tradu¨ªs en prosa?

R. El sentit. L¡¯obra tindria un sentit diferent: les paraules s¨®n diferents en una l¨ªnia de prosa o a dins d¡¯un vers. Es pot fer, i en catal¨¤ ja existeix la prova, que es pot fer molt b¨¦. Homer tamb¨¦ es pot llegir en vers o en prosa, s¨®n experi¨¨ncies diferents, per¨° la traducci¨® en vers ofereix l¡¯obra sencera, el seu lligam amb la tradici¨®: el sentit ¨¦s el sentit m¨¦s la seva hist¨°ria.

P. Quines difer¨¨ncies hi ha entre el vers rus i el catal¨¤ i qu¨¨ ha proposat?

¡°Pel joc de miralls entre vida i literatura ¨¦s per on Puixkin fa la seva aportaci¨® realment original en aquesta obra¡±

R. El vers rus, a part de comptar s¨ªl¡¤labes com el catal¨¤, t¨¦ en compte el peu, el ritme intern del vers: iambes, troqueus, amf¨ªbracs... L¡¯Oneguin est¨¤ escrit en peu i¨¤mbic, ta-t¨¤, i em va semblar que havia de conservar aix¨°, com a unitat m¨ªnima de l¡¯obra. Encara que per al sistema catal¨¤ no sigui tan important, no som sords, i aix¨° s¡¯acaba sentint... amb algun moment una mica for?at, ho admeto. En canvi, he sacrificat l¡¯octos¨ªl¡¤lab original: de vegades surten vuit s¨ªl¡¤labes, de vegades deu. Era l'¨²nica manera de no amputar informaci¨® en un vers massa curt i de no farcir amb palla en un vers massa llarg.

P. Hi ha algun registre que li hagi costat especialment de portar al catal¨¤?

R. Potser les converses, pel pes de la rima al final i la dificultat que sonessin naturals. Per¨° tamb¨¦ era el m¨¦s divertit de solucionar.

P. Alguna estrofa gaire endimoniada?

R. Les estrofes de m¨¦s elevaci¨® l¨ªrica, quan calia fer bona poesia, com la mort de Lenski, algunes descripcions de la natura, el mon¨°leg final de la Tatiana. Crec que no me n¡¯he sortit del tot, per¨° ja no ho s¨¦ veure, no hi tinc dist¨¤ncia. La murga principal era la rima, sempre. Un cop em vaig quedar encallat tres mesos en una rima. Per¨° va sortir!

P. Quins cl¨¤ssics russos queden per traduir al catal¨¤? Quin li agradaria traduir?

R. Que siguin igual d¡¯importants i que demanin tant de temps i dedicaci¨® diria que cap m¨¦s, per sort. ?s a dir: cap m¨¦s volum llarg i en rima que valgui gaire la pena de traduir. Poemes separats s¨ª, molts, per¨° a poc a poc. I despr¨¦s les grans novel¡¤les, que ja estan tradu?des per¨° que suposo que anirem retraduint entre tots els traductors que som. Tinc la sort que el que m¡¯agradaria traduir ¨¦s just el que estic traduint ara: una selecci¨® de Tx¨¦khov.