Biografia mental de Woolf en sis cap¨ªtols

Calia que la novel¡¤la moderna s¡¯ajust¨¦s a les demandes del nou segle i Virginia Woolf (Londres, 1882-Lewes, 1941) va esmer?ar-se en la tasca renovadora. Llegint-la encara ens sorprenen (l¡¯hi agra?m) certes troballes pel que fa al punt de vista, la representaci¨® de la consci¨¨ncia, la mudan?a sexual dels personatges... Per¨° l¡¯art assag¨ªstic t¨¦ altres requeriments. Si saltem de la Woolf de Les ones a la Woolf assagista, percebem una altra manera d¡¯estar davant el full en blanc. L¡¯autora es torna tan clara en l¡¯exposici¨® com clarivident en la tria de temes que els companys de generaci¨®, ells, no havien pensat a destacar. ?s la Woolf que a The Modern Essay signa un acord amb la transpar¨¨ncia. ¡°No hi ha lloc¡±, escriu, ¡°per a les impureses de la literatura en un assaig¡±. ?s un dir, ¨¦s clar: els textos cr¨ªtics i period¨ªstics de Woolf abunden en literatura.

A Matar l¡¯¨¤ngel (Angle, 2019) llegirem sis assajos sense enyorar ni l¡¯arquitectura interna ni els subratllats ret¨°rics que la ficci¨® liter¨¤ria permet. Woolf descabdella l¡¯argumentaci¨® i abans no s¡¯embulli facilita una met¨¤fora oportun¨ªssima, per all¨° que val m¨¦s una imatge... Els motius d¡¯aquestes confer¨¨ncies, articles i prefacis s¨®n diversos, per¨°, tractant-se de Woolf (i perqu¨¨ la compiladora ho ha preferit), s¡¯enfoquen des d¡¯una ¨°ptica de g¨¨nere. El primer feminisme va remoure cel i terra no nom¨¦s per denunciar injust¨ªcies palm¨¤ries, sin¨® tamb¨¦ (m¨¦s dif¨ªcil) per destapar les amenaces normalitzades pel patriarcat, els prejudicis i les barreres relatives al g¨¨nere que es camuflen per mitj¨¤ de l¡¯habitud. Els escrits de Woolf van coincidir amb l¡¯onada feminista en deixar al descobert cotilles amagades; calia neutralitzar el desmai i la limitaci¨® de moviments. Aquesta limitaci¨® ¨¦s el mal apuntat en el discurs Professions per a dones quan la National Society for Women¡¯s Service la va convidar a dir-hi la seva, el 1931.

¡°?s cert, soc una dona¡±, va explicar, ¡°cert, tinc feina¡±, la d¡¯escriure. Per¨° no podia parlar de la carrera d¡¯escriptora sense referir el bloqueig que quasi l¡¯havia avortat. L¡¯havien educat per afalagar i confortar la poblaci¨® masculina, i, doncs, en una ressenya, com podia cantar les veritats a un col¡¤lega de professi¨®? Com escriure si t¡¯han inculcat l¡¯eufemisme i el silenci comprensiu? Woolf va trobar-se paralitzada. Recordant un text victori¨¤ que convidava les dones a ser ¡°¨¤ngels de la llar¡±, ben¨¨vols i amatents, va detectar que l¡¯origen del mal estava en la instrucci¨® femenina. El remei: matar l¡¯¨¤ngel endimoniat, ¨¦s a dir, les convencions enemigues de l¡¯artista i de la dona emancipada. Ja posats, tamb¨¦ es podien matar els t¨°pics. A Homes i dones, per exemple, en desmunta un de gros: ¡°El sexe xerraire no ¨¦s el femen¨ª sin¨® el mascul¨ª; en totes les biblioteques del m¨®n hi sentim l¡¯home parlant amb ell mateix i, la majoria de vegades, sobre ell mateix¡±.

En les poc m¨¦s de cent p¨¤gines de Matar l¡¯¨¤ngel, hi consta la Woolf cr¨ªtica, la lectora, la recensora i la narradora. La Woolf amb prepot¨¨ncies de classe hi treu el nas quan prologa un recull de testimonis de dones treballadores. A Pensaments de pau en un atac aeri s¡¯hi combaten els ¨¤ngels, masculins, que condueixen els homes a la guerra. Aquesta ¨¦s la Woolf pacifista a ultran?a que coneixem de Tres guinees. No podia faltar en una selecci¨® de textos, com aquesta que ha tradu?t Mireia Vidal-Conte, i que configura una petita biografia mental (en tan sols sis cap¨ªtols!) d¡¯una figura imprescindible.