¡®El mort viu¡¯, a la manera de Berlanga

Betev¨¦ ha estrenat la minis¨¨rie (cinc cap¨ªtols) El mort viu. Una producci¨® amb alguns quants anys al damunt. Va participar a Tub d¡¯assaig, un programa de la mateixa emissora que mira de trobar finan?ament per a projectes de s¨¨rie. El pilot d¡¯El mort viu va guanyar, fins i tot, el premi Ondas el 2015. Quatre anys m¨¦s tard, finalment arriba la seva visualitzaci¨® general. Betev¨¦ l¡¯emet els diumenges, per¨° es poden veure els cinc cap¨ªtols, d¡¯una mitja hora cada un, al web de la televisi¨®.

El resum argumental ja deixa clar que ¨¦s una hist¨°ria boja. Amb aquest material es poden fer moltes ximpleries. Els responsables de la s¨¨rie han sabut evitar la falsa llibertat que dona una hist¨°ria irreal, i hi ha, per dir-ho d¡¯alguna manera, un cert ascetisme en tot: en les situacions, en les met¨¤fores que se¡¯n pot extreure... Ll¨¤tzer ¨¦s un xicot ni-ni que viu amb el seu pare i un germ¨¤, tips de portar la seva c¨¤rrega. Un dia, el pare el matar¨¤ ofegant-lo amb nata, per¨° Ll¨¤tzer, fent just¨ªcia al seu nom, ressuscitar¨¤ i tornar¨¤ a casa.

?s Ll¨¤tzer un mort vivent que no fa por, m¨¦s aviat fa miracles. La seva figura, i la incomoditat que genera als seus parents, s¡¯acosta m¨¦s als revenants de la famosa s¨¨rie francesa que als zombis de les pel¡¤l¨ªcules de terror. Ll¨¤tzer ¨¦s un mort vivent en un sentit social. Porta una vida sense suc ni bruc, particularment preocupat per la trempera matinera (recuperar-la ser¨¤ un element del happy end final).

La hist¨°ria transcorre al poble de Tort, una lleugera variant de la topon¨ªmia catalana, amb una t de m¨¦s, no gens amagada. Perqu¨¨ quedi clar, fins i tot es veu una pintada contra els assassins del poble. Amb una respectuosa inspiraci¨® en la po¨¨tica berlanguiana, la s¨¨rie, ¨°bviament, no ¨¦s una gran superproducci¨® de plataforma, per¨° hi ha molt treball en la coreografia dels personatges i en la planificaci¨® ¡ªsi se li perdonen uns ralent¨ªs que volen fer uns ¨¨mfasis incomprensibles¡ª. Amb una calculada c¨¤rrega simb¨°lica en determinades escenes, la justeta per no embafar, tot el relat est¨¤ dominat per un humor negre, for?a negre, que es construeix sense fer acudits m¨¦s o menys previsibles.

L¡¯adversitat domina la biografia dels protagonistes, que tot i ser uns pocapenes... al final es fan estimar. El trio d¡¯actors protagonistes (Aimar Vega, Arnau Vidal i Xavier Ruano) posen la convicci¨® que s¡¯ha de posar en unes circumst¨¤ncies estramb¨°tiques, mentre que el director, el valenci¨¤ Adri¨¤ Esp¨ª, administra amb serietat una bogeria plena de miracles en un univers mental r¨°nec.

El programa s¡¯emet a les 21.45, per¨° a les 21.15 fan Va passar aqu¨ª, i paga el tret aprofitar-ho. ?s un programa on m¡¯aturo sovint. Localitza un lloc de Barcelona i parla del que hi va passar. Hist¨°ria local que moltes vegades supera les fronteres de l¡¯urbs amb un repertori d¡¯interessos tem¨¤tics molt ample i amb voluntat de no perpetuar-se en l¡¯an¨¨cdota o el costumisme. Des de la hist¨°ria de les repassadores de la Paramount o el primer autob¨²s a la vaga mortal de la Seat del 1971, fins als primers bitllets d¡¯Espanya, emesos pel Banc de Barcelona. S¨®n p¨ªndoles gens carregoses que, a m¨¦s, es poden trobar al web del programa, un bon arxiu.