Barcelona ¨¦s la vuitena ciutat del m¨®n en equilibri entre vida personal i laboral

Barcelona destaca en les comparatives europees i mundials en aspectes com la innovaci¨®, la competitivitat, l'atracci¨® de talent i la captaci¨® de projectes d'inversi¨® estrangera, per¨° retrocedeix posicions en seguretat. ?s el que fa pal¨¨s la 17a edici¨® de l'informe anual Observatori Barcelona, que elaboren conjuntament l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comer? de Barcelona. El r¨¤nquing, que es confecciona a partir de dades d'¨ªndexs sectorials i internacionals, situa la capital catalana com a vuitena metr¨°poli del m¨®n en equilibri entre la vida laboral i la personal.

Un dels aspectes destacats de l'informe ¨¦s que Barcelona ¨¦s la quarta ciutat d'Europa en innovaci¨® i la 21a a tot el m¨®n, per la qual cosa guanya quatre posicions en aquesta classificaci¨® a Europa i nou al m¨®n. En termes de competitivitat global, la capital catalana se situa mundialment en el lloc 22, i puja dues posicions respecte a l'edici¨® anterior, mentre que en inversi¨® estrangera passa del nov¨¨ al set¨¨ lloc i, per tant, guanya dos llocs. Pel que fa a l'atracci¨® de talent digital, Barcelona ¨¦s la cinquena ciutat del m¨®n m¨¦s atractiva per als experts digitals que volen treballar a l'estranger, per darrere de Londres, Nova York, Berl¨ªn i Amsterdam.

Encara que bona part dels indicadors s¨®n positius, la ciutat se situa en el lloc 26 en termes de seguretat. Es tracta d'un r¨¤nquing que analitza 60 ciutats de tots els continents, segons l'informe?elaborat per la revista brit¨¤nica The Economist a trav¨¦s del seu informe?The Safe Cities Index 2018,?segons el qual Barcelona perd 13 posicions respecte a l'any anterior. El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Jaume Collboni, ha atribu?t aquest descens en seguretat a la "crisi de seguretat" que va patir Barcelona el 2018, per¨° ha destacat que ja s'est¨¤ "reconduint la situaci¨®" i ha confiat a deixar resolta aquesta percepci¨® negativa abans de l'estiu de l'any que ve.

L'observatori d'aquest any inclou algunes categories noves, com la que relaciona feina i vida personal. Encap?ala aquesta classificaci¨® H¨¨lsinki, i la segueixen, en aquest ordre, Munic, Oslo, Hamburg i Estocolm. A m¨¦s de destacar la "combinaci¨® virtuosa" de Barcelona entre vida personal i vida laboral, Collboni ha assegurat que tots aquests indicadors inclosos en l'estudi fan pal¨¨s que el teixit socioecon¨°mic de la ciutat ¨¦s "fort, ric i divers", i que t¨¦, a m¨¦s, "un gran potencial".

Per la seva banda, el president de la Cambra, Joan Canadell, ha assenyalat que aquest informe demostra que, malgrat els "fets de l'octubre del 2017" o del que ha passat aquest any, aquest clima pol¨ªtic "no est¨¤ afectant negativament" l'economia de Barcelona o en general la de Catalunya. "Barcelona millora posicions o es mant¨¦ en el 80% dels indicadors", ha afirmat Canadell, que ha contraposat les dades d'aquestes classificacions amb aquells enfocaments que sostenen que les coses van "molt malament" a Catalunya. "Estem fent els deures, i molt b¨¦", ha puntualitzat.

D'altra banda, l'observatori apunta que Barcelona se situa per tercer any consecutiu com la tercera ciutat preferida d'Europa per iniciar una empresa emergent (start-up), i apareix com a ¨²nica ciutat europea amb dues institucions docents (Iese i Esade) entre les deu?millors escoles de negoci del continent.

Aix¨ª mateix, Barcelona es mant¨¦ un any m¨¦s com a primera ciutat en nombre de delegats de congressos internacionals rebuts, i experimenta una moderaci¨® en el r¨¤nquing que analitza el cost de la vida a 209 ciutats del m¨®n. En concret, la capital catalana ocupa el lloc 91 en aquesta classificaci¨® de les ciutats m¨¦s cares per viure, de manera que ha retrocedit 12 posicions en aquesta classificaci¨®, ¨¦s a dir, ha experimentat un cert abaratiment en la comparativa mundial. No obstant aix¨°, en termes europeus, Barcelona es mant¨¦ com la 14a ciutat m¨¦s cara respecte al cost de la vida.

D'altra banda, Collboni ha reivindicat durant la presentaci¨® de l'informe que un pa¨ªs necessita governs estables i que funcionin, i tamb¨¦ "un marc de certesa pol¨ªtica i d'estabilitat", i Canadell ha comentat que tamb¨¦ compartia aquesta reflexi¨® respecte a l'estabilitat pol¨ªtica.