Jordi Sol¨¦ Tura, el constitucionalista federal

Aquest dimecres ha fet deu anys de la mort de Jordi Sol¨¦ Tura, hist¨°ric dirigent del PSUC i segurament un dels pol¨ªtics catalans m¨¦s influents de la Transici¨® i l¡¯inici de la democr¨¤cia, i tamb¨¦ un dels condemnats a l¡¯ostracisme pel nacionalisme conservador. Els costums socials i les normes d¡¯educaci¨® aboquen sovint a l¡¯elogi d¡¯una abs¨¨ncia, per¨° aquest no ¨¦s el cas. Immersa com est¨¤ Catalunya des de fa quatre anys en el proc¨¦s independentista, els plantejaments ideol¨°gics i acad¨¨mics que defens¨¤ Sol¨¦ Tura (Mollet, 1930 - Barcelona, 2009) segueixen sent una refer¨¨ncia per entendre els l¨ªmits i les costures de la llei, especialment la constitucional, aix¨ª com per a l¡¯abordatge de la q¨¹esti¨® territorial, que es pensava resolta i que segueix sent una assignatura pendent. No nom¨¦s per al 48% dels catalans que voten independentisme ni tampoc per a les aspiracions d¡¯Euskadi d¡¯ampliar el seu autogovern. Tamb¨¦ per a una nova realitat, com ¨¦s la pres¨¨ncia de Vox com a tercer partit estatal i que vol posar fi a tot aix¨°.

D¡¯entre la trentena d¡¯obres d¡¯aquest pare de la Constituci¨® per la quota comunista en destaquen dues: Catalanisme i revoluci¨® burgesa. La s¨ªntesi de Prat de la Riba (1967), sobre la qual perdura encara una ¡°llegenda negra¡±, en expressi¨® de l¡¯historiador Jordi Amat, perqu¨¨ proclama sense embuts el frac¨¤s del nacionalisme catal¨¤ a la construcci¨® d¡¯Espanya; i Nacionalidades y nacionalismos en Espa?a: autonom¨ªas, federalismos y autodeterminaci¨®n (1985) ¡ªt¨ªtol expressiu per entendre el que est¨¤ passant¡ª, sobre la seva contribuci¨® per incloure a la Constituci¨® una descentralitzaci¨® del poder que no s¡¯ha produ?t mai.

Insuficient, certament, tal com el mateix ponent constitucional admet¨¦ poc despr¨¦s d¡¯aprovar-se la Carta Magna. ¡°El consens obligava a evitar que Espanya es trenqu¨¦s en dos des del primer moment i Sol¨¦ Tura va cedir en punts importants, com ara les funcions del Senat i el reconeixement d¡¯una estructura federal de l¡¯Estat, que no es va posar en marxa. Sempre es va mostrar molt cr¨ªtic de com havia quedat a la Constituci¨®, per¨° era el preu que va haver de pagar¡±, explica Eliseo Aja, catedr¨¤tic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona i coautor amb Sol¨¦ Tura de Constituciones y per¨ªodos constituyentes (1808-1936), de 1977, que va per la vintena edici¨® i que relata la hist¨°ria constitucional espanyola

Abans d¡¯emmalaltir per l¡¯Alzheimer em va dir que volia escriure sobre la necessitat de reformar la Constituci¨® per recon¨¨ixer clarament les nacionalitats¡±, explica Jordi Borja, amic de l¡¯¨¤nima de Sol¨¦ Tura, i amb una dilatada traject¨°ria pol¨ªtica que van rec¨®rrer junts: l¡¯ingr¨¦s al PSUC el 1956, l¡¯expulsi¨® el 1965 per moderats, la fundaci¨® de Bandera Roja el 1968, la seva dissoluci¨® al cap de sis anys per tornar a l¡¯hist¨°ric partit dels comunistes catalans, i l¡¯elecci¨® com a regidors a l¡¯Ajuntament de Barcelona el 1983. Dos anys despr¨¦s, Sol¨¦ Tura va ingressar al PSC, va ser ministre de Cultura amb Felipe Gonz¨¢lez i despr¨¦s senador socialista.

¡°Ell defensava el reconeixement constitucional de Catalunya, Euskadi i Gal¨ªcia, per¨° al final es va imposar el caf¨¦ para todos¡±, afegeix Borja. ¡°La Constituci¨® ha estat molt b¨¦ i ha donat molt de si, per¨° cal reformar-la, perqu¨¨ es va preveure l¡¯organitzaci¨® de l¡¯Estat auton¨°mic, per¨° no el seu desenvolupament. El mateix Sol¨¦ Tura i els ponents van editar un llibre al cap de deu anys on ja admetien que s¡¯havien equivocat en el disseny del Senat¡±, explica Eliseo Aja, per a qui les contribucions del ponent comunista van resultar ¡°decisives¡±.

Dret d¡¯autodeterminaci¨®

¡°Els millors amics duren m¨¦s que les parelles¡±, confessa Borja, que considera que ¡°autodeterminaci¨® no vol dir independentisme¡± i que ¡°el PSUC sempre havia defensat aquest dret en el seu programa i entre els seus objectius, com la democr¨¤cia i la solidaritat internacional¡±. Sol¨¦ Tura va ser un ferm opositor de la secessi¨® i un gran defensor d¡¯un sistema auton¨°mic fort, el que ara s¡¯anomena plurinacionalitat, en contraposici¨® al nacionalisme conservador, que no interpel¡¤lava totes les classes socials. En els debats es va plantejar el reconeixement del dret a l¡¯autodeterminaci¨® en el text, a trav¨¦s d¡¯una esmena proposada pel diputat Francisco Letamend¨ªa (Euskadiko Ezquerra). En un article publicat a EL PA?S el 2014, el catedr¨¤tic de Dret Constitucional Francesc de Carreras relatava que, abans de votar-se l¡¯esmena a la comissi¨® Constitucional del Congr¨¦s, els diputats Miquel Roca i Rodolf Guerra (de quan el PSC tenia grup parlamentari) es van trobar indisposats de sobte i van marxar. No nom¨¦s aix¨°: mitjan?ant un uixer, van convidar Sol¨¦ Tura a sortir de la sala, sense ¨¨xit. El PNB es va abstenir i la resta de diputats s¡¯hi van oposar.

¡°No hi ha ning¨² des del punt de vista acad¨¨mic que defensi el dret a l¡¯autodeterminaci¨®, tot i que alguns partits catalans ho fan per justificar el que qualifiquen com a dret a decidir¡±, explica Aja, que va ser conseller del Consell de Garanties Estatut¨¤ries del 2009 al 2017, quatre anys com a president. L¡¯hist¨°ric dirigent del PSUC va ser premonitori el 1985 quan va escriure: ¡°Aun suponiendo que el derecho de autodeterminaci¨®n se entendiese como una consulta electoral en el territorio que aspirase a la independencia, es indudable que a esta consulta electoral s¨®lo se podr¨ªa llegar, o bien a trav¨¦s de un proceso insurreccional, o bien a trav¨¦s de una gran batalla pol¨ªtica, con elementos insurreccionales de por medio¡±. Tamb¨¦ vaticin¨¤ que l¡¯escenari de la consulta ¡°no ser¨ªa un choque entre la izquierda y la derecha, ni entre progresismo y reacci¨®n, sino un conflicto que atravesar¨ªa todas las clases sociales de Espa?a y que escindir¨ªa profundamente la sociedad¡±.