¡°Alguns diuen que no paguen el bitllet per principis¡±

Viatjar sense bitllet als mitjans de transport de l¡¯?rea Metropolitana de Barcelona est¨¤ penalitzat amb una multa de 100 euros. En el cas que estigui falsificat, ja ¨¦s un delicte amb penes de fins a tres anys de pres¨®. El consorci de transport de la zona (ATM) ¡ªque aglutina el metro, Renfe, el tramvia i els autobusos¡ª calcula que prop del 3% dels passatgers no paga el bitllet, en fa un mal ¨²s o b¨¦ est¨¤ falsificat, una dada que es mant¨¦ estable en els ¨²ltims anys. Les xifres nom¨¦s recullen les infraccions observades in situ pels professionals de cada operadora de transport, encarregats d¡¯imposar les sancions. Els interventors detecten que gaireb¨¦ una quarta part dels passatgers defrauda, fins i tot a les l¨ªnies menys problem¨¤tiques.

En un tren de la l¨ªnia R3, nom¨¦s sortir de l¡¯¨¤rea metropolitana, la interventora de Renfe, Irina Font¨¢n, detecta una dona que viatja sense bitllet. La jove ha com¨¨s un frau, per¨° es nega a identificar-se i a pagar la sanci¨®. ¡°Quan no volen col¡¤laborar, el millor ¨¦s que algun viatger m¡¯ajudi i faci un toc d¡¯atenci¨® a l¡¯infractor¡±, comenta Font¨¢n. La gent s¡¯indigna en veure que, pel mateix trajecte, hi ha persones que no paguen res. Amb mirades de retret, la jove cedeix i baixa del tren amb una multa a la m¨¤. Durant aquest dia feiner, en el trajecte de Montcada a Vic, Irina Font¨¢n va posar cinc sancions per viatjar sense bitllet, a banda de set presumptes infractors que van baixar del tren en veure-la passar.

Aquesta interventora, que patrulla en alguns dels 1.100 trens que surten di¨¤riament de Barcelona, considera sorprenent la quantitat de persones que viatja sense bitllet. ¡°Hi ha qui diu que no paga per principis¡±, diu Font¨¢n. Per als interventors, enfrontar-se di¨¤riament amb aquestes situacions no sempre ¨¦s f¨¤cil. ¡°Hi ha de tot, gent superagradable que ho assumeix de seguida, i altres que s¡¯hi neguen rotundament. Fins i tot m¡¯han arribat a amena?ar¡±, explica Font¨¢n. Si hi ha complicacions, els interventors poden fer parar el tren i trucar els Mossos d'Esquadra.

El frau t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies m¨¦s enll¨¤ de la multa al viatger. Provoca retards als trens quan es requereix els agents policials per detenir els infractors que es neguin a documentar-se. Tamb¨¦ suposa una despesa de recursos p¨²blics, pels litigis oberts per les sancions, que l'ATM xifra en tres milions d¡¯euros. I pot provocar un risc en la seguretat dels interventors. Els revisors del tramvia de Barcelona sempre estan acompanyats per dos vigilants, mentre que els de Rodalies van sols a treballar i depenen dels Mossos per resoldre els possibles conflictes.

Tots els operadors coincideixen que els moments m¨¦s problem¨¤tics s¨®n el vespre i els caps de setmana. ¡°Al mat¨ª sol viatjar gent treballadora amb abonament¡±, comenta Font¨¢n, ¡°el problema augmenta en horaris no laborables o quan s¡¯obren els torns per seguretat¡±. El frau s¡¯est¨¦n per tota la xarxa, encara que els interventors consideren que hi ha l¨ªnies m¨¦s complexes. En el cas de Rodalies, aquesta interventora considera que les l¨ªnies 1 i 11 donen m¨¦s problemes. Tanmateix, el mateix mat¨ª, Font¨¢n detectar¨¤ frau en, almenys, un 25% dels passatgers de la R3, una l¨ªnia habitualment tranquil¡¤la.

Exc¨¦s de demanda

Els t¨ªtols falsos tamb¨¦ perjudiquen seriosament els operadors. ¡°Han augmentat¡± els casos, assegura el cap de l¡¯assessoria jur¨ªdica de l¡¯ATM, Jaume Garc¨ªa, que en una entrevista al butllet¨ª de l'entitat detalla que tenen tres macroprocediments contra tres organitzacions especialitzades en la falsificaci¨® de bitllets. En total, demanen 5,5 milions d¡¯euros d¡¯indemnitzaci¨®. Sumant els judicis de menys entitat, l¡¯ATM t¨¦ m¨¦s de 100 litigis en curs. ¡°La meitat del tren portava una targeta falsa¡±, assegura Font¨¢n, que reconeix aquest tipus de bitllets a primera vista. En alguns mitjans de transport, la pedagogia ha servit per reduir el frau. En el TramBes¨°s, l¡¯operador va optar per treballadors socials de la comunitat gitana de la zona, que fins aleshores no tenien aquest sistema de transport, per integrar-lo a la vida dels ve?ns. Tamb¨¦ va formar els seus interventors a trav¨¦s de cursos de mediaci¨®. Avui, les incid¨¨ncies a les l¨ªnies T4, T5 i T6 han disminu?t considerablement. Barcelona espera la uni¨® del TramBes¨°s amb el Trambaix ¡ªsituat en una zona m¨¦s afavorida de la ciutat¡ª a trav¨¦s de la Diagonal.