La festa de la traducci¨®

Josep Carner va traduir el Pickwick (Proa, 1931) tot dictant-lo en veu alta, mentre feia voltes pel despatx, i el va vessar amb una llengua genu?na, lluminosa i acabada d¡¯estrenar. L¡¯Anna Kar¨¨nina (Proa, 1933) d¡¯Andreu Nin t¨¦ el m¨¨rit de la resson¨¤ncia, del perfum russificat que tan b¨¦ s¡¯escau al catal¨¤ quan s¡¯hi toca. Josep Maria de Sagarra tradueix la Divina Com¨¨dia (Edicions Alpha, 1955) i, malgrat els envejosos, fa que sembli escrita, l¡¯original, en catal¨¤. Josep Pla va comen?ar a traduir L¡¯escorniflaire de Jules Renard, per¨° en aquest cas l¡¯editor, qui fos, potser Pla mateix, va determinar que ell era moltes coses, per¨° no pas poliglot. En qualsevol cas s¨®n maneres de traduir que ja no s¡¯estilen gaire gens. Enrere queden les hero?citats en nom de la construcci¨® o de la resist¨¨ncia culturals, tan lloables i necess¨¤ries per entendre on ens trobem avui.

Walter Benjamin va escriure que la tasca del traductor no ¨¦s fer entendre l¡¯original en una altra llengua. De fet, els traductors que cobren per traduir i prou haurien de ser passats pel ganivet de la vergonya. Al contrari, traduir consisteix a trobar aquella intenci¨®, dins la pr¨°pia llengua, que despertar¨¤ l¡¯eco de l¡¯original. Benjamin diu que es tracta de cridar l¡¯aut¨¨ntic, el primer, i demanar-li que entri a l¡¯¨²nic indret en qu¨¨ la traducci¨® ¨¦s possible, ¨¦s a dir, el lloc de la reverberaci¨® ¡ªel regne del repic.

D¡¯un temps en?¨¤ que la traducci¨® al catal¨¤ viu una ¨¨poca dol?a. Sigui perqu¨¨ s¡¯ha mig abandonat la crossa de la traducci¨® de combat, sigui perqu¨¨ hi ha la sort de tenir traductors professionalitzats, el moment ¨¦s per brindar amb una tallada de mel¨® daurat. No es poden dir tots, per¨° Jaume Pons Alorda ha repicat Whitman, M¨ªriam Cano ha replicat Camus, Miquel Cabal ha catalanitzat Dovl¨¤tov i Ferran R¨¤fols ha convocat, de llarg, Foster Wallace. Jordi Mart¨ªn Lloret ha fet cantar Boris Vian, Josep Pedrals ha rejovenit Beckett i la degana, Dolors Udina, qu¨¨ se¡¯n podria dir, ho ha nostrat gaireb¨¦ tot.

Enmig d¡¯aquesta revifalla, salut¨ªfera i prou normal, aquest any ressalta una traducci¨® que mereix atenci¨® especial. Arnau Barios ha dedicat deu anys a traduir una de les obres m¨¦s importants de la literatura russa, l¡¯Eugeni Oneguin de Puixkin (Club Editor). Aleksandr Puixkin ¨¦s l¡¯home que ho va escriure tot, diuen a R¨²ssia, i val a dir que la frase feta encara es mant¨¦: quan alg¨² no es responsabilitza del que li toca, se¡¯l repr¨¨n amb un ¡°I aix¨° qui ho far¨¤, Puixkin?¡±.

Eugeni Oneguin ¨¦s una novel¡¤la en vers perfecta. L¡¯autor funda un rus mal¡¤leable, obre l¡¯aixeta de l¡¯estil i apunta els temes que faran servir tots els descendents literaris. I el traductor, Barios, l¡¯ha reduplicat en catal¨¤. Combinat l¡¯octos¨ªl¡¤lab dansar¨ª amb el decas¨ªl¡¤lab sever, ha rimat amb la falsa lleugeresa del catal¨¤ trenat i ens ha regalat una veritable festa de la traducci¨®. La joia que neix de la reverberaci¨® afortunada, entenimentada, esvelta, professional, apassionada i seriosa.