Novel¡¤les de celebraci¨®

La Formiga, col¡¤lecci¨® emblem¨¤tica de l¡¯editorial Animallibres, ha arribat al n¨²mero 100. Una s¨¨re de narrativa que, com altres que l¡¯han precedit (Vaixell de Vapor, Sopa de Llibres, Ala Delta...), es presenta en parts i colors diferents segons la franja d¡¯edat a qu¨¨ s¡¯adre?a, i el seu gran valedor ¨¦s l¡¯escola. Mentre que altres col¡¤leccions pioneres en aquest model han anat estrepitosament a la baixa, La Formiga s¡¯ha consolidat. S¡¯hi visualitzen autors consagrats com Pep Albanell o Ricardo Alc¨¢ntara, i d¡¯altres que han emergit a partir d¡¯aquesta col¡¤lecci¨®. ?s el cas d¡¯Eul¨¤lia Canal o de Laia Longan.?

Longan (Barcelona, 1979) ha publicat les seves novel¡¤les a La Formiga, alguna de tan reconeguda com Jo que vaig dormir amb lleons (2014). La quarta, L¡¯hivern que vam aprendre a volar, corona aquest cim. Longan situa l¡¯acci¨® en un poblet d¡¯una illa noruega ocupat pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial. Els protagonistes s¨®n dos joves: en Jakob, fill d¡¯uns comerciants del poble i que t¨¦ el desig de ser dibuixant, i l¡¯Ava, filla d¡¯un comandant angl¨¨s d¡¯aviaci¨® i que resideix en un internat. Es faran amics i s¡¯uniran per aconseguir l¡¯objectiu de l¡¯Ava: construir un avi¨® per fugir a la recerca del seu pare.

Longan demostra l¡¯excel¡¤lent narradora en qu¨¨ s¡¯ha convertit, fent f¨¤cil all¨° que sembla dif¨ªcil: aconsegueix que la hist¨°ria flueixi amb naturalitat i que el lector se senti dins el paisatge i al costat dels protagonistes, en un marc hist¨°ric novel¡¤lat a tort i a dret en la narrativa infantil i juvenil. L¡¯obra s¡¯arrodoneix amb les il¡¤lustracions precises i delicades de Jordi Vila Delcl¨°s, ideals per a una obra realista i de g¨¨nere hist¨°ric. L¡¯¨²nic per¨° ¨¦s la fr¨¤gil versemblan?a dels fets. En un indret poc poblat, els protagonistes avancen en la construcci¨® de l¡¯avi¨® sense endur-se gaires esgarrapades dels nombrosos soldats alemanys.

El m¨®n del llibre, i ¨¦s un bon senyal, est¨¤ en evoluci¨® constant. Mentre una editorial fa un cim, n¡¯hi ha que, engrescades, cerquen el seu espai i munten el camp base. ?s el cas d¡¯Akinarra, nova s¨¨rie de narrativa il¡¤lustrada en color i carton¨¦, i pensada m¨¦s per a un p¨²blic de llibreria. S¡¯estrena amb Mariner de terra endins, de Laia de Ahumada, i La platja dels in¨²tils, d¡¯?lex Nogu¨¦s, que aixopluguen novel¡¤les breus, abordades amb ofici i ideals per als qui comencen a llegir aut¨°nomament. Ambdues transpiren un tarann¨¤ tranquil i comparteixen la voluntat d¡¯anar contra corrent. S¡¯allunyen dels t¨°pics aventurers i grandiloq¨¹ents de les s¨¨ries que copen els aparadors i posen en valor aspectes essencials de la vida. Val a dir que Akiara ¨¦s una editorial especialitzada en ¨¤lbum il¡¤lustrat, amb la idea ¡°d¡¯oferir materials per acompanyar els lectors en el cultiu de la saviesa, la interioritat i la qualitat humana¡±; Akinarra ¨¦s fidel a la idea.

Mariner de terra endins narra l¡¯estiu d¡¯en Jan a casa de l¡¯¨¤via, a muntanya, despr¨¦s d¡¯haver-se passat la vida viatjant pel m¨®n en un veler amb els pares. L¡¯adaptaci¨® ser¨¤ complicada, per¨° al costat de l¡¯¨¤via i en un entorn rural, aprendr¨¤ a fixar-se en els detalls i a valorar els gestos humans m¨¦s quotidians.

A La platja dels in¨²tils, el pare recorda sovint a la Sofia que algun dia s¡¯haur¨¤ de guanyar les garrofes i que ha de dedicar el temps a tasques rendibles. La Sofia ¨¦s observadora. La seva mirada li ofereix una visi¨® diferent que topa amb la del pare. La seva relaci¨® esdevindr¨¤ un tens estira-i-arronsa per intentar reafirmar-se amb ella mateixa i dins del marc de la fam¨ªlia.