Els barris pobres de Barcelona tenen quatre vegades m¨¦s embarassos adolescents

Els embarassos adolescents continuen caient a Barcelona. A poc a poc, sense descensos acusats, per¨° mantenint una tend¨¨ncia a la baixa des de 2013. El que es perpetua, tanmateix, ¨¦s la bretxa entre els barris rics i els m¨¦s desfavorits. Les zones pobres de la capital catalana tenen una taxa de fins a 25,9 embarassos per 1.000 dones de 15 a 19 anys, quatre vegades m¨¦s que als districtes de rendes altes. Els experts incideixen a millorar l'educaci¨® sexual i facilitar l'acc¨¦s a m¨¨todes anticonceptius. El 2018, hi va haver 529 embarassos adolescents, encara que el 72% van acabar en avortament. Van n¨¦ixer 143 nens.

A Nou Barris i Ciutat Vella, dos dels districtes amb la renda familiar disponible m¨¦s baixa i els ¨ªndexs d'atur m¨¦s alts de la capital catalana, la taxa d'embarassos adolescents ¡ªque mesura els nascuts vius i els avortaments voluntaris¡ª ¨¦s de 24,7 i 25,9, respectivament. S¨®n els nivells m¨¦s alts d'una ciutat que t¨¦ una taxa mitjana de 16 gestacions per cada 1.000 noies d'entre 16 i 19 anys. A l'altra punta de la ciutat, els districtes de Sarri¨¤-Sant Gervasi i les Corts, erigits com les zones m¨¦s afavorides socioecon¨°micament, tenen unes taxes de 6,4 i 6 respectivament. La xifra m¨¦s baixa d'embarassos adolescents es registra, no obstant aix¨°, a Gr¨¤cia (4,6).

La bretxa persisteix, encara que segons l'Ajuntament, tamb¨¦ aquest par¨¤metre s'ha redu?t en els ¨²ltims anys. ¡°Hi ha desigualtat entre districtes, per¨° tamb¨¦ hi ha un descens m¨¦s alt als barris desfavorits. La bretxa es fa cada vegada m¨¦s petita. L'embar¨¤s juvenil a Ciutat Vella i Nou Barris ha baixat gaireb¨¦ a la meitat en una d¨¨cada¡±, valora la regidora de Salut de l'Ajuntament, Gemma Tarafa.

Amb tot, coincideixen els experts, no s'ha d'abaixar la gu¨¤rdia. Encara hi ha m¨¦s de mig miler d'embarassos i neixen gaireb¨¦ 150 nadons amb mares adolescents. ¡°Per a nosaltres s¨®n embarassos i ens agradaria disminuir m¨¦s la taxa perqu¨¨ considerem que un embar¨¤s adolescent priva la noia d'un posicionament social m¨¦s bo. Sol augmentar l'abandonament dels estudis o no continuar despr¨¦s d'acabar l'ESO. Si ens comparem amb altres pa?sos, com el Regne Unit o els Estats Units, estem millor, per¨° anem baixant molt a poc a poc. De 2017 a 2018 nom¨¦s hem baixat en vuit embarassos¡±, afirma Cristina Mart¨ªnez, responsable corporativa dels Equips d'Atenci¨® a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de Catalunya.

Els ASSIR donen assessorament als joves sobre salut sexual, fan seguiment d'embarassos, atenen dones que vulguin sotmetre's volunt¨¤riament a un avortament i incideixen en la prevenci¨® del c¨¤ncer i infeccions de transmissi¨® sexual. ¡°La porta d'entrada ¨¦s lliure. Informem l'adolescent dels drets que t¨¦ i, depenent de la seva edat, informem tamb¨¦ el seu entorn. A Barcelona tenim grups d'adolescents que van voler continuar endavant amb l'embar¨¤s i fem un seguiment f¨ªsic i psicol¨°gic de la gestaci¨®, tant sols com en grup¡±, explica Mart¨ªnez. La idea ¨¦s que, si decideixen continuar endavant amb l'embar¨¤s, mantinguin, al m¨¤xim possible, la seva situaci¨® vital i de creixement personal per esquivar la precarietat.

Els motius de l'embar¨¤s s¨®n diversos, explica Mart¨ªnez. Des de joves que no han utilitzat m¨¨todes anticonceptius i tenen problemes per negociar l'¨²s del preservatiu en una relaci¨® sexual, per exemple; fins a embarassos ¡°per posar en perill els pares¡±, apunta l'especialista. ¡°Tamb¨¦ hi ha embarassos qualitatius, no desitjats de manera conscient. Hi ha elements inconscients, com estar sola en un entorn amb dificultats de comunicaci¨® amb la fam¨ªlia i que vol passar al m¨®n dels adults¡±, agrega.

Idealitzar la maternitat

Un altre element que influeix ¨¦s la visi¨® rom¨¤ntica de l'embar¨¤s, la maternitat i la nova fam¨ªlia. ¡°El 70% de les parelles adolescents embarassades que se¡¯n van a viure juntes no continuen com a parella al cap d'un any. Cal trencar aquesta idealitzaci¨® des de la reflexi¨® i el di¨¤leg amb els adolescents¡±, apunta Mart¨ªnez. L'experta afirma que la bretxa entre barris rics i pobres est¨¤ relacionada amb l'acc¨¦s al sistema de salut. ¡°Les poblacions m¨¦s desfavorides utilitzen menys els recursos sanitaris¡±.

Per¨° a part de perjudicar l'ascensor social de la mare, els embarassos adolescents tamb¨¦ comporten una s¨¨rie de riscos per a la salut. ¡°Hi ha m¨¦s ¨ªndex de prematuritat i baix pes en n¨¦ixer. La repercussi¨® social, personal i psicol¨°gica de la mare tamb¨¦ ¨¦s important. L'¨ªndex d'ansietat ¨¦s m¨¦s alt¡±, adverteix Mart¨ªnez.

Refor?ar l'educaci¨® sexual a les escoles i facilitar l'acc¨¦s a altres m¨¨todes anticonceptius, a part del preservatiu, s¨®n claus, coincideixen els experts, per arribar a una taxa zero d'embarassos adolescents.

M¨¦s educaci¨® sexual a les escoles de Barcelona

La regidora de Salut, Gemma Tarafa, insisteix a refor?ar l'educaci¨® sexual en l'¨¤mbit escolar. ¡°Els programes de prevenci¨® de l'Ag¨¨ncia de Salut P¨²blica de Barcelona (ASPB) arriben a un 30% de les escoles. L'ASPB t¨¦ capacitat per absorbir m¨¦s demanda per¨° dep¨¨n de la direcci¨® del centre¡±, lamenta.

En aquestes formacions, l'ASPB aborda temes d'addiccions i salut mental i salut sexual i reproductiva. Tarafa intensificar¨¤ aquest programa. ¡°Volem arribar a m¨¦s del 50% dels de prim¨¤ria i el 60% de secund¨¤ria¡±, avisa.

?El Consistori tamb¨¦ refor?ar¨¤ el programa Sirian, de prevenci¨® i assessorament de salut sexual, als barris amb les taxes m¨¦s altes d'embarassos adolescents.