La doble bogeria de G¨¦rard de Nerval

G¨¦rard de Nerval compareix per partida doble a les llibreries: Les Quimeres i Aur¨¨lia(P¨¤nic Editors, traducci¨® d¡¯Alfred Sargatal), un d¨ªptic que ens permet accedir al vessant po¨¨tic i al narratiu de la seva obra.

La pe?a de prosa ve prove?da d¡¯un pr¨°leg, dos ep¨ªlegs i un exhaustiu aparell de notes, tot pertinent, justificat i ¨²til. Per¨° el lector impacient que es capbussi sense pre¨¤mbuls en Aur¨¨lia de seguida es trobar¨¤ envoltat per un relat somiat. Tots els trets de la dimensi¨® on¨ªrica compareixen en aquestes p¨¤gines: contraccions i acceleraccions del temps, associacions estranyes, discontinu?tat de l¡¯espai i dissociacions de la personalitat. Existeix una genealogia de visions obtingudes durant el somni i capturades per l¡¯escriptura, des del somni d¡¯Escipi¨® fins al Kubla Khan de Coleridge. Es podria dir que tots els relats somiats comparteixen un aire de fam¨ªlia, per¨° de seguida fan paleses caracter¨ªstiques pr¨°pies. El somni de Nerval ¨¦s als ant¨ªpodes del de Dante: el poeta itali¨¤ es va dedicar a ordenar el m¨¦s enll¨¤ gr¨¤cies a un seguit de visions estables, mentre que el poeta franc¨¨s travessa paisatges l¨ªquids indeterminants; Dante estructura amb una determinaci¨® inexorable el poema com un pont de paraules per tal de retrobar Beatriu, i Nerval est¨¤ sempre perdent la seva Aur¨¨lia.

Una altra difer¨¨ncia decisiva separa la Com¨¨dia d¡¯Aur¨¨lia: per molt que Dante s¡¯enfonsi entre els patiments dels condemnats o s¡¯elevi cap a la freda serenitat dels benaurats, la frontissa que separa el cos adormit de les seves visions, el m¨®n del seny de les evanesc¨¨ncies on¨ªriques, es mant¨¦ estable. Nerval desdibuixa aquesta frontera, inclou entre les seves visions records de la vig¨ªlia, de manera que en els millors moments no sabem si el poema ¨¦s un informe sobre la terra capbaixa que ha deixat enrere Aur¨¨lia o b¨¦ la veu de difunta de la noia que penetra en la realitat per tal de distorsionar-la.

Nerval o la veu narrativa, tant se val, un dels dos s¡¯ha deixat arrossegar per la bogeria. Sigui com sigui, el poema ofereix traces suficients per detectar dos ramals espec¨ªfics de pertorbaci¨® mental. D¡¯una banda, s¡¯acumulen fantasies de frustraci¨® cont¨ªnues: Nerval perd Aur¨¨lia en tots els regnes possibles; especula amb el su?cidi per retrobar-se amb la noia, per¨° li falla el valor per matar-se; i es desdobla per veure com el seu doble es casa amb ella en una fosca fantasia d¡¯autohumiliaci¨®. D¡¯altra banda, el relat arrela en una crisi religiosa que progressa en direcci¨® contr¨¤ria a les ordin¨¤ries: Nerval va del fred escepticisme il¡¤lustrat que li van inculcar els seus pares a un anhel de transcend¨¨ncia que a la meitat del poema ja l¡¯ha condu?t a con¨¨ixer el secret del cosmos. La veu de Nerval recorre tot un ventall de credos espirituals, i en tots apunta al m¨¦s alt possible: si la seva ¨¤nima transmigra, descobreix que va ser Napole¨®; si s¡¯inclina per la C¨¤bala, el m¨®n es basteix segons el seu caprici; si es tracta del D¨¦u cat¨°lic, ell ser¨¤ l¡¯¨²nic que l¡¯ha vist; si el m¨®n va formar-se del fang, s¨®n les seves mans les que el pasten. ?Endevinen qui ¨¦s el responsable d¡¯ordenar les cosmogonies de l¡¯univers? Self-deprecating macabre i megalomania espiritual: aquests s¨®n els ingredients indispensables de la follia vision¨¤ria que recorre Aur¨¨lia.

Les Quimeres mereixen el seu propi par¨¤graf: es tracta d¡¯una seq¨¹¨¨ncia de menys de vint poemes (seguida de m¨¦s de trenta p¨¤gines de notes informatives, servicials i de bon llegir). Malgrat la seva fama de foscos, els sonets s¨®n excel¡¤lents, visionaris (¡°He somiat dins l¡¯antre on neda la sirena¡±) i d¡¯un surrealisme inconscient (¡°Creix un esperit pur dins la pell de les pedres!¡±), i despleguen una escruixidora figuraci¨® gal¨¤ctica (sols refredant-se fins a apagar-se, remolins d¡¯espai que engoleixen planetes, gal¨¤xies cegues) al servei d¡¯un per¨ªode molt particular del viatge de la consci¨¨ncia humana: el moment d¡¯angoixa que s¡¯obre despr¨¦s que faci figa la confian?a en l¡¯exist¨¨ncia del D¨¦u cat¨°lic, i abans d¡¯assumir el l¨²dic agnosticisme que domina la poesia contempor¨¤nia. El breu cicle de cinc poemes dedicats a Crist ofereix un exemple magistral d¡¯aquest angle particular d¡¯angoixa transcendent. Nerval confirma una sospita: l¡¯ofici de poeta ¨¦s m¨¦s apropiat per a un boig (ent¨¨s a la manera dels rom¨¤ntics) que les extensions sense amagatalls de la prosa.