La possibilitat d¡¯una novel¡¤la

El pastor Pasqual, que protagonitza una de les dues trames que es descabdellen a La veritable hist¨°ria d¡¯una mentida, no es troba gaire lluny del cambrer del bar situat en una carretera secund¨¤ria que apareixia en una novel¡¤la anterior de Ramon Erra (Vic, 1966), Desfent el nus del mocador: de la mateixa manera que el cambrer, despr¨¦s d¡¯un accident que li ha desfigurat la cara, es tanca en una habitaci¨® per escriure i aclarir-se les angoixes que li maltracten la mem¨°ria, en les tert¨²lies que s¡¯esdevenen en el caf¨¨ del poble d¡¯Erms ¡ªun lloc propici perqu¨¨ els habituals hi narrin fragments d¡¯hist¨°ries del passat amb no poques dosis d¡¯inventiva¡ª, el pastor Pasqual va explicant en forma d¡¯espiral l¡¯episodi traum¨¤tic ¡ªo ¡°estrany i trist¡±¡ª que li va succeir anys enrere a la devesa. O potser ¡ªi aquesta ¨¦s la segona trama de La veritable hist¨°ria d¡¯una mentida¡ª, el que va coneixent el lector ¨¦s una altra cosa, la possibilitat d¡¯una ficci¨® sobre aquest episodi obscur ¡ªproposada per la neboda del pastor¡ª, que van creant un grup d¡¯alumnes d¡¯un taller literari mentre s¡¯estan a Par¨ªs i recorren la ruta liter¨¤ria de Balzac durant el viatge de cloenda del curs. ¡°Crec que la hist¨°ria que l¡¯oncle no m¡¯ha volgut explicar mai ¨¦s la que mereixeria ser narrada¡±, diu la neboda, i a partir d¡¯aleshores el lector es troba immers en una escriptura vaporosa que evita posar-se a les ordres de cap rigor estructural i transita sense pausa per les vores de la frontera difusa que separa la realitat de la imaginaci¨®. El lector, per¨°, ja comen?a a enyorar l¡¯exist¨¨ncia de dades concretes, i poder dir, per exemple, ¡°per aquest mateix carrer va passar el cad¨¤ver del vell (Goriot) amb el seu trist seguici¡±.

?s probable que el lector no acabi de desenredar el cabdell de la hist¨°ria que s¡¯intenta estendre al llarg de les p¨¤gines de La veritable hist¨°ria d¡¯una mentida, en part perqu¨¨ Ramon Erra en multiplica les versions com si fossin assajos d¡¯un itinerari sense un dest¨ª fix o mitjanament definit. Com a punts segurs, hi ha la descripci¨® dels nous par¨¤metres d¡¯una vida rural globalitzada ¡ªd¡¯una gran vivacitat¡ª, una prosa excessivament t¨¨nue que llisca lleugera i imparable, per¨° tan inabastable com el vent, a punt tot sovint d¡¯escapar-se, i una s¨¨rie d¡¯an¨¨cdotes vitals que no adquireixen gaire consist¨¨ncia i no van m¨¦s enll¨¤ de les converses on simplement s¡¯esmenten.?

A l¡¯altra banda, hi ha innumerables especulacions sobre la veritat de les mentides, un grapat llargu¨ªssim de digressions que segurament nom¨¦s tenen la funci¨® d¡¯anar omplint p¨¤gines, i unes rocambolesques derivacions argumentals que constaten que el grup d¡¯alumnes del taller literari han de seguir encara uns quants cursos m¨¦s o canviar de professor. ¡°Estaven engrescats i aix¨° els ajudava a fer evolucionar la hist¨°ria¡±, es diu al segon cap¨ªtol, per¨° a aquestes altures el lector nom¨¦s ¨¦s capa? de calcular quantes p¨¤gines li queden per passar al costat dret del llibre, conven?ut que deu ser veritat el que diu un dels pastors tertulians del caf¨¨ d¡¯Erms, que ¡°ells escriuen hist¨°ries que potser mai seran novel¡¤les¡±. Que tothom s¨¤piga opinar sobre la gr¨¤cia d¡¯explicar ficcions no ¨¦s una de les caracter¨ªstiques que m¨¦s destorben la lectura de La veritable hist¨°ria d¡¯una mentida: el lector es pregunta, sobretot, com pot ser que una conjunci¨® tan plet¨°rica de teories sobre l¡¯art de la ficci¨® sigui incapa? d¡¯armar-ne una amb cara i ulls, una ruta ben clara a la manera de Balzac.