?nimes d¡¯al¡¤luvi¨®

Joan Mir¨®, aquest gran artista a qui alguns pares no consideren prou perqu¨¨ creuen que els seus fills fan ¡°coloraines¡± com ell, va dir el 1927 que la pintura havia d¡¯arribar al seu grau m¨¤xim de destrucci¨® ¡ªel seu fam¨®s ¡°assassinat de l¡¯art¡±¡ª i que tot pintor tenia l¡¯obligaci¨® d¡¯¡°estar en permanent revolta contra les t¨¨cniques tradicionals que acaben en coses boniques¡±. La idea mironiana de rebatre cert estat mental burg¨¨s, de buscar el vessant teatral, radical i po¨¨tic de l¡¯art, va assolir una deriva brutal si tenim en compte l¡¯extensa genealogia d¡¯¡°homicides¡± ¡ªsense comptar els dadaistes¡ª que a partir de llavors es van proposar cremar les naus per arribar a un estat de gr¨¤cia i iniciar un cam¨ª pel qual ¡°els materials ja no poden parlar m¨¦s¡±.

Entre aquests criminals hi va haver un artista japon¨¨s, el m¨¦s brillant del Grup Gutai, que va radicalitzar els ¨¨xits de l¡¯informalisme i de l¡¯action painting de Pollock: Kazuo Shiraga (1924-2008) solia pintar amb els peus sobre el fang, susp¨¨s d¡¯una corda que penjava del sostre o rebolcant-se nu sota la pluja sobre un llit de terra, tot compartint amb els espectadors la tensi¨® que es produ?a entre el seu cos i el fang, i que el condu?a a una esp¨¨cie de tr¨¤nsit. Les seves accions naixien de l¡¯aprenentatge del shinto i de les cerim¨°nies de la plantaci¨® (Otaueshiki), en qu¨¨ els homes batallen nus i enfangats en l¡¯arrossar sagrat i fertilitzen aix¨ª cos i esperit en rebre la for?a que els brinda la natura. Posar l¡¯¨¤nima als peus, com els cal¡¤l¨ªgrafs a la pinzellada, el samurai a l¡¯espasa o Mir¨® al firmament estelat, revela la possibilitat il¡¤limitada de la nostra energia com a humans.

Mir¨® va redefinir la pintura i la va portar a un cam¨ª de no-retorn. ¡°L¡¯art est¨¤ en decad¨¨ncia des d¡¯Altamira¡±, va assegurar. Que el seu desafiament quedi finalment exposat en el blanc immaculat del museu sona a disbarat, per¨° ¨¦s un disbarat excusable, i fins ell mateix va ponderar aquesta contradicci¨® en encarregar al seu gran amic, l¡¯arquitecte Josep Llu¨ªs Sert, el disseny d¡¯una fundaci¨® on havien de reposar les seves obres i ser, a la vegada, un centre d¡¯estudis d¡¯art contemporani (CEAC) i d¡¯exhibici¨®, tant de l¡¯art internacional de primera l¨ªnia com de les creacions d¡¯artistes emergents, que tindrien la seva plataforma d¡¯enlairament en els soterranis de l¡¯Espai 13. Des del 2013, la Fundaci¨® Mir¨® i l¡¯Obra Social La Caixa concedeixen un premi que aquest any ha anat a parar a l¡¯artista ¨ªndia Nalini Malani (1946). I des de fa poques setmanes, exhibeix a les sales temporals l¡¯obra guanyadora del primer premi Fundaci¨® Han Nefkens a un artista asi¨¤tic, obtingut per la vietnamita Thao Nguyen Phan (1987). Becoming Alluvium ¨¦s el t¨ªtol de la seva al¡¤legoria del riu Mekong com a font de significats culturals que discorre malalt, amb conseq¨¹¨¨ncies irreparables per al dest¨ª del seu h¨¤bitat.

Dividida en dues parts, la primera es compon d¡¯una s¨¨rie de pintures fetes amb la delicada t¨¨cnica oriental de laca sobre seda, i estructurades a manera de paravents en panells desmuntables amb escenes de dol i adoraci¨® dels esperits de les balenes embarrancades. Paral¡¤lelament, un v¨ªdeo en dos canals relata la vida de dos germans adolescents que, despr¨¦s de morir per l¡¯ensorrament d¡¯una presa al Mekong, es reencarnen en un dof¨ª d¡¯Irawadi i en un jacint d¡¯aigua. S¨®n ¨¤nimes d¡¯al¡¤luvi¨® i peus nus, detritus restauradors de l¡¯aigua benefactora que es resisteix a morir enverinada per l¡¯acci¨® destructora dels humans.

La narraci¨® visual de Nguyen Phan ¨¦s un tr¨¤nsit il¡¤luminador en uns temps en qu¨¨ ¨¦s f¨¤cil perdre l¡¯esperan?a davant l¡¯emerg¨¨ncia clim¨¤tica i la par¨¤lisi dels governs.