Papallones!

Aquests dies de Nadal se m¡¯acumulen les penes. M¡¯he d¡¯acomiadar de la meva motocicleta Honda Scoopy perqu¨¨, tot i que no ¨¦s una Impala, i encara menys una Ossa Enduro, no passa el tall de Colau, i aix¨° que funciona de pel¡¤l¨ªcula i tinc la ITV aprovada fins el 2021. Es veu que ¨¦s de dos temps. De fet, ni tan sols he tingut un temps per canviar-la. Despr¨¦s d¡¯una cerim¨°nia d¡¯adeu la deixar¨¦ als Reis, potser li poden donar ¨²s a Orient, que s¨®n menys estrictes. A canvi, em podrien portar un camell, que t¨¦ m¨¦s recorregut en aquesta Barcelona. Carb¨® no, que contamina de collons.

En un altre ordre de coses tristes ha mort Patxi Andion, autor de la vigorosa Una, dos y tres i de La Jacinta. Per a molts de nosaltres Patxi era l¡¯¨²ltim que ens quedava del record d¡¯Amparo Mu?oz (1954-2011), la pobra ex-Miss Univers tan bonica com malaurada i que va ser la seva dona. En una estranya connexi¨®, Amparo se¡¯m vincula en la mem¨°ria amb els trets savoran¨°lics i colpistes del comandant Pardo Zancada. Un dia lluny¨¤ de 1981, quan feia el servei al quarter general de la Divisi¨® Cuirassada Brunete, poc abans de portar-nos al 23-F, el comandant va observar en la meva taquilla oberta una foto de la model i actriu retallada d¡¯una revista. L¡¯Amparo sortia de la mar en biquini com una aparici¨® boticcelliana i il¡¤luminava els meus tristos dies de Cetme i imagin¨¤ria. Zancada la va arrencar d¡¯un cop amb la m¨¤, la va arrugar i la va llan?ar a la paperera, m¨¦s o menys com despr¨¦s va provar de fer amb la democr¨¤cia. La foto es va quedar all¨¤, tremolosa encara com una papallona.

I ¨¦s de papallones precisament del que volia parlar. S¡¯ha debatut molt aquests dies del pessebre de Colau, per¨° gens de les papallones del passeig de Gr¨¤cia, que em produeixen una tristesa infinita perqu¨¨ han vingut per matar el Nadal. El pessebre potser no ¨¦s can¨°nic, per¨° almenys ¨¦s un pessebre. No pas les papallones. Papallones al desembre! No pesco qu¨¨ dimonis hi tenen a veure les papallones amb el Nadal, tret que no sigui sabotejar. Les omnipresents del passeig de Gr¨¤cia resulten tan nadalenques com la revetlla de Sant Joan. Repasso la simbologia de la papallona, a veure si ¨¦s que m¡¯he perdut alguna cosa, per¨° no: la papallona ¨¦s s¨ªmbol de lleugeresa i inconst¨¤ncia. Cirlot la presenta com a emblema de l¡¯¨¤nima i de l¡¯atracci¨® inconscient cap a la llum. Altres fonts relacionen la papallona amb els esperits viatgers, i hi ha tradicions en qu¨¨ ¨¦s missatgera de la mort. Per¨° insisteixo, del Nadal, res de res. Imagino que s¡¯hi han posat papallones en entendre que s¨®n una icona aconfessional universal i de bon rotllo. No ofendre ning¨², aconseguir el grau zero de la neutralitat ideol¨°gica en l¡¯enllumenat nadalenc. Ves que un ren no molesti. Doncs per mi, ja se les poden endur amb la meva Scoopy. Com deia Patxi Andion: ¡°Una dos y tres, una dos y tres, lo que usted no quiera para el rastro es¡±.