¡°Els pol¨ªtics no s¡¯han atrevit mai a posar m¨¤ en la policia¡±

David Ballester (Barcelona, 1960) torna a les llibreries amb una nova obra sobre la Transici¨®. Corre, democr¨¤cia, corre. Manifestacions i repressi¨® policial a la Catalunya de la Transici¨® (Base) ¨¦s un estudi exhaustiu sobre les protestes al carrer a Catalunya entre el 1975 i el 1980 que Ballester ha escrit amb Manuel Vicente. L¡¯assaig arriba un any despr¨¦s d¡¯un altre treball destacat d¡¯aquest professor de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, Vides truncades. Repressi¨®, v¨ªctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980).

Pregunta. El llibre afirma que s¡¯ha amagat la influ¨¨ncia de les protestes al carrer en la Transici¨®. Qui i per qu¨¨ ho amaga?

Resposta. Hi ha un intent clar d¡¯enfocar la Transici¨® com si fos un vaixell que t¨¦ un almirall, un capit¨¤ i un timoner: el rei, Adolfo Su¨¢rez i Torcuato Fern¨¢ndez-Miranda. Tot el que interfereixi en aquest discurs molesta. Hi ha una interpretaci¨® elitista de la Transici¨®. Les mobilitzacions no surten a les mem¨°ries de la gent que escriu sobre la Transici¨®, com si no haguessin existit i no haguessin contribu?t a res.

P. I a qu¨¨ van contribuir les protestes?

¡°Per dignitat democr¨¤tica no es pot dir que aix¨° ¨¦s una dictadura, ni que la policia pega com a la dictadura¡±

R. A aconseguir emp¨¨nyer els dirigents reformistes que procedien del r¨¨gim franquista cap a una democr¨¤cia. Els dem¨°crates de l¡¯antifranquisme van fer moltes ren¨²ncies, per¨° una que no van fer va ser acceptar una democr¨¤cia amb l¨ªmits, edulcorada, i l¡¯¨²nica for?a que tenia aquesta oposici¨® era al carrer.

P. Aquelles protestes poden recordar, en la manera d¡¯actuar, les protestes independentistes dels darrers mesos. Quines difer¨¨ncies tenen els dos moments?

R. All¨° no era una democr¨¤cia plena i ara som en una democr¨¤cia plena, si m¨¦s no formalment. Per¨° la democr¨¤cia va n¨¦ixer com va n¨¦ixer i aix¨° va permetre que es perpetuessin molts problemes.

P. Quins problemes arriben fins avui?

R. Una magistratura molt polititzada i extraordin¨¤riament conservadora, i una policia que arrossega tics franquistes. Crida l¡¯atenci¨® la manca de sensibilitat democr¨¤tica dels dirigents que van fer la Transici¨®, i que les majories absolutes del PSOE van consolidar, quan no se¡¯ls va passar pel cap aprofitar el nou sistema democr¨¤tic per reformar les unitats d¡¯antiavalots de la policia. Fins al 1989 van mantenir els antiavalots de la reserva general, les mateixes unitats antidisturbis del franquisme. All¨° s¡¯ha perpetuat amb corporativisme, i els pol¨ªtics no s¡¯han atrevit mai a posar m¨¤ en la policia. La lluita contra el terrorisme ha perpetuat tamb¨¦ molts vicis i molts h¨¤bits. La lluita contra el terrorisme va permetre la promoci¨® de molts policies del franquisme, de la brigada politicosocial.

P. La catedr¨¤tica Carme Molinero va explicar recentment a EL PA?S que, respecte als seixanta, els setanta i el moment actual, hi ha difer¨¨ncies cabdals: all¨° era una dictadura, en aquell moment prevalia la por i ara no, i, finalment, all¨° va ser un trencament generacional. Hi est¨¤ d¡¯acord?

R. Que all¨° era una dictadura i aix¨° ¨¦s una democr¨¤cia ¨¦s evident, per¨° una democr¨¤cia m¨¦s formal que no pas real.

P. Espanya no ¨¦s una democr¨¤cia real?

R. No entrar¨¦ en el joc de dir que Espanya no ¨¦s una democr¨¤cia; a m¨¦s, ¨¦s un joc que em molesta bastant. Nom¨¦s per dignitat democr¨¤tica no es pot dir que aix¨° ¨¦s una dictadura, ni que la policia pega com a la dictadura o com a la Transici¨®, perqu¨¨ estar¨ªem relativitzant all¨°.

P. Hi ha gent que assegura que Espanya ¨¦s un estat feixista...

R. Hem de ser molt curosos amb el llenguatge. Aix¨° no ¨¦s una dictadura, no ¨¦s un estat feixista. Per¨° hi ha comportaments judicials i policials que seria d¡¯agrair que no es veiessin en un r¨¨gim democr¨¤tic, i seria d¡¯agrair m¨¦s contund¨¨ncia dels governants per netejar les r¨¨mores del passat.

P. Us pregunteu al llibre per qu¨¨ les accions violentes de l¡¯extrema esquerra, com ara les del PCE(i), es van permetre durant tant de temps. Quina ¨¦s la resposta?

R. No seria gens estrany que l¡¯espiral de viol¨¨ncia durant la Transici¨® tingu¨¦s la conniv¨¨ncia de la policia. Es deia que es repartien sobres entre els alteradors i els infiltrats. Ara tamb¨¦ s¡¯ha llegit el mateix: fa dos o tres mesos va sortir la not¨ªcia que hi ha hagut provocadors a sou, i que es va veure gent repartint sobres.

P. On ho va llegir?

R. Vaig llegir en algun diari que hi ha hagut provocadors a sou, policials o no policials. Amb fonament o sense, va tornar a sortir una hist¨°ria que ja es produ?a durant la Transici¨®. En aquella ¨¨poca tamb¨¦ hi havia un component del lumpen que apareixia quan es produ?a el caos. Per qu¨¨ no es prenien mesures? Hi ha dues interpretacions: perqu¨¨ els governadors civils no es volien cremar les mans i no s¡¯actuava fins que no hi havia incidents greus, o perqu¨¨ se seguia la l¨°gica del com pitjor, millor.

P. Durant la Transici¨® es van produir quaranta morts als carrers d¡¯Espanya per l¡¯acci¨® de la policia, i d¡¯aquests quaranta, quatre a Catalunya. S¨®n pocs tenint en compte l¡¯alta conflictivitat que hi havia a Catalunya?

R. S¨ª, i no crec que trob¨¦s altres argumentacions m¨¦s enll¨¤ de la sort. Potser aqu¨ª hi havia m¨¦s efectius i menys possibilitats que la policia es vei¨¦s m¨¦s desbordada, com a Vit¨°ria, el Ferrol o Granada, on la policia, molt mal entrenada, molt mal manada i amb impunitat, es veu desbordada i dispara.

P. A partir del seu coneixement de l¡¯extrema dreta, creu que Vox ¨¦s extrema dreta?

R. Vox no ¨¦s feixisme, per¨° s¨ª una nova extrema dreta adaptada al nou escenari, que sap que si es passeg¨¦s amb la bandera de l¡¯aguilucho no obtindria tants r¨¨dits electorals. Dins de l¡¯extrema dreta hi ha moltes sensibilitats, no ¨¦s un cos un¨ªvoc. ?s una extrema dreta que ha agafat una via possibilista que els permet posar m¨¤ en un pressupost p¨²blic, i que es troba c¨°moda portant la bandera amb l¡¯escut constitucional, i aix¨° els blanqueja. Al mateix temps, els legitimen PP i Cs, que en alguns moments han tingut posicions de dreta extrema.

P. Quins aspectes d¡¯extrema dreta tenen PP i Cs?

R. Centrar el seu discurs en el nacionalisme espanyol m¨¦s ranci i m¨¦s casp¨®s. Cs va n¨¦ixer per a aix¨° i ha viscut d¡¯aix¨° durant tot aquest temps, del discurs antinacionalista catal¨¤. Fins i tot al nacionalisme espanyol el molesta la catalanitat, i en aix¨° ha estat molt agressiu, excloent. Ho han centrat tot en la bandereta, amb una manca evident de programa en altres aspectes; aix¨° els ha portat a posicions de dreta extrema.