Els ¡®indepes¡¯ afavoreixen Madrid

El sorpasso econ¨°mic de Madrid a Catalunya el 2018 va ser certificat divendres passat per l¡¯INE. ?s un esdeveniment disruptiu. Si es consolida, i va cam¨ª de fer-ho, trencar¨¤ el lideratge catal¨¤ en aquest ¨¤mbit decisiu. I altres equilibris.

De moment erosiona les expectatives de la secular literatura econ¨°mica catalanista: traduir a la pol¨ªtica el car¨¤cter capdavanter de l¡¯economia pr¨°pia; crear, dimensionar i internacionalitzar centres productius i de decisi¨® empresarial; recuperar el retard relatiu en les finances.

I tanmateix, no ha provocat cap reacci¨® a la Catalunya oficial, cosa que semblaria obligada, i nom¨¦s el menyspreu dels mitjans addictes. Qu¨¨ havia de dir? La seva deriva secessionista, sobretot des de la tardor de 2017, ¨¦s un tractor ¡ªno l'¨²nic¡ª d'aquesta p¨¨rdua de pes de posicions. Resumint: l'independentisme afavoreix, a m¨¦s del centralisme pol¨ªtic (com a reacci¨®), la centralitat econ¨°mica de Madrid (per vasos comunicants).

Funciona com una tisora. Per un tall, Catalunya baixa; per l¡¯altre, Madrid puja. I els dos moviments es retroalimenten.

Catalunya baixa no en termes absoluts (el seu PIB creix), sin¨® relatius sobre la mitjana: del 3,4% d¡¯augment el 2016 (sobre el 3% del conjunt espanyol) va passar al 2,5% de 2017 (sobre el 2,9% mitj¨¤); i al 2,2% el 2018 (contra el 2,4%).

La tensi¨® secessionista va disparar la fugida d¡¯empreses, i la Generalitat no ha dut a terme iniciatives per recuperar les seves seus socials. La deslocalitzaci¨® de les direccions empresarials desvia per degoteig la dels serveis d¡¯alt valor afegit a aquestes (jur¨ªdics, de m¨¤rqueting, finances, comunicaci¨®, publicitat) i situa en el centre la generaci¨® de l¡¯ocupaci¨® m¨¦s ben remunerada, com va demostrar Eurofound.

I el clima antiempresarial es va densificar amb la campanya de boicot Consum Estrat¨¨gic llan?ada per l'activista, Assemblea Nacional Catalana (ANC)feli?ment prohibida per la Just¨ªcia gr¨¤cies a la den¨²ncia de la renovada patronal, Foment del Treball.

La presa de poder de la Cambra de Barcelona per titelles de l¡¯ANC agreuja el fenomen i residualitzar¨¤ a termini la instituci¨®. I no hi ha cap dubte que els aldarulls al carrer promoguts per un president irresponsable perjudiquen la confian?a dels agents econ¨°mics, aut¨°ctons i forans.

Mentrestant, Madrid puja per un c¨°ctel de causes: est¨¤ cient¨ªficament demostrat que la globalitzaci¨® afavoreix les capitals d'Estat; que la proximitat als organismes reguladors atreu les grans empreses regulades; i que una fiscalitat desbocada a la baixa, amb rivets de parad¨ªs fiscal per a la gran riquesa, s¨®n uns factors objectius de recentralitzaci¨®.

Si a m¨¦s, les pol¨ªtiques correctores estructurals desapareixen, per desistiment de l'anterior Govern central (repesca de la CMT per Madrid, fiasco del finan?ament auton¨°mic, par¨¤lisi de la coordinaci¨® regional) i manca d¡¯entesa del lideratge perif¨¨ric (el Govern), la baixada i la pujada es retroalimenten i acceleren.

Una clau ¨¦s la inversi¨® estrangera. El 2018, l'any del sorpasso, la destinada a Catalunya va ser del 6,4% del total; a Madrid, del 85,3%. En el trienni 2016/2018, Catalunya va baixar del 31% a una cinquena part; i Madrid va duplicar el seu 44% (Desequilibris de Catalunya, 22/3).