¡°Tra?ci¨®¡± com a traducci¨®

La crisi m¨¦s gran del sistema constitucional espanyol s¡¯ha expressat a trav¨¦s de l¡¯anomenat ¡°conflicte catal¨¤¡±. Despr¨¦s de la baixamar del 15-M, aquell contenci¨®s va passar a ser l¡¯ocell que canta a la mina alertant abans de l¡¯explosi¨® de gris¨². L¡¯emissi¨® de gasos contaminants en el debat p¨²blic est¨¤ sobrepassant els l¨ªmits recomanats. Es tracta d¡¯evitar un reescalfament ultrapartidista amb aparences d¡¯arribar a ser letal en un context de crisi m¨²ltiple de la democr¨¤cia, no ja espanyola sin¨® europea i transnacional. Enric Juliana suggereix l¡¯¡°escuma de Weimar¡±, que simbolitza la crisi i mort de la rep¨²blica alemanya despr¨¦s de la Primera Guerra Mundial, com a met¨¤fora del que assetja el pa¨ªs. Aquesta analogia hist¨°rica podria semblar tremendista, per¨° no ¨¦s descartable. Tot i que atesa la trepidaci¨® de l¡¯escena pol¨ªtica, en altres ocasions, all¨° que est¨¤ succeint ens remet m¨¦s aviat a l¡¯¡°escuma de la hist¨°ria¡± en el temps llarg braudeli¨¤.

La conjuntura pot arribar a enterbolir, a t¨°rcer la vista. Particularment als pol¨ªtics que hi viuen instal¡¤lats, com el president Quim Torra ¡ªinformant encastat en la fantasia d¡¯una rep¨²blica inexistent¡ª que, entregat en cos i ¨¤nima al ¡°camina o rebenta¡±, promet la redempci¨® i el parad¨ªs. Conviure amb una pol¨ªtica de la conjuntura ens has portat fins aqu¨ª, carregats d¡¯oce¨¤niques escumes dels mal anomenats ¡°dies hist¨°rics¡±.

Les dades disponibles indiquen que ERC dona indicis del ¡®vull i potser no vull¡¯ a la formaci¨® del govern de coalici¨® entre el PSOE i Unides Podem. No obstant, despr¨¦s de l¡¯¨²ltim congr¨¦s republic¨¤ sembla que la seva epil¨¨ptica relaci¨® amb les seves pr¨°pies bases, molt en especial amb les seves Joventuts i tamb¨¦ amb les seves Senectuts, s¡¯ha transformat en una relaci¨® simbi¨°tica, convencional en els partits amb organicitat. No es pot oblidar que ERC ha sigut i ¨¦s un partit amalgama fet de corrents diversos des de la seva fundaci¨®, el mar? de 1931. Per aix¨°, una organitzaci¨® que s¡¯acosta al camp de l¡¯experi¨¨ncia nonagen¨¤ria hauria de recon¨¨ixer errors i acollir amb prud¨¨ncia il¡¤lusions, sabent que ho s¨®n, de manera que li facilit¨¦s descartar per fi el mite de la radical i eterna joventut. Aix¨ª s¡¯entendria que, com fixa l¡¯expressi¨® italiana traduttore, traditore, en tot traductor hi ha un tra?dor, i que el que avui es requereix ¨¦s traduir en termes pol¨ªtics la situaci¨® d¡¯unes escumes, siguin de Weimar o no, que altrament podrien finalment esdevenir bromera.

L'epil¨¨ptica relaci¨® d'ERC amb les seves bases s'ha transformat en una relaci¨® simbi¨°tica

Tot i que seguim sent cautelosos i nom¨¦s direm ¡°blat¡± quan sigui al sac i ben lligat, als resultats del congr¨¦s d¡¯ERC no s¡¯hi ha de restar inter¨¨s: veu ¡°viable¡± que la investidura de Pedro S¨¢nchez pugui ser el 5 de gener. El que ens porta a interpretar que ERC est¨¤ disposada, mitjan?ant la seva abstenci¨®, a facilitar la investidura. Les novetats del congr¨¦s republic¨¤ podrien significar un av¨ªs als seus ¨ªntims adversaris ¡ªels post-post-postconvergents¡ª, una cosa aix¨ª com el que, de moment, ens ofereixen les enquestes ¨¦s la vict¨°ria electoral. En resum, que a les dretes carpetovet¨°niques els ha caigut com un llamp i ha provocat atacs d¡¯epil¨¨psia a Waterloo.

El moviment sindical ve des de fa temps assenyalant un camp d¡¯aterratge que permeti aterrar amb els menors desperfectes. Si fos aix¨ª, la immensa tasca pendent, amb aquests mateixos interlocutors, passaria per fer front als nous reptes i alguns tamb¨¦ d¡¯antics relacionats amb la innovaci¨®, desestructuraci¨® i reestructuraci¨® dels sistemes productius que s¡¯ha vingut produint des de finals del segle passat i, en conseq¨¹¨¨ncia, a la velo? i profunda bretxa de desigualtats que avan?a des d¡¯aleshores.

Despr¨¦s del descarrilament de Ciutadans, l¡¯apuntalament del PP en l¡¯ultramuntanisme amb l¡¯al¨¨ de VOX al clatell, per¨° tamb¨¦ del centrifugat del que va ser CiU, les esquerres en aquesta cru?lla, a m¨¦s d¡¯un projecte propi, hauran de jugar m¨¦s d¡¯un paper atesa la necessitat de facilitar l¡¯articulaci¨® d¡¯una dreta liberal sense adjectius. Avui la clau ¨¦s una reforma forta, trobar un espai de negociaci¨® de la pol¨ªtica amb el m¨®n social i del treball, amb els seus actors, i el recolzament a la investidura d¡¯un govern progressista, amb el seu desitjable pacte de legislatura. Altrament, no es pot descartar que l¡¯esperit del nostre temps (Zeitgeist) constitueixi un retorn als fantasmes del soroll judicial, imitant i donant continu?tat a les seq¨¹eles d¡¯un vuitanter Poltergeist.

Jos¨¦ Luis L¨®pez Bulla ¨¦s sindicalista; Javier T¨¦bar Hurtado ¨¦s historiador.