Cada ¨¨poca t¨¦ la seva ¡®Mujercitas¡¯

Louisa May Alcott tenia 35 anys quan, a trav¨¦s del seu pare, el transcendentalista Bronson Alcott, va rebre l'enc¨¤rrec d'escriure un ¡°relat de noies¡±. Roberts Brothers, el segell que l'hi encarregava, estava al corrent de la seva ¡°habilitat liter¨¤ria¡± ¡ªal voltant del 1865, Alcott ja havia publicat diversos thrillers?amb pseud¨°nim¡ª i volia que la pos¨¦s a la disposici¨® d'un objectiu major: ¡°formar dones¡± fent de pont entre ¡°l'aula i el sal¨®¡±, aconsellant ¡°submissi¨®, matrimoni i obedi¨¨ncia, en comptes d'autonomia i aventura¡±, com explica Elaine Showalter en el seu pr¨°leg a l'edici¨® Penguin Classics. Alcott va acceptar i va acabar escrivint un cl¨¤ssic sobre tot el contrari.

Des de la seva publicaci¨® el 1868, Little Women (en catal¨¤, Donetes; i en castell¨¤, Mujercitas)?ha estat dient a les nenes lectores que no hi ha una sola manera de ser dona, i que poden somiar a escapar-se de tot all¨° que s'espera d'elles. La seva enorme influ¨¨ncia en la cultura popular no ha decaigut des de llavors, com demostra l'allau de publicacions que va ocasionar el 2018 el seu 150¨¨ aniversari, i l'estrena d'una nova versi¨® cinematogr¨¤fica (que se suma a tres c¨¨lebres adaptacions anteriors), dirigida per la que potser ¨¦s la directora m¨¦s cool del moment, Greta Gerwig, que ofereix un (nou) gir feminista a la hist¨°ria de les quatre germanes March, explicada per la Jo, la d¨ªscola aspirant a escriptora.

¡°Alcott va ser, sense saber-ho, una de les primeres feministes de la hist¨°ria. Va defensar no nom¨¦s el seu dret a no casar-se, a guanyar-se la vida per si sola i descobrir i conrear el seu jo, sin¨® que, a trav¨¦s de Little Women, ens va animar a totes a fer-ho¡±, explica Anne Boyd Rioux, autora d'El legado de mujercitas (Ampersand), un assaig sobre el cl¨¤ssic d'Alcott, en el qual, a m¨¦s d'establir un recorregut pel rerefons de la seva creaci¨®, aporta llum sobre algunes de les ombres. La principal? Les noces de la Jo, un final que no semblava a l'altura d'un personatge tan independent. ¡°A Alcott no se li va permetre escriure el final que tenia pensat per a la Jo, en el qual la seva protagonista acabava com ella: soltera i?dedicada totalment a la literatura. Per¨° les seves seguidores i el seu editor van insistir que totes s'havien de casar, i per aquest motiu tot va acabar, com ella mateixa va dir: ¡®D'una manera tan est¨²pida¡¯. Malgrat tot, va intentar subvertir les expectatives casant-la amb el professor Bhaer i posant-la al capdavant de l'escola Plumfield, donant una visi¨® igualit¨¤ria del matrimoni, cosa que es podria considerar feminista¡±, diu Rioux.

Casada o no, el personatge de la Jo ha inspirat una infinitat d'artistes i pensadores. Les ha convertit, en algun sentit, des de nenes, en elles mateixes. Va canviar la vida de Patti Smith quan era m¨¦s que ¡°una somiadora nyicris de 10 anys¡±, i tamb¨¦ la de la respectada pensadora del feminisme Simone de Beauvoir. Escriptores com Joyce Carol Oates i Jeanette Winterson tamb¨¦ han adm¨¨s que Mujercitas?¨Cpotser el t¨ªtol m¨¦s citat en les entrevistes-q¨¹estionari del suplement Babelia a la pregunta de ¡°Quin llibre el va fer voler ser escriptor/a?¡±¨C les va convidar a dibuixar el seu propi cam¨ª. ¡°Fins que no el vaig llegir no vaig ser conscient que les novel¡¤les que tant m'agradaven tenien un autor, i que aquest autor podia ser una noia. Recordo que llavors viv¨ªem a Palma. Jo tenia nou anys. Jo March escrivia relats i jo tamb¨¦ ho volia fer. Va ser llavors quan va comen?ar tot¡±, recorda Elvira Lindo, que mai, diu, podr¨¤ jutjar Mujercitas liter¨¤riament. ¡°Quan una cosa et marca en la infantesa, el teu criteri no pot ser mai ¨²nicament literari¡±.

I si Lindo va descobrir que podia escriure perqu¨¨ la Jo ho feia, la tamb¨¦ escriptora Luc¨ªa Lijtmaer, nascuda a finals dels setanta i que ja pertanyia a una generaci¨® que tenia centenars d'altres models a seguir, es va assabentar, per Mujercitas, que la vida intel¡¤lectual implicava precarietat. ¡°?s la Jo la que sempre ¨¦s interpretada com una hero?na per buscar una destinaci¨® en l'escriptura per¨° per a mi realment va funcionar com un advertiment: l'habitaci¨® pr¨°pia t¨¦ un cost, material i immaterial. I moltes vegades un c¨¤stig. Potser per aix¨° no tinc un bon record del llibre¡±, diu. Lijtmaer, com Lindo, se'l va llegir, ¡°amb fascinaci¨®¡± als nou anys, igual que Mar¨ªa Fasce, editora de Lumen, un segell que t¨¦ el cl¨¤ssic al seu cat¨¤leg. Recorda haver sentit ¡°un desig violent¡± de ser la Jo, i que aquest desig pot seguir sent el mateix mentre ¡°el llibre continua sent nou¡±, una cosa que passa ¡°si hi ha lectors que encara no l'han descobert, com deia [l'editor] Peter Meyer¡±.

¡°?s cert, cada era t¨¦ les seves Donetes¡±, sentencia Anne Boyd Rioux. ¡°Cada ¨¨poca pren aquelles idees que li sembla oport¨² explorar¡±. Per aquest motiu, per exemple, en les adaptacions dels anys trenta i quaranta, ¡°amb prou feines s'esmenta l'inter¨¨s per l'art de l'Amy ni l'escriptura de la Jo, i l'amor ¨¦s el centre de la hist¨°ria¡±, i que no sigui fins a l'eclosi¨® feminista dels setanta que ¡°la Jo se'ns mostri com una rebel i es prengui seriosament que es comporti com un noi¡±. En l'adaptaci¨® del 1994, ¡°s'intenta que tothom estigui content, els conservadors i el feminisme¡±. ¡°Gerwig s'ha centrat en la figura de la dona artista, en la seva jo com a creadora i en totes les contradiccions a les quals aquest jo ha d'enfrontar-se¡±, afegeix Rioux.

¡°Mujercitas est¨¤ en la genealogia que intenta construir una ¨¨pica de la intimitat¡±, coincideix Marta Sanz. L'escriptora creu que fa paleses ¡°les contradiccions i les contractures que, per culpa de l'educaci¨® rebuda, vivim dones molt diverses, que lluitem per sortir dels estereotips¡±. Sanz, que no es va apropar a la novel¡¤la fins que ja era una dona adulta perqu¨¨ ¡°les seves lectures can¨°niques i masculines¡± havien relegat el cl¨¤ssic per considerar-lo, des d'aquest prisma, ¡°ranci i cursi¡±, anima a ¡°tornar a repensar el llibre des d'una dimensi¨® en la qual superem els estereotips, resignifiquem les paraules, rehabilitem els polissons i les cuines, i alhora, no volem que les nostres difer¨¨ncies es converteixin en desavantatges en l'espai p¨²blic¡±. Perqu¨¨, diu, ¡°la literatura no nom¨¦s representa la realitat, tamb¨¦ la construeix, i aquesta ¨¦s una de les raons per les quals estaria b¨¦ rellegir Little Women?amb sentit cr¨ªtic: ens estar¨ªem rellegint a nosaltres mateixes¡±.