L¡¯FP industrial encara ¨¦s cosa d¡¯homes

La formaci¨® professional (FP) de tall industrial ¨¦s cosa d'homes. La paritat global en els estudis de grau mitj¨¤ i superior (42,7% i 49,8% d'alumnes dones, respectivament) xoca amb l'acusada bretxa de g¨¨nere que s'ha instal¡¤lat en els cicles m¨¦s t¨¨cnics: en Electricitat i Electr¨°nica, les dones suposen menys del 5% de l'alumnat i en Transport i Manteniment de vehicles, el 2,7%. El cas m¨¦s flagrant ¨¦s el dels estudis d'Instal¡¤laci¨® i Manteniment, on hi ha 24 dones matriculades (1,8%). Per revertir aquestes dades, el Departament d'Educaci¨® bonificar¨¤ la matr¨ªcula de les alumnes de grau superior que vulguin accedir als cicles m¨¦s masculinitzats.

¡°Hi ha un tema cultural clar¡±, justifica Joan Llu¨ªs Espin¨®s, director general d'FP del Departament. La bretxa de g¨¨nere es perpetua i es repeteix en els dos nivells formatius d'FP. Segons les dades del curs passat, nom¨¦s 131 dels 3.080 estudiants de cicles superiors d'Electricitat i Electr¨°nica eren noies. En els estudis d'Energia i Aigua, en van ser 16. En canvi, en els cursos d'Imatge Personal, elles s¨®n el 94,6%.

¡°Quan entrem en fam¨ªlies industrials, com l'energia, la mec¨¤nica i la instal¡¤laci¨® industrial, la bretxa de g¨¨nere es manifesta de manera preocupant¡±, admet Espin¨®s. Per¨° no en tots els estudis t¨¨cnics es visualitza aquest desfasament, matisa el director general d'FP. ¡°En les fam¨ªlies de Qu¨ªmica i Alimentaci¨® tenim una proporci¨® m¨¦s o menys igual¡±, assegura. En els cicles vinculats al m¨®n alimentari, el 48,59% s¨®n dones; en els de Qu¨ªmica, elles s¨®n el 44,37%. La pres¨¨ncia majorit¨¤ria de dones en els cicles de grau superior es limita, a m¨¦s d'Imatge Personal, a Administraci¨® i Gesti¨® (65,8%), a l'¨¤rea sanit¨¤ria (78,3%), als serveis socioculturals i a la comunitat (85,4%) i al camp t¨¨xtil i de confecci¨® (gaireb¨¦ el 85% dels matriculats).

Nom¨¦s el 5% dels estudiants del cicle d¡¯Electricitat s¨®n dones

La bretxa es repeteix en els cicles de grau mitj¨¤. En el curs de Fusta de l'Escola del Treball de Barcelona, Alba Basco ¨¦s l'¨²nica noia a l'aula. ¡°Sempre em van agradar els treballs manuals, per¨° pensava que era m¨¦s per a nois i vaig estudiar Magisteri i Filologia Anglesa. Per¨° al final, em vaig dir: ¡®Has de fer el que t'agrada¡¯. I ara soc aqu¨ª¡±, explica aquesta alumna de 28 anys. Va deixar una feina segura i un sou fix per dedicar-se al que li agradava. ¡°Als 16 anys, l'FP queda com a una cosa despla?ada i, a m¨¦s, hi ha uns rols, i aix¨° sembla una mica d'homes. Per¨° nosaltres som igual de v¨¤lides que ells per als treballs manuals¡±, reivindica. A Catalunya, els cicles mitjans de Fusta, Moble i Suro compten amb 35 noies, el 10,8% del total d'alumnes matriculats.

El mateix passa en els estudis de Mec¨¤nica. A l'altre costat del taller de Fusta, a l'edifici principal de l'Escola del Treball, diverses desenes de nois es perden entre la maquin¨¤ria industrial. Entre els alumnes de Mecanitzaci¨®, gaireb¨¦ tots homes, apareixen Meritxell Navarro, de 16 anys, i Sof¨ªa Gorostidi, de 17. Elles formen part de l'esc¨¤s 3,2% de dones (52, en n¨²meros absoluts) que cursen Fabricaci¨® Mec¨¤nica. ¡°Jo ja sabia des del principi que no hi hauria noies. No passa res, no em morir¨¦ per ser l'¨²nica noia. Si t'agrada, has de lluitar per aix¨°. No tinguis por del que diguin de tu¡±, apunta la Sof¨ªa. I la seva companya coincideix. ¡°En acabar l'ESO, vaig decidir provar aquest cicle, que engloba totes les assignatures que m'interessaven. No pots fer cas de l'estereotip. Hi ha poques noies perqu¨¨ falta informaci¨® i la gent es pensa que ells es ficaran amb les noies pel fet de fer un cicle de maquin¨¤ria, i no ¨¦s aix¨ª¡±, conclou la Meritxell. En els cicles mitjans d'Electricitat i Electr¨°nica, Protecci¨® Civil, Energia i Aigua, Mec¨¤nica, Fusta i Transport i Manteniment de Vehicles, el percentatge de noies no arriba al 5%. En Seguretat i Medi Ambient, s¨®n el 0%.

El director general de la FP aposta per refor?ar l¡¯orientaci¨® de l¡¯alumnat

Per revertir aquestes xifres, Educaci¨® promou, des d'aquest curs, la matriculaci¨® de dones en cicles industrials de grau superior a trav¨¦s d'una bonificaci¨® del 50% en el preu de la matr¨ªcula. ¡°Tenim professions identificades culturalment amb el g¨¨nere i tenim molta feina per fer. Hem aplicat aquesta mesura per eliminar la bretxa de g¨¨nere i atendre les necessitats del mercat que hi hagi m¨¦s persones formades de les que tenim ara¡±, assenyala Espin¨®s.

Amb tot, per combatre la profunda bretxa de g¨¨nere en aquests estudis, el director general d'FP defensa tamb¨¦ treballar des de l'educaci¨® b¨¤sica ¡°amb models que reflecteixin persones amb ¨¨xit professional en diferents sectors¡±. A m¨¦s, Espin¨®s aposta per refor?ar l'orientaci¨® de l'alumnat. ¡°Hem de millorar la formaci¨® dels orientadors, definir el contingut de l'orientaci¨® a partir de la igualtat d'oportunitats. La informaci¨® en l'orientaci¨® ¨¦s important, perqu¨¨ la inserci¨® laboral en aquests estudis ¨¦s del 100% i els sous s¨®n alt¨ªssims¡±, adverteix l'alt c¨¤rrec.