Manuel Castells, un acad¨¨mic comprom¨¨s

Quan la majoria de la gent amb prou feines intu?a l'impacte que podia tenir internet, Manuel Castells (Hell¨ªn, Albacete, 77 anys) ja havia escrit la seva gran obra sobre la Societat de la Informaci¨® i havia vaticinat que l'aven? disruptiu de les noves tecnologies de la comunicaci¨® no nom¨¦s canviaria la nostra manera de comunicar-nos i accedir a la informaci¨® i la cultura, sin¨® que configuraria un nou model de producci¨®, una nova economia.

Amb la trilogia La Era de la Informaci¨®n: econom¨ªa, sociedad y cultura (1996-2003), Castells es va convertir en el referent internacional de la nova societat de la informaci¨®. Investigador incansable, no ha deixat de publicar llibres i treballs cient¨ªfics mentre exercia com a assessor de tota mena d'organismes internacionals, des de la Unesco fins a la Comissi¨® Europea, i nombrosos governs. Com a resultat d'aquest ingent treball, Castells ocupa la sisena posici¨® de la llista d'investigadors m¨¦s citats entre el 2000 i el 2017 al Social Science Citation Index.

Per¨° el seu inter¨¨s com a soci¨°leg ha estat sempre global, hol¨ªstic i no s'ha limitat a analitzar els efectes de la revoluci¨® tecnol¨°gica, sin¨® a explorar les mutacions d'un m¨®n en r¨¤pida transformaci¨® immers en un proc¨¦s de globalitzaci¨® que implica noves formes d'exclusi¨®. La seva preocupaci¨® pels efectes socials de l'evoluci¨® econ¨°mica i pol¨ªtica ha estat present a tota la seva obra, amb t¨ªtols recents tan expl¨ªcits com La crisis de Europa i Ruptura, la crisis de la democracia liberal, en qu¨¨ aborda les causes de la p¨¨rdua de legitimitat de les institucions.

Castells va seguir molt de prop les discussions del F¨°rum Social de Porto Alegre, el moviment del 15-M a Espanya i totes les revoltes dels indignats que van rec¨®rrer el m¨®n per aquells anys, des de les primaveres ¨¤rabs a les protestes d'Occupy Wall Street. Va analitzar les seves motivacions i el canvi que implicaven en obres com araRedes de indignaci¨®n y esperanza, un t¨ªtol de refer¨¨ncia sobre les noves formes d'expressi¨® pol¨ªtica. Amb Pekka Himanen va publicar Sociedad de la Informaci¨®n y Estado de Bienestar, en qu¨¨ afirmen que, com demostra el cas de Finl¨¤ndia, ¨¦s possible estar a l'avantguarda de les transformacions tecnol¨°giques i de la globalitzaci¨® sense pagar per aix¨° un alt preu en termes de desigualtat i exclusi¨® social.

Home discret, de profundes conviccions progressistes, que defuig la notorietat i els focus de les televisions com si cremessin, ha fonamentat una ingent obra acad¨¨mica sobre la formaci¨® d'equips multidisciplinaris que ha exhortat a explorar nous angles de la realitat. Els seus col¡¤laboradors saben des del primer contacte que tot esfor? ser¨¤ poc per estar a l'altura de l'exig¨¨ncia que Manuel Castells s'aplica a si mateix i als seus equips. Aquesta ¨¦s la clau del seu reeixit pas per les universitats m¨¦s prestigioses. Expulsat d'Espanya pel franquisme, es va llicenciar en Sociologia per la Universitat de Par¨ªs, on va tenir com a mentor Alain Touraine, i amb tot just 24 anys es va convertir en el professor m¨¦s jove d'aquesta universitat. De Par¨ªs va saltar a la Universitat de Calif¨°rnia a Berkeley, on va ser catedr¨¤tic de Sociologia i Planejament Urb¨¤ i en la qual al llarg de 24 anys va desenvolupar la part central de la seva carrera. Sense deixar aquesta instituci¨®, de la qual continua sent catedr¨¤tic em¨¨rit, Castells va tornar a Espanya per dirigir la Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya.

Autor de 26 llibres i coautor o editor de 22 m¨¦s, ¨¦s doctor honoris causa per 18 universitats europees i ha estat professor convidat en 17 de les m¨¦s prestigioses del m¨®n, entre les quals les d'Oxford i Cambridge i l'Institut Tecnol¨°gic de Massachusetts (MIT). El nombre de premis i distincions que figuren en el seu curr¨ªculum aclapara. Entre els quals, el Premi Nacional de Sociologia i Ci¨¨ncia Pol¨ªtica el 2008 i el premi Holberg del 2012 creat pel Parlament de Noruega per suplir les car¨¨ncies del Nobel en ci¨¨ncies socials. Tenir aquest nivell de reconeixement internacional ¨¦s una excel¡¤lent credencial per ocupar la cartera d'Universitats.

En els ¨²ltims anys s'ha implicat en l'esdevenir pol¨ªtic espanyol i internacional des de tribunes period¨ªstiques i f¨°rums de debat. Ha expressat sense embuts cr¨ªtiques acerades a la manera com s'abordava des de les institucions de l'Estat el conflicte pol¨ªtic catal¨¤, i tamb¨¦ a la manera com s'ha gestionat la crisi econ¨°mica a Espanya i a Europa. Comprensiu amb les causes que han portat l'auge del sobiranisme a Catalunya, ha abordat tamb¨¦ el paper que juguen les noves identitats religioses, culturals i nacionals al m¨®n global. La l¨ªnia de pensament que ha expressat en els seus articles period¨ªstics ha estat en sintonia amb els nous corrents pol¨ªtics de l¡¯anomenada esquerra transformadora. En les eleccions brasileres va fer una crida als intel¡¤lectuals per impedir l'elecci¨® de Jair Bolsonaro i en les ¨²ltimes municipals va donar suport a la candidatura d'Ada Colau. Ara respon a la seva trucada per a una tasca tan compromesa com formar part del Govern en aquests temps de polaritzaci¨® extrema.