¡®Radio Libert¨¤¡¯, una trag¨¨dia grega a la Barcelona de la Guerra Civil

Carmine Cesare Grossi va ser un advocat napolit¨¤ antifeixista que, el 1926, despr¨¦s de l'en¨¨sima mostra de ¡°cordialitat¡± per part de camises negres, es va exiliar a Buenos Aires amb la seva dona, la Maria, i els seus tres fills, el Renato, l'Ada i l'Aurelio, de 10, 9 i 7 anys, respectivament. Despr¨¦s d'una d¨¨cada a l'Argentina, durant la qual no va aturar la seva activitat contra el feixisme, l'agost del 1936 va tornar a fer les maletes, aquesta vegada en direcci¨® a Barcelona, il¡¤lusionat pel triomf de la revoluci¨® a la capital catalana despr¨¦s del cop del general Franco. All¨¤ van crear Radio Libert¨¤, que va emetre per a la It¨¤lia feixista, explicant una versi¨® contr¨¤ria a la que narrava el r¨¨gim que col¡¤laborava amb els revoltats a Espanya i provocant la ira de Mussolini.

Alfredo Giraldi, actor i marionetista de N¨¤pols, es va enamorar d'aquesta hist¨°ria quan la va con¨¨ixer de boca d'un pais¨¤ seu, l'historiador Giuseppe Aragno, i amb la seva companyia, La Carrozza d¡¯Oro, va muntar Radio Libert¨¤. Es tracta d'un mon¨°leg basat en l'assaig d'Aragno Un ¡®no¡¯ firmato ¡®emme¡¯, que ja es va veure a Barcelona el 2014, gr¨¤cies al Memorial Democr¨¤tic i l'associaci¨® AltraItalia (que es va encarregar, a m¨¦s, dels sobret¨ªtols en catal¨¤), en una ¨²nica funci¨® a les Cotxeres Borrell. Ara ser¨¤ a la Sala F¨¨nix fins diumenge, dins del seu cicle sobre mem¨°ria hist¨°rica.

M¨¢s informaci¨®n

L¡¯odissea de la fam¨ªlia Grossi

L'obra explica l'emotiva hist¨°ria d'aquesta fam¨ªlia. Una aut¨¨ntica vida de novel¡¤la: acabada la Guerra Civil, el Renato, despr¨¦s de passar amb el seu germ¨¤ i el seu pare pel camp de Sant Cyprien, va morir el 1941 despr¨¦s d'un pen¨®s pas per manicomis; l'Ada i la seva mare van patir al camp d'Argelers, on la filla va con¨¨ixer Enrique Guzm¨¢n, un metge anarquista madrileny amb qui es va casar i va anar a viure a Madrid; l'Ada i l'Aurelio van morir el 2015 i el 2017 a N¨¤pols, sense que la ciutat arrib¨¦s a saber la hist¨°ria que amagaven aquests germans nonagenaris que vivien en un modest pis de la ciutat.

¡°Quan Aragno em va explicar aquesta hist¨°ria, tan injustament desconeguda a N¨¤pols, em vaig quedar fascinat¡±, explica Alfredo Giraldi. "El relat d'Aragno era com un volc¨¤ en erupci¨®, com un riu desbordat. Ja no m'ho vaig poder treure del cap: tenia tots els elements d'una trag¨¨dia grega i representava un episodi preci¨®s per a N¨¤pols i, tamb¨¦, per a Barcelona¡±. L'odissea dels Grossi, a m¨¦s, encaixava a la perfecci¨® amb els tres principis de la companyia de Giraldi: ¨¨tica, est¨¨tica i pol¨ªtica.

Per¨° el to de l'historiador est¨¤ impregnat d'amargor. "La fam¨ªlia Grossi, en tornar a N¨¤pols despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial, no va passar per l'adre?ador", explica Giraldi. "Ells eren socialistes conven?uts i no van combregar mai de cap manera amb els successius governs de la Democr¨¤cia Cristiana, la qual cosa els va fer caure en l'oblit. Quan Cesare va tornar a It¨¤lia no va poder tornar a treballar com a advocat, perqu¨¨ els exfeixistes seguien al tribunal de N¨¤pols", es queixa, molt cr¨ªtic amb la pol¨ªtica italiana d'aquells anys.

Giraldi reconeix que el proc¨¦s d'escriptura ha consistit a seguir el dictat de diversos textos d'Aragno: ¡°He reescrit els seus textos¡±, reconeix. ¡°Alguns eren realment teatrals! Tenien la fascinaci¨® de l'epopeia¡­ No m'atreviria a dir que estan escrits a quatre mans, per¨° gaireb¨¦. La hist¨°ria tendia cap a un teatre narratiu i emotiu, que atrapa l'espectador¡±.

En escena, el mateix Giraldi i Luana Martucci (tamb¨¦ directora de l'obra): ell parla, ell explica, ell reviu aquest malson que colpeja cadascun dels membres de la fam¨ªlia Grossi; ella simplement escolta, s'emociona i fa alguna r¨¨plica: ¡°Alguns passatges els explica ella perqu¨¨ diu que en escoltar-los no pot evitar plorar; en canvi, si els recita, deixa de ser una espectadora a l'escenari i es fica en el paper. Aix¨ª cont¨¦ les ll¨¤grimes¡±.