¡°Un acte de just¨ªcia per a un editor ¨²nic i irrepetible¡±

Hauria estat poc probable, va assegurar el cr¨ªtic Ignacio Echevarr¨ªa, que l'Ajuntament de Barcelona li hagu¨¦s concedit aquest any la Medalla d'Or al m¨¨rit cultural a Claudio L¨®pez Lamadrid si Claudio L¨®pez Lamadrid, l'editor tit¨¤ ¡°i poderosament hum¨¤¡± que va voler ampliar ¨Ci ho va fer, com va dir Elvira Navarro en el seu discurs d'obertura¨C ¡°el camp de batalla¡±, segu¨ªs entre nosaltres. ¡°Hauria estat encara massa jove per rebre una distinci¨® com aquesta¡±, va recordar, la nit del dia en qu¨¨ hauria fet 60 anys. ¡°Per¨° imaginem-nos¡±, es va aventurar, ¡°que, a despit seu, aquest Ajuntament hagu¨¦s decidit distingir-lo: hauria acceptat el Claudio la distinci¨®?¡±. L'hauria acceptat? ¡°Imaginem que s¨ª¡±, es va respondre el cr¨ªtic, que va fer broma sobre el fet que ho hauria passat molt malament, si hi hagu¨¦s accedit, esperant el seu torn per parlar.

¡°El Claudio, que era d'esmunyir-se de qualsevol situaci¨® imaginable, hauria estat aqu¨ª assegut, mirant descaradament el m¨°bil, dels nervis, sentint-se molt honrat de rebre una distinci¨® com aquesta, no per vanitat sin¨® pel que significa: el reconeixement a una tasca que va desenvolupar amb veritable passi¨®¡±, va relatar Echevarr¨ªa, des del faristol d'un Sal¨® de Cent ple de gom a gom. El seu equip, i pr¨¤cticament tota la divisi¨® liter¨¤ria de Penguin Random House, encap?alada per N¨²ria Cabut¨ª, la seva consellera delegada, i els directors editorials Pilar Reyes i Miguel Aguilar, ocupaven una bancada. La resta l'omplien familiars, alguns escriptors, agents, periodistes, i, sobretot, amics, que van assistir, emocionats, al moment en el qual el mateix L¨®pez Lamadrid va prendre la paraula des d'una pantalla per recordar com d'invisible havia de ser sempre la seva feina.

En el petit clip homenatge, obra de Poldo Pom¨¦s, que es va passar al centre de l'acte, l'editor repassa, des del seu despatx, i amb la impaci¨¨ncia que sempre el va caracteritzar, com van ser els seus inicis ¨Ctraslladant el magatzem de l'editorial Tusquets¨C, i de quina manera va arribar a projectar la reuni¨® de la literatura dels diversos pa?sos de parla hispana, el projecte sobre el qual Echevarr¨ªa va voler puntualitzar: ¡°S'ha dit que la seva tasca ha ajudat a ampliar la condici¨® de Barcelona com a capital del m¨®n hisp¨¤nic des del punt de vista editorial, per¨° la gran aposta del Claudio a Llatinoam¨¨rica va consistir a dotar de personalitat i autonomia cada seu per trencar l'empremta colonial de Barcelona. Aix¨ª, Barcelona funciona en peu d'igualtat amb Santiago de Xile i M¨¨xic en el mapa capa? d'integrar totes les veus, estils, imaginaris, po¨¨tiques¡±.

El seu discurs va seguir el d'Elvira Navarro, que va tra?ar un retrat del que va ser el seu editor, un editor que, ¡°de totes les tasques, preferia la d'editor amb accent a la e¡±, el del que t¨¦ cura dels textos, envoltat d'¡°un equip meravell¨®s que era un reflex de la seva immensa talla humana¡±. ¡°El Claudio no volia ser un intel¡¤lectual tancat a l'oficina, volia donar la cara, establir una interlocuci¨® directa amb els seus lectors¡±, va apuntar l'escriptora, i el seu apunt, que va ampliar a la seva omnipres¨¨ncia a les xarxes socials, es va sumar a un aspecte que m¨¦s tard diria Echevarr¨ªa en comparar-lo amb ¡°el llegendari Herralde¡±, rostre absent en l'homenatge, que L¨®pez Lamadrid ¡°va encunyar el model m¨¦s plausible d'editor del segle XXI¡± que ¡°no va perpetuar el model cl¨¤ssic d'editor¡±, sin¨® que va afrontar ¡°sense prejudicis i amb esperit aventurer, els reptes d'una nova ¨¨poca¡±.

¡°La nostra ciutat no seria la mateixa sense gent apassionada com el Claudio¡±, va manifestar Joan Subirats, tinent d'alcalde, encarregat de fer lliurament de la medalla als seus fills, Jimena i Jacobo L¨®pez Lamadrid, en abs¨¨ncia de l'alcaldessa Ada Colau. ¡°El d'avui ¨¦s un acte de just¨ªcia per a un editor ¨²nic i irrepetible que va ajudar a estendre l'idil¡¤li m¨¤gic que aquesta ciutat t¨¦ amb els llibres¡±, va sentenciar el pol¨ªtic, abans de donar la paraula als fills de l'editor, que, emocionats, van dir unes paraules. ¡°La mod¨¨stia del meu pare no el va deixar gaudir dels seus triomfs, per¨° li hauria encantat rebre aquest gran reconeixement de la seva ciutat estimada¡±, va dir el seu fill Jacobo. ¡°El meu pare no era d'homenatges, entenia la seva feina com una cosa discreta, per¨° avui crec que estaria molt orgull¨®s de rebre aquest reconeixement, tant com nosaltres¡±, va dir Jimena.

El tancament de l'acte va correspondre a la seva parella, l'escriptora ?ngeles Gonz¨¢lez-Sinde, que va llegir el poema d'Antonio Machado Saber esperar, i un emocionant ¡°retrat parcial¡± de l'editor que havia publicat aquest mateix dia en el qual es refereix a la corpore?tat del viu i al que queda despr¨¦s, una cosa ¡°molt semblant a l'¨¤nima¡±, que ¡°es pot expandir en els qui queden¡±. ¡°El que t¨¦ de bo el m¨®n ¨¦s que ¨¦s gran¡±, va dir que acostumava a dir-li, i que li agradava la idea que les possibilitats no s'acaben mai. ¡°Si hagu¨¦s estat viu avui, m'hauria fet llegir el seu discurs abans de venir, buscant amarrar-m'hi, amb una necessitat d'elogi infantil i tendra que ¨¦s el que jo estimava d'ell¡±, va afegir, i va concloure amb un ¡°de tot cor, gr¨¤cies, gr¨¤cies pel reconeixement a un ve¨ª de Barcelona¡±.