Barcelona declara l¡¯emerg¨¨ncia clim¨¤tica i planeja fer zones d¡¯ultrabaixes emissions

Barcelona ha declarat oficialment aquest dimecres l'emerg¨¨ncia clim¨¤tica amb un paquet de 103 actuacions que tenen com a objectiu reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a la meitat el 2030 (prenent com a refer¨¨ncia el 1992, el primer any del qual la ciutat t¨¦ registres, tal com demanaven els moviments ecologistes). Aix¨° es tradueix en la reducci¨® de dos milions de tones de CO₂, de les quals una quarta part es volen aconseguir limitant dr¨¤sticament l'¨²s del cotxe, encara que no es quantifica quants vehicles deixaran de circular. En total, l'Ajuntament hi invertir¨¤ 563 milions d'euros.

Entre les principals actuacions previstes hi ha des de la zona de baixes emissions (ZBE, ja en marxa) per vetar els cotxes m¨¦s contaminants fins a multiplicar per cinc (fins a 15 quil¨°metres quadrats) els espais de tr¨¤nsit restringit, limitar la circulaci¨® a 30 quil¨°metres per hora a m¨¦s de la meitat de carrers o fer places davant de les escoles de la ciutat i 10 nous parcs o "eixos verds".

"Vol¨ªem que no fos una declaraci¨® ret¨°rica, sin¨® un document de mesures que marquin un abans i un despr¨¦s", ha defensat l'alcaldessa Ada Colau durant l'acte de declaraci¨® de l'emerg¨¨ncia, al solemne Sal¨® de Cent de l'Ajuntament i davant de representants de les entitats participants. Colau ha recordat les paraules de Greta Thunberg: "Aix¨° no ¨¦s un simulacre, la casa est¨¤ en flames", una expressi¨® que utilitza la campanya comunicativa amb la qual es difondr¨¤ la declaraci¨®. L'alcaldessa tamb¨¦ ha recordat que les ciutats s¨®n les principals fonts d'emissions i ha manifestat que "defensar la just¨ªcia clim¨¤tica ¨¦s defensar la democr¨¤cia". "Se'ns acaba el temps i no hi ha dreceres", ha afegit.

¡°Guanyar espai al cotxe¡±, ha defensat com a objectiu la tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Ecologia i Mobilitat, Janet Sanz, que tamb¨¦ ha anunciat que s'estudiar¨¤ la creaci¨® de zones d'ultrabaixes emissions (en entorns molt contaminats o sensibles), o d'un peatge urb¨¤. La declaraci¨® tamb¨¦ preveu multiplicar per 20 la generaci¨® d'energia solar en teulades d'equipaments, edificis d'habitatges o, fins i tot, f¨¤briques; i rehabilitar energ¨¨ticament 10.000 habitatges l'any.

Amb aquest document, que s'ha treballat amb 200 entitats de la ciutat durant l'¨²ltim semestre, Barcelona es converteix en la primera gran ciutat espanyola que acompanya amb mesures concretes el seu comprom¨ªs per lluitar contra el canvi clim¨¤tic. Del centenar de mesures, m¨¦s de la meitat (53) depenen en exclusiva de l'Ajuntament; la resta, de l'?rea Metropolitana, la Generalitat o tamb¨¦ l'Estat. I en alguns casos, tamb¨¦ de particulars o empreses privades.

La declaraci¨® inclou tamb¨¦ un gran paquet de demandes i exig¨¨ncies en mat¨¨ria d'infraestructures que no depenen nom¨¦s de la ciutat. Demana m¨¦s carrils bus o d'alta ocupaci¨® als accessos per carretera, inversions per a Rodalies, acabar la L9 del metro (una infraestructura de la Generalitat a la qual li falta el tram central) o enlla?ar les dues xarxes de tramvia per l'avinguda Diagonal. I reclama al port i l'aeroport que redueixin les emissions i revisin els seus plans de creixement, una q¨¹esti¨® sobre la qual l'Ajuntament no t¨¦ compet¨¨ncies. En el cas del port, dep¨¨n de l'Estat i de la Generalitat; i l'aeroport el gestiona Aena.

El document tracta altres q¨¹estions en relaci¨® amb el model econ¨°mic de la ciutat, el model de consum, l'alimentaci¨®, o la salut dels ciutadans. Per exemple, sobre la distribuci¨® de mercaderies, proposa crear un impost per a la distribuci¨® de paqueteria de les plataformes tecnol¨°giques. Tamb¨¦ regular l'aparcament al carrer a tota la ciutat, analitzar l'impacte del turisme en la sostenibilitat, que la recollida d'escombraries sigui individualitzada (per premiar qui m¨¦s recicli) i avan?ar cap a l'eliminaci¨® dels pl¨¤stics d'un sol ¨²s.

Tamb¨¦ hi ha actuacions en mat¨¨ria de salut o alimentaci¨®. Suggereix introduir dietes m¨¦s sanes, amb productes de proximitat, ecol¨°gics i menys carn a les escoles o estudiar la regulaci¨® d'establiments de menjar r¨¤pid i ultraprocessat prop de les escoles; o crear 100 ¡°refugis clim¨¤tics¡± en equipaments municipals on es pugui acudir si es declara una onada de calor.