Xavier Ros-Oton: ¡°La pol¨ªtica hauria de fer servir el pensament cient¨ªfic¡±

Xavier Ros-Oton (Barcelona, 1988) ¨¦s un dels matem¨¤tics de la seva edat m¨¦s citats al m¨®n. Gestiona un pressupost d¡¯investigaci¨® d¡¯1,5 milions d¡¯euros de fons europeus i su?ssos. Doctorat per la Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya (UPC) i establert com a professor a la Universitat de Zuric (Su?ssa), defuig del t¨°pic del ¡°geni solitari amb barba blanca¡±. Reivindica una ci¨¨ncia col¡¤laborativa, que porta a grans converses davant de la pissarra. El fet de dur un lla? groc a la solapa a la recollida del premi d¡¯Investigaci¨® Cient¨ªfica 2019 de la Fundaci¨® Princesa de Girona l¡¯ha fet medi¨¤tic. Celebra que aquest focus li hagi servit tamb¨¦ per parlar de matem¨¤tiques.

Pregunta.?Si parlem d¡¯astrof¨ªsica, veiem estrelles. L¡¯arquitectura fa edificis tangibles. Les matem¨¤tiques s¨®n massa abstractes perqu¨¨ la gent se les senti seves?

Resposta.?Es podria canviar el temari de les assignatures a les escoles. Les matem¨¤tiques s¨®n molt m¨¦s que fer c¨¤lculs: impliquen raonar i pensar. Si vols aprendre a tocar la guitarra, has d¡¯aprendre solfeig. Per¨° tocar la guitarra ¨¦s divertit. Falta mostrar la part maca de les matem¨¤tiques.

P. La inform¨¤tica les ha fet m¨¦s visibles?

R. En part s¨ª. Ha fet que el m¨®n es matematitzi encara m¨¦s. Cada cop podem emmagatzemar m¨¦s dades, que es poden convertir en diners. Per analitzar-les fan falta molts matem¨¤tics. Abans, la principal sortida de la carrera era anar a fer classes a secund¨¤ria o quedar-se a la universitat. Ara gaireb¨¦ ning¨² ho vol. La dispersi¨® de matem¨¤tics en tots els ¨¤mbits ¨¦s brutal.

P. Vost¨¨ fa investigaci¨® en equacions en derivades parcials. En qu¨¨ consisteix?

¡°La matem¨¤tica ¨¦s molt creativa: necessites idees?per descobrir coses que?no ha trobat abans ning¨²¡±

R. S¨®n unes equacions que es fan servir des de fa 200 anys en f¨ªsica. Per exemple, la que modela com evoluciona la calor en un cos. Coneixes com est¨¤ en el present i vols saber com evolucionar¨¤ la seva temperatura en cadascun dels seus punts. Actualment, tamb¨¦ es fan servir en altres ¨¤mbits, com l¡¯economia, la biologia o les finances. Per¨° aquestes equacions desperten moltes preguntes molt importants i molt b¨¤siques que no sabem contestar.

P. S¨®n equacions que resolen problemes per¨° no es pot demostrar per qu¨¨ ho fan?

R. Vindria a ser aix¨°. Els avions volen, i en les simulacions es fan servir les equacions en derivades parcials Navier-Stokes. El que nosaltres busquem ¨¦s entendre des del punt de vista matem¨¤tic aquest tipus d¡¯equacions. En el cas esmentat, per permetre fer simulacions m¨¦s ben fetes.

P. Intentar trobar resposta a aquests perqu¨¨s deu requerir certa creativitat.

R. Les demostracions es basen en teoremes ja coneguts i a fer connexions. La matem¨¤tica ¨¦s molt creativa: necessites idees per trobar coses que no ha trobat ning¨².

P. Amb la seva joventut ha rebut molts reconeixements. Deu pensar en gran quan s¡¯imagina el seu futur.

R. Em veig com ara, fent investigaci¨® amb els mateixos temes, que s¨®n els que m¡¯agraden. Vull intentar aportar tot el que pugui a la comunitat matem¨¤tica.

P. Hauria arribat tan lluny si no se n¡¯hagu¨¦s anat a l¡¯estranger?

R. He intentat anar als llocs on sabia que hi havia gent que era top mundial. A Zuric treballo amb Alessio Figalli, que l¡¯any passat va guanyar la medalla Fields, considerada el Nobel de les matem¨¤tiques. Sense treballar amb gent com ell no seria on soc ara. ?s bo per a la ci¨¨ncia que la gent vagi fora. Despr¨¦s ja tornarem.

P. Qu¨¨ demana al nou govern espanyol?

R. Obrir el sistema de contractaci¨® del professorat per atraure el talent, vingui d¡¯on vingui. Cal internacionalitzar els departaments de les universitats.

P. Qu¨¨ ha fet amb els 20.000 euros del premi de la Fundaci¨® Princesa de Girona?

R. Guardar-los al meu compte. Res d¡¯especial. No m¡¯he comprat cap cotxe!

P. En algun moment es va plantejar rebutjar el guard¨®?

R. No, de cap manera. Portar el lla? groc no em sembla un s¨ªmbol en contra de ning¨². La cerim¨°nia era televisada i vaig aprofitar una visibilitat que, com a matem¨¤tic, no tinc mai. Vaig mostrar el que pensa una gran majoria de la societat catalana i part de l¡¯espanyola: que no t¨¦ sentit que els presos pol¨ªtics siguin a la pres¨®.

P. Aix¨° no ho poden resoldre les matem¨¤tiques...

R. Clarament, no. ?s un tema pol¨ªtic. Per¨° la pol¨ªtica hauria de fer servir el pensament cient¨ªfic. A les empreses ja s¡¯utilitza. Les bones decisions s¡¯haurien de basar en dades objectives. Al Congr¨¦s no hi ha gaires cient¨ªfics i no hi ha matem¨¤tics. La majoria de diputats s¨®n llicenciats en Dret.

P. No considera que siguin una mostra representativa?

R. Hi hauria d¡¯haver m¨¦s diversitat. Exagerar¨¦, per¨°, per dir-ho d¡¯alguna manera, no pot ser que siguin tot homes llicenciats en Dret i que tinguin 50 anys.

P. Com prenen les decisions els pol¨ªtics?

R. Ser d¡¯un partit sovint implica que una certa decisi¨® ja est¨¤ presa abans del raonament. No es pensa gaire. Es fan debats buits, discussions que no porten enlloc. A principis del segle XX hi havia disciplines que aplicaven poc el m¨¨tode cient¨ªfic. En les ci¨¨ncies socials cadasc¨² deia el que li semblava, i ara les teories estan molt m¨¦s estructurades: se sap qu¨¨ ¨¦s cert i qu¨¨ no. Cal fer el mateix amb la pol¨ªtica, amb transpar¨¨ncia i acc¨¦s universal a les dades p¨²bliques.

P. Est¨¤ content amb la creaci¨® d¡¯un ministeri espec¨ªfic per a les universitats, amb Manuel Castells al capdavant?

R. M¡¯agrada que sigui un gran soci¨°leg que ha estat 24 anys a Berkeley. ?s positiu que hi hagi una persona aix¨ª com a ministre.