Quan a Bocaccio corrien el pensament i el xampany a dojo

A Bocaccio hi passava de tot, fins i tot que s'escap¨¦s un mico a la cabina d'un avi¨®. Aix¨° va succeir el 1973, en un dels viatges de festa i expedici¨® cultural organitzats pel club m¨¦s transgressor de la Barcelona del tardofranquisme. Durant el vol a M¨¨xic, l'animal es va escapar de la seva g¨¤bia, cos que va provocar el p¨¤nic entre la tripulaci¨®. Era la mascota de Pitito Gamir, estrella de la vida nocturna espanyola, i va ser l'actriu Mary Santpere qui el va haver d'amagar a l'aeroport perqu¨¨ no fos confiscat. Bocaccio va ser ¡°un nucli d'irradiaci¨®¡± creativa excepcional, assegura el poeta i editor Pere Gimferrer al pr¨°leg de Bocaccio, on passa tot (Columna), llibre que el periodista Toni Vall ha escrit com a elegia d'un passat que sobreviu a la mem¨°ria dels seus protagonistes.

El llibre ¨¦s un recorregut per la hist¨°ria de Bocaccio a trav¨¦s de 22 entrevistes a personatges que van formar part de l'¨¤nima de la sala entre la seva inauguraci¨®, el 1967, fins a la venda de l'empresa per part dels seus socis, el 1981. Vall ¨¦s un arque¨°leg dels objectes del local, del marxandatge i dels mobles de disseny exquisit ¨Ccreacions de noms com ?scar Tusquets¨C que es comercialitzaven a la botiga de Bocaccio. Vall estableix un di¨¤leg amb els seus interlocutors a partir del material bocacci¨¤ que ha anat recopilant amb els anys. La cantant Guillermina Motta l'obsequia amb un tamboret original de la sala, de vellut vermell ¨Cel color distintiu de la casa¨C i les potes d'estil modernista, el mateix tamboret que Oriol Reg¨¤s, fundador de Bocaccio, va regalar a Joan Manuel Serrat i que ell continua fent servir als seus recitals. Serrat revela al llibre que per als despla?aments m¨¦s complicats utilitza dues r¨¨pliques que va encarregar.

El col¡¤leccionisme que ha alimentat el mite de Bocaccio sembla inabastable ¨Cbona part d'aquest llegat s'exposa des d'aquesta setmana al Palau Robert de Barcelona¨C; Vall assegura que la porta d'entrada estava a la venda a internet per 60.000 euros, mentre que la de la sucursal que Reg¨¤s va obrir a Madrid, al carrer Marqu¨¦s de la Ensenada, continua al seu lloc. ?s un dels darrers vestigis d'un petit empori que va cr¨¦ixer en ¡°una estranya abund¨¤ncia de pensament i xampany¡±, com defineix aquell ambient l'arquitecte Oriol Bohigas. Els tentacles de Bocaccio es van estendre a d'altres discoteques, com a productora de cinema, discogr¨¤fica, editora de llibres i tamb¨¦ de revistes. Va ser a la revista Bocaccio que Colita va publicar la famosa fotografia de Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez amb un exemplar de Cien a?os de soledad obert damunt del cap. En aquella publicaci¨® s'hi guanyaven un sou autors com Juan Mars¨¦, un altre dels entrevistats per Vall. La imatge de la portada de la seva novel¡¤la ?ltimas tardes con Teresa ¨¦s una creaci¨® d'un grup d'habituals de Bocaccio: Oriol Maspons va retratar en un pla picat la model Susan Holmquist asseguda en un cotxe descapotable. La revista Fotogramas tamb¨¦ publicava la secci¨® O¨ªdo en Bocaccio, una secci¨® de varietats de la qual va ser responsable Enrique Vila-Matas.

Bocaccio va ser l'epicentre del que avui ¨¦s popularment conegut com la Gauche divine, l'esquerra fina que al llibre de Vall continua negant ser pija, subratlla l'escriptora Rosa Reg¨¤s. Per¨° la llufa de pijo progres va quallar, explica l'escriptor i exdirigent socialista Salvador Clotas, perqu¨¨ fins i tot personatges de la burgesia progressista de la ciutat, com Narc¨ªs Serra, Pasqual Maragall o Xavier Folch, es van negar a trepitjar Bocaccio perqu¨¨ consideraven que era un lloc massa fr¨ªvol. La bo?te del carrer Muntaner podia ser un espai per a la frivolitat per¨° va inspirar una gran quantitat de creacions culturals: explica Joan de Sagarra que Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n va traslladar a Amsterdam part de la trama de Tatuaje, la primera novel¡¤la del detectiu Carvalho, influenciat per un viatge que Bocaccio va organitzar a la ciutat holandesa; d'una nit de debat sobre el maccarthisme entre l'editor Jorge Herralde i l'estudi¨®s de cinema Rom¨¢n Gubern va sorgir La caza de brujas en Hollywood, un t¨ªtol de refer¨¨ncia d'Anagrama; al voltant d¡¯una taula del pis superior de Bocaccio es va forjar la revista Arquitectura Bis, de Bohigas, el dissenyador Enric Satu¨¦ i l'escriptora Rosa Reg¨¤s; aquesta ¨²ltima i el fil¨°sof Eugenio Tr¨ªas tamb¨¦ van idear-hi entre copes el projecte de l'editorial La Gaya Ciencia.

Aquell m¨®n el conformaven ¡°una alegre, agosarada i perdurable colla de companys¡±, segons paraules d'Herralde al seu llibre Un d¨ªa en la vida de un editor. En una de les entrevistes, l'actriu M¨°nica Randall no dubta que tot all¨° ¡°va sorgir de la burgesia catalana¡±, d'una classe social i d'una Barcelona de la quals molts reneguen. Randall es pregunta si encara existeix alguna cosa d'aquell esperit: ¡°Ara no s¨¦ ben b¨¦ qu¨¨ hi ha. Ha quedat tot ben trinxat. S'ho poden ben quedar, no m'interessa. Vaig viure una Barcelona esplendorosa i ara tot ¨¦s una merda¡±.