El tr¨¤iler, el millor dels Gaud¨ª

L¡¯inici de la gala dels Gaud¨ª del cinema catal¨¤ va ser tot un s¨ªmptoma del lamentable estat d¡¯aquesta ind¨²stria. La presentadora va fer una al¡¤lusi¨® a l¡¯actriu Aina Clotet, que no hi era perqu¨¨, com va explicar, treballava a Madrid. Un tema, el de la migraci¨® laboral for?osa, que va reprendre Isona Passola, presidenta de l¡¯Acad¨¨mia del Cinema Catal¨¤, al seu discurs. Passola va reclamar mesures fiscals al ministre de Cultura, present, i va criticar la pol¨ªtica de la Generalitat. Unes cr¨ªtiques que el president Quim Torra no va escoltar perqu¨¨ no hi era. Passola va parlar de ¡°moments tr¨¤gics¡± i de ¡°talent fugit¡± i aix¨° ¨¦s notava en les abs¨¨ncies a la platea.

La mestre de cerim¨°nies, Anna Moliner, va posar encant en la interpretaci¨® musical i empenta en els di¨¤legs, una feina malaguanyada per un gui¨® infeli?, on la gosadia m¨¦s gran va ser l¡¯aparici¨® d¡¯Albert Pla cantant La sequia, joia vintage amb 30 anys a sobre. Llevat que es consideri dins d¡¯aquesta categoria acudits, com fer sortir el suposat paper del discurs de Passola de la ¡°patatona¡± de la castigada presentadora. La producci¨® de Dagoll-Dagom va patir de pobresa d¡¯idees i ho demostra haver d¡¯acudir als recursos humor¨ªstics de l¡¯APM, amb unes brometes simples, algunes de les quals es pescaven a mitges.

Francesc Betriu, Gaud¨ª d¡¯honor, va fer un discurs d¡¯una enorme humilitat dedicat b¨¤sicament a recon¨¨ixer la feina d¡¯altres professionals, la de les categories laborals que ni els Gaud¨ª, ni cap altre premi d¡¯aquesta mena, reconeixen, i la d¡¯amics desapareguts. Va ser un bon moment de la gala.

A pesar d¡¯un comen?ament preocupant, el cap¨ªtol d¡¯agra?ments als col¡¤legues i la fam¨ªlia va ser prou diligent, potser perqu¨¨ se sotmetia els premiats a una dura disciplina. Els micr¨°fons a poca altura obligaven a qui no era particularment baixet a inclinar-se, ajupir-se. Feia ang¨²nia. Haver de donar m¨¦s de 20 premis fa molt dif¨ªcil que la festa no decaigui. Els passa als Oscar i, encara amb m¨¦s ra¨®, a tots els seus ¨¨muls. Una ll¨¤stima perqu¨¨, malgrat tot, hi havia t¨ªtols entre els films nominats als Gaud¨ª d¡¯una enorme for?a, personalitat i bellesa diferent.

De la festa dels Gaud¨ª d¡¯aquest any, el millor record ser¨¤ el tr¨¤iler que l¡¯anunciava per televisi¨®. Una petita joia d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia narrativa i oportunitat del missatge. ?s de Mar?al For¨¦s, de la productora Canada. No s¨¦ si podria ser una soluci¨® acudir a uns elaborats tr¨¤ilers, aquest g¨¨nere tan servicial i menystingut, de les pel¡¤l¨ªcules nominades, construir amb ells i la llista de premiats un bon programa de televisi¨® i renunciar a les pompes acad¨¨miques i a un show business amb una discutible tra?a.