Entusiasme l¨ªric en el primer recital de Javier Camarena al Liceu

El tenor mexic¨¤ Javier Camarena va obrir el seu primer recital al Gran Teatre del Liceu demanant excuses al p¨²blic ¨Cun moment sempre temut¨C per no trobar-se al cent per cent. ¡°Arrossego un refredat que no acaba de marxar i m¡¯he passat el mat¨ª tossint, per¨° puc cantar, aix¨ª que som-hi¡±. Va temperar la gola i, amb l¡¯acompanyament del pianista d¡¯origen cub¨¤ ?ngel Rodr¨ªguez, fidel company en recitals i gravacions, va interpretar amb l¨°gica cautela, una ¨¤ria tan dif¨ªcil como Ah! L¨¨ve-toi soleil, de Romeu i Julieta, de Charles Gounod. Va coronar amb ¨¨xit el llumin¨®s agut final i tots vam respirar m¨¦s tranquils.

Amb aquest recital, el fam¨®s tenor obre una gira espanyola que es tancar¨¤ a l¡¯Auditori Nacional de Madrid el 7 de febrer i inclou actuacions a Sant Sebasti¨¤ (23 de gener), Oviedo (28 de gener), Val¨¨ncia (4 de febrer), m¨¦s un concert a M¨¤laga (31 de gener) amb l¡¯Orquestra Filharm¨°nica de M¨¤laga.

El caliu del p¨²blic, que omplia el coliseu barcelon¨ª ¨Cdavant l¡¯¨¨xit de taquilla, es van col¡¤locar diverses fileres de butaques a tots dos costats de l¡¯escenari¨C, va anar in crescendo al llarg d¡¯un programa confeccionat amb el cor, com a recorregut hist¨°ric i emotiu pel repertori l¨ªric franc¨¨s i itali¨¤ que freq¨¹enta el fabul¨®s tenor, que ha concedit bisos hist¨°rics en teatres com la Metropolitan Opera House de Nova York, el Teatro Real de Madrid o el Liceu.

Camarena ho va passar malament, amb problemes a l¡¯hora de mantenir el fiato en els pian¨ªssims i projectar els aguts amb tota la seva intensitat, per¨° cal treure¡¯s el barret davant de la valentia i entrega del cantant, que va desprendre efusivitat i calidesa l¨ªrica, deixant per al record frases d¡¯extraordin¨¤ria bellesa en un repertori de m¨¤xim comprom¨ªs.

En la primera part va cantar ¨¤ries de La favorite, Dom S¨¦bastien, roi de Portugal i La fille du r¨¦giment, totes de Gaetano Donizetti, i Le roi d¡¯Ys, d¡¯?duard Lalo. I en la segona, ¨¤ries de Lucia di Lammermoor, de Donizetti; I Capuleti e i Montecchi, de Vincenzo Bellini; Martha, de Friedrich von Flotow i La traviata, de Giuseppe Verdi, amb bravos i aplaudiments entre ¨¤ria i cabaletta.

No pot cantar sempre amb l¡¯encert i el control prec¨ªs dels seus generosos mitjos ¨Ctot i els entrebancs, van causar furor els seus sobreaguts, i la noblesa del fraseig i la intensitat en l¡¯expressi¨® van guanyar el favor d¡¯un p¨²blic entregat des de l¡¯inici de la vetllada.

Probablement, davant d¡¯aquesta entusiasta resposta, un Camarena en plena forma hauria estat molt gener¨®s en la tanda de propines, per¨°, per evitar m¨¦s riscos, nom¨¦s en va concedir dos. En la primera, la roman?a Flor roja, de Los Gavilanes, de Jacinto Guerrero, va fer filigranes donant intensitat a cada paraula, amb gust en els detalls. M¨¦s tard, despr¨¦s d¡¯anunciar-la, amb molta gr¨¤cia, en catal¨¤, va abordar un cl¨¤ssic tan emotiu com Ros¨®, la famosa can?¨® de Josep Ribas, de la seva com¨¨dia musical Pel teu amor, tan lligada a la mem¨°ria d¡¯Emili Vendrell. I, tot i els s¨ªmptomes de fatiga i la dificultat idiom¨¤tica, Camarena va recrear accents d¡¯una efusivitat que va disparar la passi¨® l¨ªrica al Liceu.