El sant patr¨® del cine

Que un llibre arribi a casa i el devori no ¨¦s habitual, en tinc massa entre mans i a sobre les pantalles se¡¯m cruspeixen el temps amb alegria borratxa. L¡¯ordinador, el m¨°bil, el televisor que serveix les not¨ªcies apilotades del nostre pesar i els relats de les meves plataformes preferides, Filmin la primera: en fi, com tothom. Per¨° davant d¡¯un llibre de Rom¨¢n Gubern, aquest col¨®s de 85 anys de la narraci¨® joiosa de la hist¨°ria del cine i analista a l¡¯¨²ltima de la societat de masses, de les tecnologies i les seves moltes an¨¨cdotes significatives i castisses, no cal parlar-ne m¨¦s. He endrapat les 100 p¨¤gines d¡¯Un cin¨¦filo en el Vaticano, un petit gran llibre dels Nous Quaderns Anagrama, amb golafreria. Perqu¨¨ ¨¦s ell, perqu¨¨ soc jo. Perqu¨¨ el seu olfacte continua sent fin¨ªssim, en definitiva.

El vaig sentir parlar de la Filmoteca Vaticana fa una bona colla d¡¯anys, quan el freq¨¹entava m¨¦s per la meva dedicaci¨® llavors al documental hurd¨¤ de Bu?uel. Havia decidit emprendre una tesi de doctorat i em vaig fixar en la persist¨¨ncia de Tierra sin pan, per¨° temia que l¡¯acad¨¨mia no accept¨¦s una tesi centrada en un ¨²nic film i no em volia ficar en enrenous bu?uelescos ni tra?ar panor¨¤miques enormes sobre el g¨¨nere documental. Els acad¨¨mics solien escriure una monografia de grans, una s¨ªntesi del que havien estat treballant al llarg dels anys. Me¡¯n vaig anar a veure Gubern al despatx del carrer Hurtado i li vaig exposar la q¨¹esti¨®. Recordo el seu veredicte com si fos ara: ¡°Hi ha diverses monografies sobre els dos primers films de Bu?uel i cap sobre el tercer. Endavant¡±. Vaig sortir contenta com un g¨ªnjol.

Despr¨¦s vam continuar en contacte gr¨¤cies a diverses cites del centenari Bu?uel que ens van reunir. En una d¡¯aquelles ocasions, a Madrid, em va parlar de la Filmoteca Vaticana i amb el seu verb velo?, espurnejant i un p¨¨l precipit¨®s em va suggerir que seria molt, per¨° que molt interessant parlar amb el sacerdot barcelon¨ª Enrique Planas, que la dirigia i de qui, per descomptat, ell tenia el contacte. Em vaig limitar a mirar-me¡¯l amb sorna i, davant del meu silenci verbal impertinent, va albirar alg¨² en un altre grup i ens vam separar.

En aquest llibre, tants anys despr¨¦s, ho explica. Conta una hist¨°ria que per a ell va comen?ar el 1990, a l¡¯Havana, i que finalment escriu i publica precisament ara, quan l¡¯imaginari vatic¨¤ triomfa en la ficci¨® audiovisual i est¨¤ de moda gr¨¤cies a les s¨¨ries i pel¡¤lis d¡¯ara mateix a trav¨¦s de tot l¡¯assortiment de pantalles. ?s l¡¯olfacte Gubern, el seu prodigi¨®s nas per ensumar i saber plasmar aspectes significatius de la societat comunicativa de masses sempre en ebullici¨®. Aquest home no ¨¦s precisament un ne¨°fob. Al contrari. Segueix amb passi¨® d¡¯entom¨°leg totes les novetats, les estima, les col¡¤lecciona i les mapeja en la seva ment incansable. I que actors carism¨¤tics com Jude Law i John Malkovich (en la s¨¨rie de Sorrentino) i Anthony Hopkins i Jonathan Pryce (en el film de Mereilles) siguin papes, en obres de dos cineastes de generacions diferents, nascut el 1970 l¡¯itali¨¤ i el 1955 el brasiler, i tants espectadors es rendeixin als seus peus, ¨¦s una novetat palm¨¤ria.

No s¨¦ si l¡¯arrauxat Sorrentino coneix l¡¯an¨¨cdota que explica Gubern sobre la celebraci¨® del s¨ªnode dels bisbes africans, que el Vatic¨¤ va decidir que havia de ser a Roma per poder controlar millor els participants: ¡°Es va inaugurar amb unes m¨²siques i danses t¨ªpiques executades per unes negretes vestides amb pells de lleopard i similars de les quals llavors vaig saber que eren monges que havien estat assajant uns quants mesos¡±. L¡¯hi ofereix aqu¨ª.

Qu¨¨ hi feia el nostre home, al Vatic¨¤? Bregar amb els experts vaticans per decidir les llistes preferides de pel¡¤l¨ªcules de la casa en ocasi¨® del centenari del cine el 1995. Fins i tot es va pensar en un sant patr¨® del cine, sense fortuna, en part perqu¨¨ a Gubern se li va escapar la cosa en una xerrada informal amb Catalina Serra, llavors periodista cultural a EL PA?S. La not¨ªcia va ser recollida per diversos mitjans europeus i arran de les bromes que van seguir el Vatic¨¤ va optar per deixar c¨®rrer el sant patr¨®.

Hi ha molt d¡¯interessant en aquest breu llibre substanci¨®s. Em fa pensar en una reflexi¨® de l¡¯actor Willem Dafoe que tamb¨¦ serveix per retratar Rom¨¢n Gubern: ¡°M¡¯he arribat a conv¨¨ncer que el millor per a mi ¨¦s viure la vida com si fos cine i fer cine [escriure de cine, en el seu cas] com si fos la vida¡±. Salut, mestre.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural.