Fiscals

La proposta de nomenament de la fiscal general que ha fet el nou Govern ha desencadenat irades desqualificacions, severes cr¨ªtiques i preocupants suspic¨¤cies. Tot i les cr¨ªtiques jur¨ªdiques, ¨¨tiques i est¨¨tiques, no hi ha cap incompatibilitat o impediment legal perqu¨¨ l¡¯exministra de Just¨ªcia sigui nomenada fiscal general. Segons la Constituci¨®, el fiscal general de l¡¯Estat ¨¦s nomenat pel Rei a proposta del Govern, i escollit d¡¯entre els juristes espanyols de reconegut prestigi amb m¨¦s de 15 anys d¡¯exercici professional, despr¨¦s d'escoltar el Consell General del Poder Judicial. Aquests requisits es compliran en la nova fiscal general, tal com, sens dubte, saben els cr¨ªtics. Per¨° les cr¨ªtiques, tret de les m¨¦s insensates, no es refereixen a les suposades il¡¤legalitats del moment del nomenament, perqu¨¨ no n¡¯hi ha, sin¨® a la sospita que, per la seva proximitat pol¨ªtica, es podria sotmetre de bon grat al control del Govern al qual pertanyia recent¨ªssimament.

Des del 2007, amb Zapatero a la presid¨¨ncia, el Govern pot escollir, per¨° no pot destituir el fiscal general

Aquesta sospita concreta s'intensifica perqu¨¨ s¡¯hi suma una altra sospita hist¨°rica, pel que sembla encara no resolta, que procedeix de l¡¯origen del Ministeri Fiscal. Els representants del Rei davant dels tribunals ja existien a l¡¯edat mitjana. La Revoluci¨® Francesa va transformar aquesta vella instituci¨® en un instrument del poder executiu a l¡¯interior del poder judicial. Aix¨ª ha perdurat a trav¨¦s de la influ¨¨ncia napole¨°nica en bona part de les organitzacions judicials europees del segle XIX. El 1870, a Espanya, la Llei Org¨¤nica del Poder Judicial atorgava al fiscal la missi¨® essencial de representar el Govern en les seves relacions amb el Poder Judicial. Aix¨ª es repetia el 1926, en el primer Estatut Org¨¤nic del Ministeri Fiscal, de la dictadura de Primo de Rivera. El ministre de Just¨ªcia podia donar ordres al fiscal, d¡¯inexcusable compliment. Nom¨¦s la Constituci¨® republicana del 1931 va trencar amb aquella vella depend¨¨ncia, establint expl¨ªcitament la independ¨¨ncia del Ministeri Fiscal respecte al Govern. El franquisme va tornar al model del 1926, tot i que el 1967 va substituir la f¨®rmula d¡¯¡°¨°rgan de representaci¨® del Govern¡± per la d¡¯¡°¨°rgan de comunicaci¨® del Govern amb els tribunals¡±. Aix¨ª s¡¯expressava, sense complexos, la funci¨® de portaveu, clarament significativa de la utilitzaci¨® pol¨ªtica prevista per a la instituci¨®.

En l¡¯avantprojecte de Constituci¨® del 1978 es preveia que el cap m¨¤xim de la Fiscalia fos nomenat pel Consell General del Poder Judicial, per dotar la prefectura de la Fiscalia d¡¯una qualitat d¡¯independ¨¨ncia paral¡¤lela al de la judicatura. No obstant aix¨°, una vegada m¨¦s, va fracassar aquesta tesi republicana, i va prosperar la de retornar a la Fiscalia la depend¨¨ncia, tot i matisada, de l¡¯Executiu. El Govern podia proposar i destituir el fiscal general. Aquesta perviv¨¨ncia de la depend¨¨ncia, pr¨°pia de la vella instituci¨®, va perdurar fins al 2007. Una llei de Rodr¨ªguez Zapatero va refor?ar l¡¯autonomia del Ministeri Fiscal. Des de llavors el Govern pot escollir, per¨° no pot destituir el fiscal general. El c¨¤rrec t¨¦ una durada improrrogable de quatre anys, cosa que significa una certa garantia d¡¯immobilitat i, per tant, d¡¯independ¨¨ncia. A m¨¦s, el Govern ja no li pot donar ordres. Nom¨¦s pot ¡°interessar¡± que actu?, i el fiscal general ha d¡¯escoltar una Junta de fiscals i respondre al Govern per escrit i motivadament acceptant, o no, el que s¡¯ha interessat. Els fiscals, al seu torn, disposen d¡¯una mena d¡¯objecci¨® de consci¨¨ncia que els relleva de responsabilitat en sup¨°sits d¡¯eventuals ordres superiors que siguin improcedents o contr¨¤ries a les lleis. La Fiscalia, avui, ¨¦s una instituci¨® jer¨¤rquica, per¨° dotada de mecanismes que garanteixen la legalitat i la imparcialitat. Queda molt poc de la vella instituci¨® autorit¨¤ria i que dep¨¨n del Govern.

La Fiscalia, avui, ¨¦s una instituci¨® jer¨¤rquica, per¨° dotada de mecanismes que garanteixen la legalitat i la imparcialitat

Que no tinguin por els que sospiten que el Govern seguir¨¤ controlant la Fiscalia, perqu¨¨ les velles regles de depend¨¨ncia van passar al calaix de la hist¨°ria el 2007. Per¨° aquesta antigu¨ªssima sospita no ha inquietat mai els que gaireb¨¦ sempre podien exercir aquest control. Aquests s¨®n els que ara sospiten que la nova fiscal cedir¨¤ davant de pretensions inapropiades del Govern. S¨®n els que tramen presumpcions impertinents, preveient que la nova fiscal prevaricar¨¤ per afavorir els interessos del Govern i el seu entorn. Malgrat tot, les seves presumpcions amaguen el seu veritable temor davant de la possibilitat d¡¯un biaix progressista en la interpretaci¨® de les lleis i en la soluci¨® dels conflictes que correspongui tractar al Ministeri Fiscal. Tenen tot el dret de mantenir el seu temor, encara que no el manifestin obertament. De la mateixa manera, una majoria de ciutadans i ciutadanes tenen tamb¨¦ tot el dret a esperar que aquest biaix progressista, fermament establert a la Constituci¨®, arreli, romangui i fructifiqui.