Pau Sabat¨¦: ¡°A la ¡®Il¨ªada¡¯, els personatges es mouen per enrabiades¡±

De guanyar el concurs televisiu El gran dictat a traduir la Il¨ªada en hex¨¤metres en poc m¨¦s de cinc anys. I, pel mig, entre altres coses, uns retocs del Nikos Kazantzakis de L¡¯¨²ltima temptaci¨® de Crist?que Joan Sales va abocar al catal¨¤, i ara es baralla amb els poemes del contemporani Odisseus Elitis. ?s la traject¨°ria particular del fil¨°leg i traductor Pau Sabat¨¦ (Barcelona, 1989), que presenta una versi¨® en catal¨¤ de l¡¯obra d¡¯Homer (Alpha / La Casa dels Cl¨¤ssics), en vers, gaireb¨¦ 40 anys despr¨¦s de la darrera, en una llengua senzilla, planera i potser per aix¨° xocant, com la seva flaca per Helena de Troia.

Pregunta. Quins conceptes definirien m¨¦s b¨¦ la Il¨ªada? Honor, orgull, c¨°lera¡­?

Resposta. Aquests valors vertebren l¡¯estructura narrativa, per¨° no m¡¯agraden tant com els que vertebren l¡¯argument, i aquests s¨®n la vida i la mort; per aix¨° es pot llegir b¨¦ avui. L¡¯honor, en canvi, no ens diu res¡­

P. No cotitza l¡¯honor al segle XXI?

R. Potser est¨¤ b¨¦ que els personatges de la Il¨ªada perdin l¡¯honor. Es mouen per enrabiades, defensen el seu estatus; no ¨¦s un honor ¨¨tic, ¨¦s social: ¡°No em puc deixar fer aix¨°¡±, diuen. El seu ¨¦s un honor m¨¦s institucional que altra cosa, i avui aquest s¡¯ha perdut o s¡¯ha superat. B¨¦, o aix¨ª hauria de ser.

P. L¡¯aposta de la seva Il¨ªada, diu, ¨¦s per la naturalitat i la flu?desa. El d¡¯Homer era un grec tan accessible en el seu moment?

R. El llenguatge hom¨¨ric ¨¦s artificial: ning¨² va parlar mai aix¨ª, amb una barreja de dialectes, de registres i formes de grec d¡¯¨¨poques diferents, per¨° la seva sintaxi no ¨¦s gens dif¨ªcil de seguir. Si jo hagu¨¦s tradu?t fil per randa el dialecte hom¨¨ric, sonaria estrany: hauria d¡¯haver barrejat mallorqu¨ª, valenci¨¤, catal¨¤ de l¡¯Alguer¡­ Avui crec que no es pot fer. He optat per un catal¨¤ accessible, crec que he captat l¡¯expressi¨® directa que tenen els poemes hom¨¨rics; no hi ha motiu per fer-ne una complicaci¨® innecess¨¤ria.

P. S¡¯havia falsejat la veu d¡¯Homer en catal¨¤ fins ara en haver-li envellit el to?

R. Falsejat, no, per¨° s¨ª arca?tzat molt per donar-li m¨¦s majestuositat; crec que nom¨¦s donava sensaci¨® de cosa distant al lector. ?s una opci¨® d¡¯efic¨¤cia relativa, i m¨¦s quan, si alguna cosa ¨¦s la Il¨ªada, ¨¦s immediatesa i vivor; fer-la gratu?tament arcaica la redu?a. Eren traduccions amb esperit neocl¨¤ssic.

P. Vost¨¨, potser, ha accelerat el tempo de la partitura liter¨¤ria?

R. Se¡¯m pot fer aquesta cr¨ªtica. En algun moment he estat temerari, ho admeto; accelerar el tempo potser no ¨¦s gaire fidel, per¨° alentir-lo tampoc. L¨¨xicament ho puc defensar: els col¡¤loquialismes s¨®n meditats, hi ha aspectes en el text que ho suggereixen.

P. Ha optat per l¡¯hex¨¤metre catal¨¤, com van fer les hist¨°riques versions del clareti¨¤ Miquel Peix i l¡¯estudi¨®s Manuel Balasch. En qu¨¨ se¡¯n diferencia?

R. L¡¯hex¨¤metre comen?a amb s¨ªl¡¤laba t¨°nica, per¨° aix¨°, en catal¨¤, ¨¦s impossible. Carles Riba va ser el primer de saltar-s¡¯ho introduint una s¨ªl¡¤laba t¨°nica abans que no es compta; jo m¡¯he perm¨¨s la llic¨¨ncia d¡¯afegir-ne un altra: el vers corre molt m¨¦s b¨¦. I a m¨¦s, anecd¨°ticament, he fet alguna cesura al mig dels versos¡­

P. La seva Il¨ªada gaireb¨¦ ha coincidit amb la p¨°stuma de l¡¯hel¡¤lenista Montserrat Ros (a Adesiara). Hi ha, almenys, vuit aproximacions a aquesta obra d¡¯Homer en catal¨¤, de les quals cinc s¨®n senceres i una, fins i tot, en prosa. No caldria tapar altres llacunes?

R. T¨¦ tot el sentit, i m¨¦s. Encara me'n semblen poques, comparat amb les que tenen les cultures alemanya, francesa o italiana; les traduccions s¡¯han d¡¯anar actualitzant. Des dels noranta no n¡¯havia sortit cap en vers i ja ha passat tota una generaci¨®. Buits? Els supercl¨¤ssics els tenim tots fets. Ara cal anar renovant com¨¨dies, com s¡¯est¨¤ fent amb S¨°focles, Eur¨ªpides o Arist¨°fanes¡­ Potser anem pitjor amb poesia hel¡¤len¨ªstica: Te¨°crit, Cal¨ªmac... Estem b¨¦, no cal rec¨®rrer a traduccions castellanes; ara es tracta de no perdre el que tenim.

P. Perdre?

R. A Catalunya hi ha una gran amena?a: l¡¯estudi del grec est¨¤ desapareixent de secund¨¤ria; hi ha qui el voldria estudiar, per¨° s¨®n pocs els instituts que l¡¯ofereixen¡­

P. Enric Casasses, al pr¨°leg, queda enlluernat per la capacitat en el poema d¡¯anar de la gota de rosada a la follia interior dels poderosos. ?s aix¨° el millor de la Il¨ªada?

R. Mirar-ho tot ¨¦s la grandesa hom¨¨rica. ?s recollir all¨° ¨¨pic ¡ªtempesta, nevades, batalles¡ª que ens fa sentir petits i, alhora, mirar all¨° que encara ens fa m¨¦s petits ¡ªla gota en l¡¯espiga del blat¡ª, tot en el mateix poema; la mirada macroc¨°smica i la microc¨°smica i com ho combina: el quotidi¨¤, la tendresa al bell mig de la batalla des de les reflexions dels guerrers...

P. La dona hi t¨¦ un paper ben gald¨®s: ¨¦s amant, o bot¨ª, o mare reproductora¡­

R. La Il¨ªada mai no ¨¦s pol¨ªticament correcta als ulls d¡¯avui, per¨° cal llegir-la ara per ser conscients d¡¯on venim; es pot fer i cal fer la lectura liter¨¤ria perqu¨¨ ¨¦s una gran obra, un cl¨¤ssic, per¨° tamb¨¦ es pot fer la lectura feminista, la de les lluites socials, la pol¨ªtica... perqu¨¨ hi s¨®n i permeten veure com es tracta l¡¯¨¦sser hum¨¤, com n¡¯¨¦s de descarnada la vida: dones i fills com a botins de guerra, els esclaus com a objectes... ?s interessant veure com s¡¯expressa i com s¡¯accepta tot aix¨°. Ni que sigui una lectura com a ant¨ªdot.

P. Va guanyar, el novembre del 2014, el programa de TV3 El gran dictat. Ara s¡¯ha estrenat un altre espai de llengua, El llenguado, pol¨¨mic per la seva visi¨® un xic laxa, en un moment en qu¨¨ es diu que el catal¨¤ guanya a les aules, per¨° perd al pati de l¡¯escola.

R. Fa un any que visc a Gr¨¨cia, i no s¨¦ com va la cosa, per¨° ¨¦s evident que el catal¨¤ t¨¦ un problema pol¨ªtic: no viu en normalitat; fins que no sigui oficial, no farem res.

P. Per¨° ¨¦s cooficial¡­

R. No ens enganyem: se sap que hi ha una llengua forta i un altra que s¡¯ha de justificar; la batalla de l¡¯¨²s del catal¨¤ es pot perdre, no ¨¦s improbable: de jove, a prim¨¤ria tot era en catal¨¤, i en arribar a l¡¯institut, de sobte, emergia el castell¨¤ com a llengua m¨¦s parlada. Crec que segueix aix¨ª.

P. Tornant a la Il¨ªada, amb qui es queda?

R. Helena, sense dubte.

P. L¡¯esca del pecat?

R. S¨ª i no; d¡¯entrada, quan parla, no decep mai i, a banda del joc metaliterari del fam¨®s Cant III, on ella broda escenes de la guerra de Troia ¡ª¨¦s a dir, teixeix la Il¨ªada, de la qual ¨¦s la causa¡ª, t¨¦ la consci¨¨ncia de ser el mal; per¨° tamb¨¦ es pot veure que l¡¯hi han portat les circumst¨¤ncies. Pr¨ªam, pare d¡¯H¨¨ctor i Paris, contemplant els dos ex¨¨rcits cara a cara, li diu que no en t¨¦ la culpa, que han estat els d¨¦us... Helena ¨¦s una v¨ªctima de les circumst¨¤ncies i de la instrumentalitzaci¨®.