Un repte necessari

Va passar ara fa poc m¨¦s d¡¯un any. Despr¨¦s de ser proclamat candidat de Catalunya en Com¨² per Barcelona, Jaume Asens va anunciar que si Podem i les seves conflu¨¨ncies governaven, reformarien el Codi Penal per alliberar els pol¨ªtics que llavors eren en pres¨® preventiva. Feia poc que el judici del proc¨¦s havia comen?at, la seva retransmissi¨® di¨¤ria refor?ava les posicions assumides pr¨¨viament per la dividida ciutadania de Catalunya, els prejudicis estaven a flor de pell, la just¨ªcia era sota els focus i la seva formaci¨® pol¨ªtica lluitava per ocupar un espai ja doblement criticat: l¡¯equidist¨¤ncia. Tot i aix¨ª, la traject¨°ria professional d¡¯Asens com a advocat i les seves relacions personals amb alguns dels encausats o dels fugits l¡¯assimilaven a un company de viatge de l¡¯independentisme. De fet, se l¡¯havia presentat com un dels assessors jur¨ªdics convocats d¡¯urg¨¨ncia per Puigdemont per decidir en quin pa¨ªs europeu podria obtenir m¨¦s bon tracte judicial si marxava d¡¯Espanya. B¨¨lgica va ser el suggeriment i el dest¨ª.

La legislatura es va frustrar per raons m¨¦s que sabudes. La falta de qu¨ªmica entre Pedro S¨¢nchez i Pablo Iglesias no va aconseguir trobar una f¨®rmula efica? i ens van emp¨¨nyer altre cop a les urnes. El que va ser impossible a la primavera es va aconseguir a la tardor i la topada de llavors s'ha convertit, nou mesos despr¨¦s, en el primer govern de coalici¨® de la hist¨°ria de la democr¨¤cia espanyola recent. Un embar¨¤s dur, una llarga gestaci¨®. Entre tants reajustaments i canvis de posici¨®, Asens va mantenir en campanya la mateixa proposta, tot i que matisada en relaci¨® amb el motiu inicial. Havia desaparegut qualsevol refer¨¨ncia als protagonistes catalans de la pitjor crisi viscuda a Espanya en d¨¨cades. I si en el primer embat semblava un brindis al sol perqu¨¨ no era gens clar que poguessin governar perqu¨¨ el PSOE no semblava predisposat a sumar-se a les ¨¤nsies podemites, les rebaixes de gener socialistes ens ofereixen ara, en el moment oport¨², la possibilitat de revisar els aspectes del Codi Penal que m¨¦s grinyolen i que resulten menys adequats per poder reparar els desperfectes de la pol¨ªtica judicialitzada.

?s tan obvi que la reforma del Codi Penal es tracta d¡¯un altre gest cap a l¡¯independentisme com que la reconducci¨® de la situaci¨® passa per aqu¨ª

Aix¨ª, anunciar que es traslladar¨¤ al legislatiu la responsabilitat de redefinir el delicte de sedici¨® mentre s¡¯est¨¤ jutjant el major Trapero i la Fiscalia s¡¯inaugurava en el judici de l¡¯Audi¨¨ncia Nacional obrint la porta a rebaixar un grau la pena per rebel¡¤li¨®, suposa advertir que els temps estan canviant. Per descomptat, tamb¨¦ per als condemnats pel Suprem, que es podrien beneficiar d¡¯una rebaixa considerable de penes, alhora que es limitaria a partir d¡¯ara als jutges el marge de maniobra especulativa que ha dominat el debat jur¨ªdic durant els ¨²ltims mesos fruit de la sent¨¨ncia del 14 d¡¯octubre. Recordem que al Suprem set homes sense pietat li van negar a la Fiscalia la ra¨® per¨° l'hi van compensar amb unes condemnes desproporcionades pel delicte suposadament provat. Que tot plegat coincideixi amb la pol¨¨mica pel nomenament de Dolores Delgado com a nova fiscal general de l¡¯Estat un dilluns despr¨¦s d¡¯arribar d¡¯un cap de setmana al qual se¡¯n va anar com a ministra de Just¨ªcia, no ha fet res m¨¦s que enervar l¡¯oposici¨®, que continua veient en tots aquests moviments del tauler la jugada oculta dissenyada durant la negociaci¨® amb Esquerra Republicana per facilitar la investidura de Pedro S¨¢nchez.

El dubte raonable ¨¦s, en tot cas, de qu¨¨ se sorprenen. ?s tan obvi que es tracta d¡¯un altre gest cap a l¡¯independentisme com que la reconducci¨® de la situaci¨® passa per aqu¨ª. Per tamisar unes lleis que, a m¨¦s d¡¯inconcretes i inadequades per als nous temps, han facilitat als jutges m¨¦s polititzats les eines per exercir de corretja de transmissi¨® de les voluntats de qualsevol executiu que s¡¯escudi en el Codi Penal per eludir la seva obligaci¨® negociadora i castigar aix¨ª d¨ªscols irresponsables que, si es mereixessin pena, l'haurien de pagar amb un c¨¤stig electoral sever per incomplir els seus compromisos. Per¨° ni aquest ¨¦s, pel que s¡¯ha constatat, el car¨¤cter d¡¯una part dels catalans ni exemples similars s¡¯han pogut veure en la hist¨°ria recent d¡¯Espanya. Al final, tampoc sembla que siguem tan diferents.

No se n¡¯adonen, els qui acusen el nou executiu espanyol, que est¨¤ teixint la tela amb la qual abrigar Esquerra Republicana perqu¨¨ se senti c¨°moda en la nova relaci¨®. I que, una vegada acabada aquesta pe?a feta a mida, seran els d¡¯Oriol Junqueras els qui hauran de decidir sense marge de maniobra perqu¨¨ l¡¯operaci¨® s¡¯haur¨¤ fet amb la cirurgia m¨¦s as¨¨ptica possible en un quir¨°fan ple de virus hospitalaris. El Congr¨¦s dels Diputats del qual formen part i al qual s¡¯apel¡¤lar¨¤ perqu¨¨ contribueixi a actualitzar mirades del segle XIX mantingudes per partits ancorats en el XX per a una societat del XXI.

La pilota ¨¦s ara a la seva teulada i no li queden m¨¦s excuses. Esquerra davant del mirall.