A favor del feminisme
Si tothom pot decidir el seu g¨¨nere sexual, la dona, i en conseq¨¹¨¨ncia el feminisme, perd tota ra¨® de ser
Els moviments feministes han tingut sovint una tend¨¨ncia irrefrenable a intervenir en la vida privada. Les primeres sufragistes nord-americanes del segle XIX lluitaven pel dret de les dones amb el mateix ¨ªmpetu moral amb qu¨¨ advocaven per la prohibici¨® de l¡¯alcohol. La pornografia i la prostituci¨®, en coher¨¨ncia amb els seus principis tradicionalistes ¡ªmoltes d¡¯elles provenien de comunitats religioses cristianes¡ª, no eren tampoc pr¨¤ctiques que, com les feministes radicals d¡¯avui, estiguessin disposades a tolerar. Temps a venir alguns sectors del feminisme d¡¯esquerres van comen?ar a reaccionar contra la revoluci¨® sexual dels seixanta i a denunciar, amb els mateixos ulls d¡¯esc¨¤ndol de les seves precursores tradicionalistes, la pretensi¨® de les dones m¨¦s valentes d¡¯aquells anys de desafiar, amb la desinhibida exhibici¨® dels seus cossos, l¡¯ordre social establert. Aquestes ¨²ltimes eren les aut¨¨ntiques feministes, les que lluitaven per l¡¯alliberament total de la dona i no per la seva submissi¨® al victimisme, el proteccionisme i el puritanisme.
Per¨° no tot s¡¯acaba aqu¨ª. A partir de la d¨¨cada dels setanta, els anomenats estudis de g¨¨nere van anar absorbint les ments acad¨¨miques per infestar despr¨¦s la pol¨ªtica i constituir-se finalment en la ideologia dominant del segle XXI. Abeurant-se en les abstruses elucubracions del postestructuralisme, aquesta ideologia propugna la inexist¨¨ncia del determinisme sexual ¡ª¡°el g¨¨nere ¨¦s una construcci¨® social¡±¡ª i es proposa institucionalitzar aquest principi com el fonament suprem de la igualtat.
En els temps demencials que ara se¡¯ns imposen, la ideologia de g¨¨nere ha empeltat els fruits pansits de les ¨²ltimes onades de feminisme, per¨° tard o d¡¯hora havia d¡¯esclatar el conflicte: si tothom pot decidir el seu g¨¨nere sexual, la dona, i en conseq¨¹¨¨ncia el feminisme, perd tota ra¨® de ser. Als Estats Units, les feministes conservadores i les feministes radicals progressistes, que fins fa poc eren enemigues irreconciliables, s¡¯han unit per evitar que prosperi l¡¯Equality Act, que, entre altres decisions progressistes, vol recon¨¨ixer oficialment el sexe que cada ciutad¨¤, per simple declaraci¨®, decideixi que ¨¦s el seu, i consagrar els drets dels pares a hormonar i operar els fills a partir dels quatre anys. A Espanya, el Partit Feminista ha reaccionat igualment contra el projecte de Llei d¡¯Igualtat, imitat del nord-americ¨¤ i que Unides Podem vol presentar al Congr¨¦s. ?s el moment d¡¯estar al costat del feminisme. Despr¨¦s, si sobrevivim, ja ens desempallegarem del puritanisme, la paritat i el llenguatge inclusiu. Per¨° no vull pecar d¡¯optimista.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.