L¡¯Ajuntament de Barcelona no autoritza la construcci¨® de l¡¯Hermitage

Risc de seguretat, problemes de circulaci¨®, dubtes de la viabilitat econ¨°mica i nul projecte cultural, m¨¦s enll¨¤ d'una simple sala d'exposicions. S¨®n algunes de les conclusions m¨¦s destacades dels quatre informes encarregats per l'Ajuntament de Barcelona que es van demanar per acabar de prendre la decisi¨® sobre la viabilitat de la instal¡¤laci¨® del Museu Hermitage a la Nova Bocana del Port de Barcelona. Per tot plegat, l'Ajuntament no donar¨¤ suport al projecte que li permeti treballar en xarxa amb altres espais culturals de la ciutat. Entre aquests nous empla?aments que es plantegen hi ha "la part baixa del Paral¡¤lel, prop del World Trade Center; el parc de la Barceloneta, als terrenys de l'antiga Gas Natural; les Tres Xemeneies a Sant Adri¨¤ o el final de la Rambla Prim al F¨°rum".

L'Ajuntament havia encarregat els informes per acabar de decidir sobre la instal¡¤laci¨® d'una franqu¨ªcia del museu rus Hermitage a la ciutat. S'esperava que fos abans d'acabar l'any, per¨° despr¨¦s es va anunciar que es farien p¨²blics per a finals d'aquest mes, com finalment ha estat. Aquest mat¨ª, a la seu del govern municipal, Janet Sanz i Joan Subirats, segona i sis¨¨ tinent d'alcalde, respectivament, han presentat els quatre estudis elaborats per experts independents sobre la idone?tat de la implantaci¨® del museu Hermitage a la Nova Bocana del Port de Barcelona: Maria Rubert de Vent¨®s i Alex Gim¨¦nez, urbanisme; Josep Ramoneda, projecte cultural; Xavier Cubeles i Eurocet, sostenibilitat econ¨°mica, i Ole Thorson, mobilitat.

"Els projectes s'han d'adaptar a la ciutat i no la ciutat als projectes", ha afirmat Sanz, que ha subratllat que "cap dels informes estrat¨¨gics ¨¦s positiu, i identifiquen amb m¨¦s insist¨¨ncia els dubtes que des de la ciutat ja s'havien vist". Segons Sanz, el museu "bloquejaria i saturaria la mobilitat de l'entorn. No es generaria connectivitat, tenint en compte les dificultats de l'¨²s del vehicle privat al passeig de Joan de Borb¨®, amb una sola l¨ªnia d'autobusos i una parada de metro a dos quil¨°metres".

Sanz ha justificat la decisi¨® del govern de Colau, despr¨¦s de situacions com la viscuda la setmana passada, motivada per la borrasca Gl¨°ria: "Mostra la fragilitat d'aquesta zona davant de situacions d'augmentar de mar i temporals. Hem de ser molt curosos per establir nous usos en aquests espais", ha dit, mentre citava els desperfectes que han patit l'edifici Desigual i l'hotel Vela, situats al costat. "Si els promotors incorporen les reformulacions del projecte que demanen els informes dels experts i es proposa un empla?ament diferent, l'Ajuntament estudiar¨¤ el museu com qualsevol altra iniciativa econ¨°mica privada a la ciutat", ha afegit.

La regidora ha destacat que en el context actual de sostenibilitat "s'hauria de tenir en compte, abans d'edificar un nou museu, estudiar la possibilitat de rehabilitar alguns dels molts edificis patrimonials de gran valor arquitect¨°nic i construccions de serveis infrautilitzats que t¨¦ la ciutat".

Per la seva banda, Subirats ha detallat els informes econ¨°mics i culturals. Pel que fa a la sostenibilitat econ¨°mica del projecte ha dit que fins i tot "planteja dubtes sobre l'encaix en la definici¨® de museu establerta en la Llei de Museus de la Generalitat", ja que darrere del projecte hi ha el fons d'inversi¨® Varia, que controla el 80% de la societat Museu Hermitage Barcelona i una empresa, Cultural Development Barcelona, el 20%. Aquesta ¨²ltima, presidida per Ujo Pallar¨¦s, va signar l'acord amb l'Hermitage el 2012 i ha rem¨¨s a la tarda per fer la seva valoraci¨® del resultat dels informes.?

Per a Subirats les xifres de visitants plantejades, al voltant de 850.000 el primer any i d'1,5 milions en pocs anys, les ha qualificat "d'un exc¨¦s d'optimisme i sobrevalorades".

Pel que fa a l'informe elaborat per Josep Ramoneda, l'exdirector del CCCB, troba a faltar que el projecte cultural hagi perdut el segell de?Jorge Wagensberg, que va morir el mar? del 2018 i assenyala que "no hi ha un projecte cultural Hermitage", sin¨® "una franqu¨ªcia convencional, amb una s¨¨rie d'exposicions temporals a partir del fons de l'Hermitage, sense cap proposta muse¨ªstica singular". Ramoneda ¨¦s clar en el seu informe: "Barcelona no necessita l'Hermitage" i qualifica el projecte dins del "papanatisme de les marques globals". Al seu parer, el que Barcelona necessita ¨¦s "potenciar, renovar i reafirmar el sistema cultural barcelon¨ª amb la complicitat de la ciutadania". Ramoneda assegura que "algunes de les idees d'aquest document han estat compartides" amb Pepe Serra, director del MNAC; Judit Carrera, del CCCB, i Marko Daniel, de la Fundaci¨® Joan Mir¨®".

Despr¨¦s de con¨¨ixer el resultat dels informes, Ferran Mascarell, de Junts per Catalunya, per¨° que el 2012 va ser el conseller de Cultura de la Generalitat que va signar l'acord amb l'Hermitage a Moscou, durant un viatge del president Artur Mas, ha carregat contra la decisi¨® municipal: "Per fi tenim decisi¨® de la ciutat, que tanca un per¨ªode de set anys de pol¨ªtica err¨¤tica. Llegits per sobre els informes no s¨®n concloents per¨° reflecteixen l'ideologisme respecte als temes muse¨ªstics. Som, una vegada m¨¦s, davant d'una manifestaci¨® de falta d'ambici¨®. S'estan utilitzant quatre informes no concloents per dir que no i que si aquest museu vol venir, que es busqui un solar". Tamb¨¦ ha dit: "Ning¨² hi posar¨¤ pegues si all¨¤ hi va un centre comercial. Demostren falta d'ambici¨® i que fan pol¨ªtica ideol¨°gica". Ciutadans, per la seva banda, ha lamentat la incapacitat en la gesti¨® i els prejudicis ideol¨°gics del govern de Colau, i Barcelona pel Canvi, de Manuel Valls, ha qualificat la decisi¨® "de greu error" i de "veto a l'Hermitage".