Azor¨ªn, el confident de Maura a Catalunya

A m¨¦s d'assagista, novel¡¤lista, dramaturg i periodista, Jos¨¦ Mart¨ªnez Ruiz, Azor¨ªn (Mon¨°ver, 1873-Madrid, 1967), va ser anarquista, federalista, conservador i tamb¨¦ confident. A principis del segle XX el periodista va fer treballs d'informaci¨® a Catalunya per a Antoni Maura, que havia assumit el lideratge del Partit Conservador, sobre la Lliga Regionalista, el principal partit pol¨ªtic catal¨¤ durant la Restauraci¨®, i els seus principals homes. El periodista valenci¨¤, establert a Madrid des del 1896, va viatjar a Catalunya a principis del 1906 per fer una s¨¨rie d'entrevistes a destacats personatges catalans per al diari Abc. No obstant aix¨°, el seu altre objectiu era l'enc¨¤rrec de qui havia presidit el Govern entre el 1903 i el 1904 i tornaria a fer-ho entre el 1907 i el 1909.

Quan va tornar a Madrid, Azor¨ªn va ser citat per Maura el 2 de maig al restaurant Lhardy, a la Carrera de San Jer¨®nimo, perqu¨¨ li lliur¨¦s a la m¨¤ l'informe. Al dinar, evoca Jos¨¦ Pay¨¢ Bernab¨¦, principal expert en la vida i obra de l'escriptor, tamb¨¦ hi va anar ?ngel Ossorio y Gallardo, que el 1935 exerciria d'advocat defensor de Llu¨ªs Companys en el judici per la proclamaci¨® de ¡°l'Estat Catal¨¤ de la Rep¨²blica Federal Espanyola¡±. Azor¨ªn va lliurar a Maura sis fulls, quatre i mig escrits a m¨¤quina, en els quals detallava l'origen, la implantaci¨®, les estrat¨¨gies, les capacitats, les vicissituds i les relacions de l'organitzaci¨®. En la resta del paper, sota l'ep¨ªgraf ¡°Etopeia [a l'original, etopea] dels principals regionalistes¡±, l'escriptor feia una breu descripci¨® escrita a m¨¤ per ell mateix sobre el car¨¤cter de set destacats catalanistes. Pay¨¢ Bernab¨¦ va trobar aquests reveladors documents als arxius de la Fundaci¨® Maura i en va dipositar una c¨°pia a la Casa Museu Azor¨ªn de Mon¨°ver, que va dirigir fins fa poc.

Cens catalanista

En el document, Mart¨ªnez Ruiz informa Maura de l'extraordinari aparell administratiu de la Lliga, amb ¡°oficines permanents¡± i ¡°sucursals als deu districtes de la capital¡±; les seves col¡¤laboracions amb diversos ateneus, centres i entitats autonomistes i el seu ¡°bon servei d'autom¨°bils, bicicletes i cotxes¡±. ¡°Tots aquests centres proporcionen els mil dos-cents o mil cinc-cents interventors necessaris per cobrir les dues-centes setanta-quatre taules electorals de la circumscripci¨® de Barcelona¡±, relata. El partit, exposa, disposa d'un ¡°diccionari compost per m¨¦s de cinc-cents volums amb vint-i-quatre mil paperetes classificades¡± amb els noms i cognoms de cada elector. Aix¨ª mateix, t¨¦ ¡°un Cens Catalanista¡± per remetre candidatures i notes a domicili. ¡°Aquest diccionari i aquest cens¡±, destaca, ¡°s¨®n les principals armes d'organitzaci¨® de la Lliga que li han servit, juntament amb la per¨ªcia, la qualitat i l'honradesa dels interventors, per descobrir i bandejar sempre les irregularitats i martingales del caciquisme¡±.

El periodista consigna que ¡°una de les grans forces de la Lliga ¨¦s intervenir oficiosament en la formaci¨® de gaireb¨¦ totes les candidatures de les societats econ¨°miques, liter¨¤ries i art¨ªstiques de Barcelona, i en les seves juntes directives estan sempre en majoria¡±. Azor¨ªn tamb¨¦ posa de relleu ¡°l'estreta relaci¨®¡± que el partit mant¨¦ ¡°amb els tres-cents centres regionalistes, catalanistes i autonomistes de Catalunya i els seixanta-vuit diaris que defensen aquestes idees¡±. Sobretot, ¡°la seva constant relaci¨® i afinitat amb La Veu de Catalunya¡±, diari que en aquell moment dirigeix Enric Prat de la Riba. L'escriptor atribueix la iniciativa pol¨ªtica de l'organitzaci¨® a Prat de la Riba, Francesc Camb¨®, Albert Rusi?ol i Raimundo de Abadal, i adverteix que encara que l'acci¨® i propaganda de la Lliga est¨¤ de moment circumscrita a Catalunya, ¡°aviat s'estendran a la resta d'Espanya¡±. En aquest sentit, Azor¨ªn assenyala els vincles establerts pel partit amb ¡°la Lliga Foral Autonomista de Guip¨²scoa, els autonomistes gallecs, valencians, granadins, asturians, navarresos i amb societats nacionalistes i regionalistes de Fran?a, Hongria, Pol¨°nia, Creta, Boh¨¨mia, etc.¡±.

Per a l'historiador Jos¨¦ ?lvarez Junco, ¡°el 1906 ¨¦s l'any clau¡± de la relaci¨® entre Catalunya i el Govern d'Espanya perqu¨¨ ¡°els espanyolistes havien mostrat la seva cara m¨¦s lletja, violenta i militarista¡±. El 25 de novembre del 1905 s'havia produ?t l'assalt d'¡°oficials insubordinats¡± a les redaccions de la revista sat¨ªrica Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya per la publicaci¨® d'una vinyeta humor¨ªstica que els militars consideraven injuriosa. Aquells oficials van quedar impunes, fins i tot van rebre el suport d'alts comandaments de l'Ex¨¨rcit i del rei Alfons XIII. L'acci¨® va ser rematada pel Govern de Segismundo Moret, amb l'aprovaci¨® de la Llei de Jurisdiccions, a partir de la qual els tribunals militars jutjarien els delictes contra la p¨¤tria i l'Ex¨¨rcit. L'esc¨¤ndol va unir la majoria de forces pol¨ªtiques a Catalunya en la coalici¨® Solidaritat Catalana, que va demostrar una gran capacitat de mobilitzaci¨® i el 1907 aconseguiria 41 dels 44 diputats de les circumscripcions electorals.

¡°Conservador a Espanya ha volgut dir sempre centralista¡±, indica ?lvarez Junco, ¡°per¨° Maura, sent un pol¨ªtic de dretes, era mallorqu¨ª i podia tenir una comprensi¨® del problema catal¨¤. Amb aquesta informaci¨® pot estar explorant com apropar-se al catalanisme i dividir-lo d'altres partits¡±. La Lliga Regionalista era la formaci¨® hegem¨°nica de Solidaritat Catalana i aquesta aproximaci¨® no trigaria a produir-se, a trav¨¦s de Francesc Camb¨®. El 1907, amb Maura al capdavant del Govern, la Lliga, que va encap?alar Camb¨® amb Prat de la Riba, va avalar al Congr¨¦s dels Diputats el projecte de Llei d'Administraci¨® Local, que admetia la possibilitat de crear una mancomunitat com a primer pas cap a un govern regional a Catalunya. Aquest acostament entre Camb¨® i Maura va provocar, aix¨ª mateix, la ruptura de Solidaritat Catalana per part de la resta de partits d'esquerra. Encara que en aquell moment la iniciativa no va prosperar per la tena? oposici¨® de les oligarquies, els republicans i els socialistes (la Mancomunitat de Catalunya no es crearia fins a set anys despr¨¦s), Maura havia propiciat la divisi¨® de la principal for?a electoral catalana.

Imatge favorable

El 1906, despr¨¦s d'haver deixat enrere Piotr Kropotkin i Francesc Pi i Margall, Azor¨ªn ja s'havia instal¡¤lat en l'¨¤mbit del conservadorisme i estava a punt de ser diputat pel partit de Maura. La seva devoci¨® pel pol¨ªtic mallorqu¨ª, a qui s'adre?ava per carta com a ¡°il¡¤lustre cap i amic¡±, estava en un moment efervescent. L'escriptor de Mon¨°ver, recorda Pay¨¢ Bernab¨¦, havia travat un potent vincle amb Catalunya a trav¨¦s de l'anarquisme, del poeta Joan Maragall i del pol¨ªtic Pi i Margall, en el Partit Federalista en qu¨¨ havia militat. Com a valenci¨¤ llegeix en catal¨¤ i intercanvia correspond¨¨ncia amb diversos autors. Fins i tot llegeix La nacionalitat catalana, de Prat de la Riba. Com a periodista, t¨¦ un cartell favorable per haver denunciat el 1896 en la premsa francesa les repres¨¤lies als centenars de presos amuntegats al castell de Montju?c despr¨¦s de l'atemptat anarquista de la process¨® del Corpus Christi de Barcelona. Com a escriptor, cada vegada admira m¨¦s les avantguardes culturals de Catalunya davant de l'ambient ¡°retret¡± de Madrid.

En el seu viatge a Barcelona, explica Pay¨¢, s'entrevista, entre d'altres, amb directors de diaris catalans, com Miquel dels Sants Oliver (Diario de Barcelona) o Prat de la Riba (La Veu de Catalunya), per¨°, sobretot, escaneja a fons alguns dels seus interlocutors i els sintetitza. De Francesc Camb¨®, l¨ªder de la Lliga, escriu: ¡°El que els francesos anomenen un arriviste; h¨¤bil, auda?, els seus correligionaris esperen molt de les seves iniciatives parlament¨¤ries; la seva il¡¤lusi¨®: ser diputat per Barcelona; t¨¦, segons he sentit, secretes aspiracions a la prefectura conservadora. Un t¨ªpic pol¨ªtic: home de Romanones¡±. Sobre un altre dirigent del partit, Albert Rusi?ol, observa: ¡°Bon noi; una mica gandul, perplex, i tant; un automobilista meravell¨®s". De Jaume Carner, fundador del Centre Nacionalista Republic¨¤ despr¨¦s de deixar la Lliga, que seria ministre d'Hisenda en la Segona Rep¨²blica, refereix: ¡°Tipus cl¨¤ssic del rom¨¤; gest clar, en¨¨rgic, rectilini; home de Parlament¡±.

A Ildefons Su?ol, fundador amb Carner del Centre Nacionalista Republic¨¤, el va definir com a ¡°feble, indolent, s'elogia la seva cultura; jo, en la breu conversa que he mantingut amb ell (parlant sobre el valor actual de l'obra de Taine), he notat una mica de retard en la informaci¨® sociol¨°gica i filos¨°fica¡±. Una opini¨® millor li van mer¨¨ixer Miquel dels Sants Oliver, director del Diario de Barcelona, i Prat de la Riba, director de La Veu de Catalunya. Del primer, va escriure: ¡°Cultura, serenitat, ponderaci¨®, pensament propi¡±. Del segon, va anotar: ¡°Fred, impassible; no t¨¦ paraula ni mundialitat [sic]; per¨° t¨¦ un intel¡¤lecte profund, exacte, (...) modern¨ªssim. ?s, al meu parer, el m¨¦s fort pensador del regionalisme¡±. Azor¨ªn tanca la seva etopeia amb un retrat de Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner, que tamb¨¦ va presidir la Lliga: ¡°Apartat del moviment; una mica sacsejat, com diria un cl¨¤ssic; els seus Estudis pol¨ªtics tenen m¨¦s de superficials que no pas de penetrants. Manca tamb¨¦ de paraula i de do de gents¡±. Azor¨ªn havia tafanejat com un detectiu i Maura disposava d'una guia de c¨¤lcul pol¨ªtic. No era nom¨¦s el principi d'una bella amistat.