El gamberro cult¨¨rrim

Els plet¨°rics de decepci¨® sembla que tenen molt clar qu¨¨ ¨¦s una cultura potent, s¨°lida i valenta. Jo, la veritat, no ho s¨¦ gaire b¨¦, i fins i tot em sembla que fer aquesta mena de balan?os ¨¦s un atreviment intel¡¤lectual destinat a la frivolitat narcisista i entotsolada. A canvi, per¨°, s¨ª que soc capa? de determinar la mena de productes que nom¨¦s poden parir les cultures avan?ades i riques, les cultures liter¨¤ries que han fet seu el mandat cl¨¤ssic del primmirament, la gosadia experimental, el sentit de l¡¯humor en tot el seu espectre i la solv¨¨ncia intel¡¤lectual de l¡¯escepticisme.

En tenim, de casos que reuneixen aquestes virtuts perdurables i immaculades? Per descomptat que en tenim, per¨° no surten al prime time de les televisions; si pass¨¦s, jo canviaria de pa¨ªs per pedantisme, elitisme i falsificaci¨® de la realitat. Si em trob¨¦s abans d¡¯El Intermedio o despr¨¦s del Salvados, o a tocar d¡¯un 30 minuts, una preg¨¤ria cult¨¨rrima i ir¨°nica de Sergi P¨¤mies, de Pon? Puigdevall o de Jordi Ib¨¢?ez Fan¨¦s, patiria de valent per la salut mental dels catalans. Per fortuna, per¨°, hi ha m¨¦s maneres de fer bullir l¡¯olla de la intel¡¤lig¨¨ncia i la gosadia par¨°dica, i una via s¨®n les editorials modestes, petites i constants, com ara aquestes Edicions Vitel¡¤la. A la seva col¡¤lecci¨® de poesia, amb el n¨²mero 7, acaben de publicar un caprici xocant d¡¯alta cultura, de sofisticaci¨® ir¨°nica, de cult¨¨rrima gamberrada i intencionalitat jovial.

Els m¨¦s com cal del pa¨ªs potser saben que hi ha un Abulc¨¤ssim real, autor d¡¯un tractat de cirurgia en hebreu cap al segle XIII, per¨° no ¨¦s el mateix: el poeta i editor Jordi Cornudella (Barcelona, 1962) s¡¯ha inventat un poeta viatger com a esquer per ensarronar el lector m¨¦s d¨°cil i innocent fent-li creure en la seva exist¨¨ncia, tot plegat per construir un llibre de pura ficci¨® on la par¨°dia de la filologia i l¡¯ecd¨°tica for?a el somriure de principi a fi. Duu a dins aut¨¨ntiques troballes en els versos, en les versions dels versos, segons les diferents c¨°pies i manuscrits i versions, les seves conjectures i hip¨°tesis sobre el personatge i la transmissi¨® dels textos. ?s un festival per a fil¨°legs i, en general, per a l¡¯erudici¨® d¡¯arxiu lletraferida, on les notes tenen la gr¨¤cia ind¨°mita i subtil de ser bromes irresistibles, com ho s¨®n les discussions sobre la fiabilitat de les fonts i els capbussaments d¡¯erudici¨® est¨¨ril i man¨ªaca. Sura arreu la sornegueria de Cornudella: te l¡¯imagines fent el bandarra a casa seva, rient pels descosits quan anota els poemes sobre la bugaderia i estableix les variants dels textos, les c¨°pies i les males lectures, incloses les al¡¤lusions d¨¨bils, somortes, de tipus et¨ªl¡¤lic o francament sexual.

A un lector tan poc refinat com qui signa aquesta ressenya, li sembla que el poema antol¨°gic del llibre, comentat curosament per l¡¯editor de l¡¯editor de l¡¯editor, ¨¦s aquell que parla d¡¯Abulc¨¤ssim i la ¡°mata de safr¨¤¡± a l¡¯entrada de la gruta, tota perfumada ¡°la virtut d¡¯estimar¡± com la mateixa ¡°eina que tinc a la m¨¤¡±. Les invitacions discretes i indirectes entapissen el text per fer entendre ben d¡¯hora que tot plegat ¨¦s una petita gran i admirable broma que signaria Jorge Luis Borges, o que donaria una m¨¤ per haver-la escrit. Aix¨° ¨¦s, potser, alta cultura de la Catalunya contempor¨¤nia, provinent de la mateixa m¨¤ i la mateixa eina que va fer un dels grans llibres de l¡¯assagisme literari catal¨¤, Les bones companyies (2010).