Qu¨¨ posa al teu DNI?

El DNI ¨¦s aquest pl¨¤stic d'¨²s obligatori que no es vol treure mai de la cartera. Ja sigui per la foto horrorosa, perqu¨¨ est¨¤ enterrat a la bossa, sota un mili¨® de trastos, o perqu¨¨ demostra que encara no es t¨¦ l'edat per fer certes coses: comprar tabac, alcohol, o entrar en una discoteca. Tamb¨¦ pot demostrar una cosa encara pitjor: que ja s'ha tingut l'edat per fer-ho gaireb¨¦ tot.

Entre les poques incursions al costat salvatge de la vida que recordo hi ha un intent de falsificaci¨® del DNI. Vaig rascar la segona gepa d'un 3, hi vaig posar una mica de t¨ªpex, hi vaig dibuixar panxa i el vaig convertir en un 2. Un pla infal¡¤lible per entrar a la discoteca un mes abans del que tocava. El porter es va compadir de mi (i es va fer un tip de riure), va fingir que no havia vist el pegat blanc i em va obrir les portes de la fastuosa Pacha de Platja d'Aro, de la qual ja nom¨¦s queda un edifici en ru?nes.

Hauria estat una trag¨¨dia quedar-se fora de l'ed¨¨n d'hormones, m¨²sica i alcohol. Totes les coses importants que havien de passar un dissabte a la nit passaven all¨¤. Mentre s'esperava a la cua, contenint els nervis, amb aquell document pseudofalsificat a les mans, es tenia clar que no entrar a Pacha suposaria l'exclusi¨® de qualsevol conversa interessant als passadissos de l'institut dilluns. L'ostracisme. El desterrament social.

En altres ¨¨poques, un carnet fals et podia millorar o complicar molt la vida. Domingo Malag¨®n va ajudar desenes dels seus camarades durant la dictadura franquista. Les falsificacions que va fer per a militants del Partit Comunista d'Espanya ¡°van arribar a l'excel¡¤l¨¨ncia¡±. El m¨¨rit l'hi reconeix la Policia Nacional, que ha organitzat una exposici¨® per commemorar el 75¨¨ aniversari de la creaci¨® del DNI. La mostra, discreta, es pot veure a l'oficina de documentaci¨® del carrer de Trafalgar de Barcelona, en un d'aquests llocs on nom¨¦s s'hi va quan toca passar pel tedi¨®s tr¨¤mit de renovar el DNI o el passaport. Gaireb¨¦ sempre es fa just abans de les vacances, d'un viatge important o de qualsevol q¨¹esti¨® urgent. Llavors la burocr¨¤cia es venja sotmetent-nos als seus temps.

El 2 de mar? del 1944 s'aprova el decret que crea el DNI. La idea ¨¦s d'un metge especialista en anatomia, antropologia i criminologia, Federico Ol¨®riz Aguilera, que idea acreditar la identitat a trav¨¦s de l'empremta dactilar. Per¨° la gent no l'acull amb gaire alegria. ¡°La primera percepci¨® social del nou document identificatiu va ser negativa, com a possible eina de control en aquell fosc entorn social¡±, recull un dels plafons explicatius de la mostra, que est¨¤ oberta cada dia fins a les nou de la nit, en un tancament poc europeu.

El DNI irromp en la postguerra, amb una societat que ¡°pateix transversalment la por, la repressi¨®, la fam, l'escassetat i la pobresa end¨¨mica. ?s l'Espanya de les cartilles de racionament, de les cues per recollir menjar i a la Gota de Llet, de l'estraperlo, de la mendicitat, de l'atenci¨® sanit¨¤ria i escolaritzaci¨® prec¨¤ries o dels menjadors d'auxili social...¡±. Era obligatori per a les persones de 16 a 35 anys. El 1962, el R¨¨gim l'amplia a tothom. Franco s'atorga a si mateix el n¨²mero 1 i reserva a la seva fam¨ªlia els n¨²meros seg¨¹ents, fins al 9. El llavors rei Joan Carles rep el 10; la seva dona, la reina Sofia, l'11. La infanta Elena el 12, el 13 s'anul¡¤la per superstici¨®, Cristina obt¨¦ el 14, i l'actual rei, Felip VI, el 15. Es deixen buits la resta de n¨²meros fins al 100. Entre el 100 i el 158, es donen a ¡°uns quants elegits del cercle de confian?a¡± de Franco. A partir del 1.000, es distribueix entre les persones an¨°nimes. ¡°No sabe¡± ¨¦s el que consta en la firma d'aquells sense alfabetitzar.

L'exposici¨® dibuixa l'evoluci¨® del document al llarg dels anys, i presumeix de les millores t¨¨cniques. Amb el nou DNI es poden ¡°fer multitud de tr¨¤mits administratius¡± des de casa. No fa refer¨¨ncia al misteri dels lectors del xip electr¨°nic, per qu¨¨ uns serveixen i d'altres no, als programes que cal baixar i a la desesperaci¨® que acaba en derrota i impot¨¨ncia davant d'una burocr¨¤cia omnipotent i implacable, que sempre ven?. La versi¨® 3.0 del Vuelva usted ma?ana de Larra.

Tamb¨¦ afirma que el DNI ¨¦s ¡°un dels documents personals m¨¦s segurs del m¨®n¡±. ?s inevitable pensar en N¨¦stor An¨ªbal, un septuagenari argent¨ª, el nou Malag¨®n del segle XXI, per¨° m¨¦s centrat a guanyar diners que a eliminar la propietat privada. La Policia Nacional el va detenir fa un any a Rivas Vaciamadrid i va comprovar que ho havia falsificat gaireb¨¦ tot, comen?ant per ell mateix, que tenia quatre identitats simult¨¤nies. El van batejar com el principal falsificador dels ¨²ltims temps.

El DNI va, en teoria, a missa. ¡°Abans no se li donava tanta import¨¤ncia, ni hi havia tant de control¡±, al¡¤lega un Carranco amb germans anomenats Carrasco (el primer ¨¦s el bo, sens dubte). D'altres admeten que han esborrat de cop el Cort¨¦s del seu cognom compost, sense traves ni remordiment. Per¨° res d'aix¨° no impedeix que el DNI s¡¯esgrimeixi com la prova definitiva. ¡°Qu¨¨ posa al teu DNI?¡± ¨¦s el colof¨® de les discussions de la q¨¹esti¨® catalana. Sense ¨¤nim de ferir ¨¤nimes sensibles, he d¡¯assenyalar que la primera empresa que va fabricar el DNI va ser la catalana gr¨¤fiques Rieusset. El seu responsable, Aquilino Rieusset, va ocupar gaireb¨¦ tots els c¨¤rrecs importants del moment: membre del consell d'administraci¨® de Ferrocarrils de Catalunya, vicepresident de la Uni¨® N¨¤utica de Barcelona, president del consell d'administraci¨® de Ferrocarril de Sarri¨¤, vicepresident del Club Republic¨¤... Un ingredient m¨¦s de l'estrany pl¨¤stic que regeix les nostres vides.