¡®Infanticida,¡¯un esgarrif¨®s relat cantat i patit

Una bofetada en tota regla. La mateixa que va voler donar Caterina Albert (a partir d'aquesta obra, V¨ªctor Catal¨¤) a la fi de segle XIX explicant la hist¨°ria de la Nela, una camperola, la noia del mol¨ª de la vila, que s'enamora d'un home de bona casa per¨° forana i queda embarassada. La por a la seva fam¨ªlia: nom¨¦s un pare (amb aquesta fal? sempre amena?ant ...) i un germ¨¤, representants de tota una societat cruel i inexorablement masclista, i l'allunyament de l'estimat la portaran a amagar el seu estat i, un cop nascuda la nena ( en tindr¨¤ prou amb un minut, uns segons per estimar-la amb bogeria), cometre el pitjor dels pecats. Per por, per amor, per ignor¨¤ncia, per (in)cultura.

El mon¨°leg Infanticida (a la sala Atrium fins aquest diumenge) trasllada el temps a una ¨¨poca imprecisa per¨°, per descomptat, m¨¦s actual: de vegades, certes conductes no s¨®n un anacronisme al segle XXI.

A l'escenari, Neus P¨¤mies, en una sala d'un manicomi, o d'una comissaria (qui sap) escup aquesta terrible hist¨°ria, aquesta c¨¤rrega tremenda, aquesta culpa amb la qual carrega perqu¨¨ s¨ª, per haver anat contra la seva educaci¨®, contra el seu dest¨ª . I ho fa cantant els versos originals adaptats per Marc Rosich a la m¨²sica de Clara Peya. Recita amb la veu, per¨° tamb¨¦ ho fa amb la mirada, i amb aquestes mans que retor?a amb sensualitat i amargor, i amb aquests crits, amb aquestes insinuacions, amb aquesta sorpresa.

Al costat d'ella, en un angle de les taules, Gerard Marsal controla la m¨²sica des d'un teclat i una taula de mescles, embolicant encara m¨¦s el drama en la tensi¨®, fent encaixar els acords en la veu i les paraules de P¨¤mies sense deixar un sol espai buit i, amb potents cops de llum, recarregant cada vegada m¨¦s l'atmosfera aclaparadora, insuportable.

Poc m¨¦s sobre l'escenari: una taula amb fotografies, un parell de cadires, un tel¨¨fon de paret (i de disc), un llum i unes rajoles a la paret sobre les que llisquen imatges projectades: enregistraments, moviments, les mans (un altre cop les mans) de Nela ... Ella no necessita res m¨¦s (no ¨¦s poc!) per fer seu a el personatge, patir-lo, recordar-lo amb passi¨®, reviure'l amb la felicitat que li va donar l'amor, amb el dolor que li va donar quedar-se sola despr¨¦s que ell s'ho enseny¨¦s tot: "Que jo podia ser jo, no sols la mula que a casa volien" ...

Amb aquests v¨ªmets, Marc Angelet dirigeix una obra electr¨°nica i electritzant que atrapa l'espectador durant 70 minuts intens¨ªssims que van in crescendo amb la tortura que viu el personatge. Queden en l'aire les mil preguntes que plantejava Catal¨¤ i que planteja aquesta versi¨®. Preguntes inc¨°modes, vergonyants i molt cr¨ªtiques. I, per sobre de totes, la que porta a plantejar-nos el sentiment de culpa: de qui va ser la culpa?