Tenim els museus ben posats?

La pol¨¨mica generada per la implantaci¨® de la franqu¨ªcia de l¡¯Hermitage, sumada al fet que no fa gaire es van fer p¨²bliques les xifres de les visites als museus de la ciutat, obliga a pensar en els nostres museus. Estan ben posats, els museus a Barcelona? La veritat ¨¦s que tampoc sabem com s¡¯ha arribat tan lluny amb la q¨¹esti¨® de l'empla?ament de l¡¯Hermitage i com no s¡¯ha pogut dirigir abans cap a una altra destinaci¨®, en qualsevol cas, sembla intel¡¤ligent pensar en un altre empla?ament sempre que ¨C¨¦s evident¨C no vagi al parc d¡¯atraccions del F¨°rum. Per diverses raons, algunes d¡¯evidents i altres de no tants, els nostres museus estan col¡¤locats majorit¨¤riament al per¨ªmetre de la ciutat. Alguns a primera l¨ªnia davant del mar, com les Drassanes, o el Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya, i d¡¯altres, en el seu equivalent als peus de Collserola, com el Monestir de Pedralbes o el Museu de la Ci¨¨ncia. Alguns s¡¯han anat situant a Montju?c, l¡¯Etnol¨°gic, l¡¯Arqueol¨°gic, despr¨¦s la Mir¨®, el MNAC, el CaixaForum, i conv¨¦ recordar que hi ha un pla per convertir la muntanya en una mena de campus per a museus. Un altre grup nombr¨®s se situa a Ciutat Vella i el Raval, com el Mar¨¨s, el Picasso, el Museu d¡¯Hist¨°ria i els m¨¦s recents, el Macba i el CCCB, als quals s¡¯ha de sumar l'Arts Santa M¨°nica. Aix¨ª ¨¦s que, amb l¡¯excepci¨® del DHUB (excepcional en tots els sentits), els tenim davant del mar, a Ciutat Vella i el Raval, a Montju?c i un parell a l¡¯Eixample.

L¡¯Eixample central, en proporci¨® al seu pes a la ciutat, t¨¦ pocs museus importants, la Fundaci¨® T¨¤pies i la Pedrera ¨Ccom a sala d¡¯exposicions¨C i fins ara la Fundaci¨® Mapfre, que perdrem perqu¨¨ es trasllada a la Vila Ol¨ªmpica, que ¨¦s aquesta la veritable mala noticia. Buscar una alternativa a l¡¯empla?ament de l¡¯Hermitage ha suscitat, a m¨¦s, la q¨¹esti¨® sobre el tipus d¡¯edifici idoni per a aquests museus. Si aquest ha de ser un edifici reutilitzat, com les Drassanes, el Monestir de Pedralbes, el MNAC, el CaixaForum, el Picasso, el Museu d¡¯Hist¨°ria, o la Fundaci¨® T¨¤pies, sense comptar els que ho s¨®n per imperatiu, com la Casa Batll¨®, la Pedrera o, ara, la Casa Vicens, o un de nou, com el que proposa l¡¯Hermitage per a Barcelona. Aix¨ª doncs, ¨°bviament amb moltes m¨¦s dades sobre la taula, es tracta que la ciutat pensi en termes d¡¯un pla per a la col¡¤locaci¨® d¡¯aquestes institucions muse¨ªstiques en un doble sentit, a quin lloc de la ciutat i en quin edifici existent, tot i que es pugui completar amb noves instal¡¤lacions, tal com prudentment s¡¯han expressat els experts. Per¨° sense oblidar que un museu avui no ¨¦s necess¨¤riament sin¨°nim de naus di¨¤fanes, tamb¨¦ pot ser un edifici amb estances com en moltes cases i edificis, que servirien, sens dubte, per a aquesta q¨¹esti¨®.

Els museus han de convidar a poder anar-hi tamb¨¦ a prendre un caf¨¨, a dinar, a la botiga, o a estar una estona al vest¨ªbul com una cosa habitual

En qualsevol cas, ens hauria de fer pensar la poca pres¨¨ncia de museus al cor de la ciutat. Els museus a la corona de la ciutat o a Montju?c tenen l¡¯inconvenient que s¡¯hi va especialment. No ¨¦s criticable en si mateix, per¨° ho ¨¦s que no hi hagi un nombre raonable de museus o centres d¡¯art on no haguem d¡¯anar especialment ¡°fins all¨¤¡±. Museus que es trobin en els trajectes habituals, no nom¨¦s en els passejos de diumenge. Aquests museus han de convidar a poder anar-hi tamb¨¦ a prendre un caf¨¨, a dinar, a la botiga, o a estar una estona al vest¨ªbul ¨Cque ha de ser urb¨¤¨C com una cosa habitual, i per descomptat, han de ser llocs amb una biblioteca que es pugui utilitzar i on els investigadors puguin anar a treballar. Hauria de ser normal poder quedar-hi amb alg¨². Quina mena de cita ¨¦s quedar al Museu Blau? Qu¨¨ s¡¯hi pot anar a fer tret de portar-hi els nens? Part de l¡¯accessibilitat dels museus, cosa que ¨¦s una q¨¹esti¨® crucial per a la seva popularitat, ¨¦s que sigui natural i f¨¤cil entrar-hi, tot i que no sempre sigui per veure¡¯n la col¡¤lecci¨®. Per aix¨° ¨¦s imprescindible una entrada franca, que el personal no t¡¯aculli com en un tanatori i que es trobin en els nostres recorreguts quotidians. I en aquest mateix ordre de coses, no ¨¦s quotidi¨¤ tenir un museu que sembli un iceberg retocat amb un bufador en un espig¨® del port, com la proposta de l¡¯Hermitage. L¡¯arquitectura serveix per fer bons edificis i tamb¨¦ bons museus, no per fer edificis reclam. L¡¯arquitectura hauria de ser tamb¨¦ l¡¯art de col¡¤locar b¨¦ les coses en una ciutat, i la pol¨ªtica, l¡¯art de fer-ho possible.