L¡¯humor ¨¤cid de David Foster Wallace puja a l¡¯escenari

La mirada cr¨ªtica i l'humor ¨¤cid de l'escriptor novaiorqu¨¨s David Foster Wallace arriben al Teatre Lliure amb l'espectacle En lo alto para siempre. Una pe?a de creaci¨® del dramaturg Juan Navarro i de l'actor Gonzalo Cunill que sorgeix a partir del relat hom¨°nim de l'autor nord-americ¨¤, publicat a?Entrevistas breves con hombres repulsivos (1999). La posada en escena ¨¦s un viatge que oscil¡¤la entre l'¨¨xtasi i el calvari d'un jove que decideix saltar per primera vegada del trampol¨ª d'una piscina, en una met¨¤fora sobre el salt transitori que s'experimenta quan s'aproxima la vida adulta. L'obra, que s'estrena aquest dijous a la seu de Gr¨¤cia, es podr¨¤ veure fins al 16 de febrer.

Portar un text de Wallace (1962-2008) al teatre ¨¦s una cosa que pocs s'han atrevit a fer a Barcelona. Navarro presenta per primera vegada al Lliure una adaptaci¨® d'un relat del nord-americ¨¤, fam¨®s per la seva novel¡¤la La broma infinita, en una tasca que considera complexa. El director descriu que han pres com a base el seu text, per¨° que els di¨¤legs han sorgit d'una s¨¨rie d'improvisacions de tem¨¤tiques concretes entre els actors Cunill i Gemma Polo. "Una altra l¨ªnia de treball ha estat un enfocament abstracte i sonor", apunta.

L'espectacle est¨¤ dividit en un tr¨ªptic conceptual de tres escenes que s'enllacen entre si, segons Navarro. "Alg¨² que no coneix la seva obra sentir¨¤ curiositat per explorar-la", afegeix. El dramaturg detalla, a m¨¦s, que el relat ¨¦s una hist¨°ria que el novaiorqu¨¨s va escriure a partir d'una experi¨¨ncia personal en qu¨¨ "deixa veure la seva solitud" a trav¨¦s de la met¨¤fora del trampol¨ª, com un salt cap al buit.

Cunill explica, per la seva banda, que el repte ha estat trobar un text troncal de Wallace que poguessin situar en universos personals, en lloc d'unir diversos fragments del llibre. "No ¨¦s un autor teatral i es tracta d'una obra liter¨¤ria immensa. Sab¨ªem que portar al teatre aix¨° seria dif¨ªcil", afirma. El nord-americ¨¤, segons recorda l'actor, deia que la bona escriptura ha de calmar els pertorbats i pertorbar els calmats, una filosofia que intenten transmetre en la posada en escena. "En cap moment intentem imitar el seu treball, ni que la gent pensi que ¨¦s un text seu", descriu.

Un m¨¤ping en escena

Navarro esmenta que a l'escenari utilitza la tecnologia del m¨¤ping:?un projector de v¨ªdeo delimita el contorn i hi desplega imatges, com paraules, l¨ªnies i quadr¨ªcules o figures en moviment. El director sost¨¦ que, per contrarestar-ho, ha decidit utilitzar pocs elements f¨ªsics en l'adaptaci¨®, com el trampol¨ª de la met¨¤fora, a m¨¦s d'un parell de cadires i micr¨°fons. "M¨¦s que una escenografia s¨®n objectes", matisa. Pel que fa a la il¡¤luminaci¨®, destaca que sempre li han cridat l'atenci¨® els colors llampants i que ha fet una selecci¨® de tonalitats inspirada en l'est¨¨tica de l'art pop. "Foster Wallace va ser un home compulsiu pel que fa als colors", assegura. Un llum morat estrobosc¨°pic o les barres que solen apar¨¨ixer en els televisors quan recullen una transmissi¨® sense senyal s¨®n nom¨¦s alguns dels colors projectats en escena.