L¡¯exig¨¨ncia de Foix

El 1960, Josep Vicen? Foix (Barcelona, 1893-1987) va reunir a Onze Nadals i un Cap d¡¯Any les nadales en vers que enviava cada any als amics. Amb el mateix esperit festiu, la seva fundaci¨® celebra cada entrada d¡¯any amb un nou llibre del poeta de Sarri¨¤. Com que ja t¨¦ tota l¡¯obra editada (i ben editada, tot s¡¯ha de dir), aquests volums reflecteixen una tria cr¨ªtica, agrupant tem¨¤tiques que perden visibilitat en el format d¡¯obres completes o remarcant t¨ªtols d¡¯un escriptor essencial del segle XX.

El llibre d¡¯enguany destaca el paper de Foix com a ¡°publicista¡± als anys trenta, en el sentit que tenia aleshores el terme d¡¯activista cultural a la premsa escrita. El gros dels textos s¨®n col¡¤laboracions al diari La Publicitat, portaveu del partit Acci¨® Catalana i del bo i millor del catalanisme intel¡¤lectual. Foix, que hi dirigia la secci¨® liter¨¤ria, hi parla d¡¯escriptors i artistes pl¨¤stics, sobretot catalans (per¨° sempre amb l¡¯antena posada arreu). Tamb¨¦ s¡¯apleguen escrits publicats en altres llocs, alguns, pocs, d¡¯anteriors (el m¨¦s antic ¨¦s de 1918, any emblem¨¤tic en l¡¯obra de Foix) i d¡¯altres posteriors a la guerra, arribant fins als anys setanta.

Amb bon criteri, aquest recull de noms propis vistos per la intel¡¤lig¨¨ncia perspica? de Foix no ha estat ordenat segons la data de publicaci¨® dels articles, sin¨® per ordre cronol¨°gic dels autors abordats (25 escriptors a la primera part; vuit artistes pl¨¤stics a la segona). Aix¨ª, de Llull a Ferrater, Noms propis dona prou pistes de la ferma i coherent idea que Foix tenia del sistema literari catal¨¤, i de retop guanyem una excel¡¤lent aportaci¨® al necessari repensament del nostre c¨¤non (no deu ser casualitat que el responsable de l¡¯edici¨® sigui Jordi Cornudella, que ja va ser el curador de l¡¯extraordinari Curs de literatura catalana contempor¨¤nia de Gabriel Ferrater, un dels llibres imprescindibles de l¡¯any passat i amb el qual aquest de Foix t¨¦ no poques concomit¨¤ncies, com ara la visi¨® d¡¯un Carles Riba molt m¨¦s realista que metaf¨ªsic).

La gr¨¤cia de Noms propis ve del fet que l¡¯incansable publicista Foix ¨¦s, tamb¨¦, escriptor, i amb una po¨¨tica ben definida, al marge dels corrents dominants (s¡¯ubica entre ¡°alguns dels qui pod¨ªem semblar m¨¦s dissidents¡±). Aix¨° no li impedeix valorar autors i tend¨¨ncies, tant liter¨¤ries com pl¨¤stiques, que no comparteix per¨° que ent¨¦n que tenen cabuda necess¨¤riament en el projecte cultural catal¨¤. I, aix¨ª, veu Joan Maragall, Eugeni d¡¯Ors, Josep Carner, Josep Maria de Sagarra o Riba com a ¡°distints i distants¡±, per¨° els escolta i aprecia (admetent que ell ¡°anava per les meves¡±) per ¡°la necessitat de respectar, d¡¯acceptar totes les aportacions i de considerar les tend¨¨ncies, ¨¤dhuc les m¨¦s distanciades de la nostra, perqu¨¨ sab¨ªem que una comunitat nacional no ¨¦s cap feix igualitari i que cada poeta ¨¦s la veu d¡¯alg¨² o d¡¯alguns¡±.

Des d¡¯un nacionalisme hereu de Prat de la Riba, exigent, antiidealista, immune a la nost¨¤lgia historicista de les gl¨°ries pret¨¨rites i al ¡°tirar al dret, que ¨¦s l¡¯expressi¨® mateixa de la barb¨¤rie¡±, defensa el paper de la llengua i la cultura com a vertebradores de la nova comunitat. Aix¨ª, t¨¦ molt inter¨¨s com descriu la idiosincr¨¤sia genu?nament catalana de Ramon Llull i Joan Mir¨®, l¨ªrics i racionalistes alhora: ¡°simplicitat, claredat, objectivitat, plasticitat i, no rebutgem la paradoxa, REALISME¡±. I ¨¦s un encert total percebre Llull i Josep Pla com a poetes, ¨¦s a dir, com a autors que, des de formes i g¨¨neres diversos, copsen en tota l¡¯essencialitat el poder de la literatura.

En definitiva, un llibre estimulant i carregat d¡¯actualitat.