Les escoles de m¨²sica, les oblidades dels Pressupostos

Els pressupostos d¡¯Educaci¨® per a aquest 2020 preveuen un augment general del 17,6%. Gaireb¨¦ totes les partides pugen: beques, n¨°mina del professorat, concerts escolars... i fins i tot reapareix la de les guarderies. Tanmateix, no creix la que finan?a els conservatoris, les escoles de m¨²sica i les de dansa, que queda congelada en 12,1 milions, igual que en els ¨²ltims pressupostos (2017). En l¡¯¨²ltima d¨¨cada aquests centres han tingut retallades constants de la subvenci¨®, per¨° han aconseguit sobreviure amb l¡¯esfor? econ¨°mic d¡¯ajuntaments i fam¨ªlies i reinventant-se per atreure m¨¦s alumnes.

Conservatoris i escoles de m¨²sica i dansa van viure el seu millor moment de finan?ament el 2010, quan la Generalitat els va destinar gaireb¨¦ 30 milions. La suma va caure en picat amb les retallades fins a desapar¨¨ixer dos anys, el 2014 i el 2015. Per¨° el model de subvenci¨® tamb¨¦ ha canviat: si abans de la crisi Educaci¨® aportava anualment 600 euros per alumne, ara en s¨®n 135 i est¨¤ vinculada a l¡¯activitat que ofereixi l¡¯escola, per exemple si hi ha un retorn social. Carles Farr¨¤s, president de l¡¯Associaci¨® Catalana d¡¯Escoles de M¨²sica, assegura que no est¨¤ satisfet amb la congelaci¨® de fons, per¨° es mostra esperan?at: ¡°L¡¯actitud d¡¯Educaci¨® no ¨¦s la mateixa que durant les retallades, veiem que ben aviat podem recuperar el finan?ament. No ¨¦s el millor del m¨®n, per¨° ¨¦s que fa pocs anys est¨¤vem a zero¡±.

La fuga de recursos de la Generalitat la van suplir ajuntaments i fam¨ªlies. Un estudi de la Diputaci¨® de Barcelona reflecteix com ha canviat el repartiment del finan?ament: el 2008, el 47% del cost l¡¯assumien els Ajuntaments, la Generalitat en pagava el 28% i les fam¨ªlies, el 25%. Una d¨¨cada despr¨¦s, els Consistoris n¡¯assumien un 61%; l¡¯Administraci¨® supralocal, un 1,5%, i les fam¨ªlies, un 37,5%.

Amb aquest panorama, les escoles han sobreviscut reinventant-se. Hi va haver mesures doloroses, com ara l¡¯augment de quotes generalitzat, que en alguns casos va suposar una p¨¨rdua d¡¯alumnes; la retallada de l¡¯horari i el sou dels professors; alguns acomiadaments, i fins i tot algun tancament, com a Moi¨¤. A Igualada van patir gaireb¨¦ totes aquestes conseq¨¹¨¨ncies. El 2011 van fer una auditoria per reduir-ne el cost al m¨¤xim, sobretot perqu¨¨ la salut econ¨°mica de l¡¯Ajuntament no era la m¨¦s pr¨°spera. ¡°El problema ¨¦s que l¡¯anunci de les retallades de la Generalitat va arribar tard, quan la planificaci¨® anual ja estava feta, aix¨ª que s¡¯anava fent un forat que l¡¯Ajuntament va haver d¡¯anar tapant¡±, sost¨¦ Maria Queralt Mart¨ª, directora de l¡¯escola de m¨²sica i conservatori municipal d¡¯Igualada.

Per¨° no tot va ser ombr¨ªvol. El Prat de Llobregat va desafiar la crisi i va obrir la seva escola de m¨²sica municipal el 2014. ¡°Molta gent es va sorprendre pel moment en qu¨¨ la vam impulsar, per¨° era un projecte necessari¡±, assegura Pilar Eslava, tinenta d¡¯alcalde d¡¯Educaci¨®. En aquell moment, el Prat era el municipi de m¨¦s de 50.000 habitants sense escola de m¨²sica municipal, i l¡¯Ajuntament, amb bona salut econ¨°mica, va invertir 1,2 milions a construir-la. El centre va arrencar amb gaireb¨¦ mig miler d¡¯estudiants, xifra que actualment ha doblat. A m¨¦s, compta amb 1.500 alumnes de prim¨¤ria que participen en projectes en escoles per crear orquestres. ¡°L¡¯escola est¨¤ dissenyada partint de la democratitzaci¨® de l¡¯acc¨¦s de tota la poblaci¨® i de projectes comunitaris. A m¨¦s, defensem un model d¡¯ensenyament vivencial, d¡¯aprendre a tocar un instrument d¡¯o?da, i no amb el solfeig¡±, defensa Jordi Umbert, director de l¡¯escola, que des de fa dos anys hi incorpora tamb¨¦ ensenyaments de teatre i dansa.

La renovaci¨® pedag¨°gica ¨¦s un altre dels efectes col¡¤laterals de la crisi. ¡°Les escoles s¡¯han reinventat seguint diverses estrat¨¨gies: des de fer classes m¨¦s nombroses a implantar feines comunit¨¤ries per obrir-se al municipi i intentar captar nous alumnes amb cursos m¨¦s curts¡±, detalla Farr¨¤s, que subratlla que, despr¨¦s d¡¯una d¨¨cada, les escoles de m¨²sica ja no s¨®n com abans. ¡°N¡¯han sortit enfortides i han fet de la necessitat una virtut¡±. Farr¨¤s afegeix que, una vegada superat el primer rev¨¦s de les retallades, van viure el seu millor moment el 2014. ¡°Va ser el millor moment de l¡¯ensenyament musical perqu¨¨ ¨¦s quan m¨¦s hores lectives es van fer, m¨¦s alumnes hi havia i m¨¦s especialitats¡±. Les escoles de m¨²sica compten amb 38.000 alumnes de menys de 18 anys, quan fa una d¨¨cada n¡¯eren 30.000.

M¨¦s recursos

Per la seva banda, els Ajuntaments demanen m¨¦s recursos i es queixen del retard de dos anys en els pagaments. ¡°De vegades, no se li dona tanta import¨¤ncia a la cultura, per¨° educaci¨® i cultura van de la m¨¤ i se li ha de donar la import¨¤ncia que es mereix. Si no, no millorarem la societat¡±, lamenta la regidora del Prat. La seva hom¨°loga d¡¯Igualada, Marisa Vila, considera ¡°negativa¡± la congelaci¨® de fons, per¨° ent¨¦n que la Generalitat hagi de prioritzar. L¡¯Associaci¨® Catalana de Municipis minimitza la congelaci¨®. ¡°Els ajuntaments podran distribuir entre altres serveis l¡¯augment de recursos que tindran amb les guarderies. S¡¯havien de prioritzar les guarderies perqu¨¨ tots els municipis en tenen una, en canvi les escoles de m¨²sica nom¨¦s les tenen els grans¡±, afirma Josep Berga, el seu responsable de l¡¯¨¤rea Cultura. Educaci¨® defensa que els pressupostos ¡°garanteixen la continu?tat de la partida¡± de les escoles de m¨²sica i que la prioritat ara eren les guarderies, l¡¯escola inclusiva i les beques. I afegeixen que treballen per corregir els retards.