Perdre bous i esquelles

Podem perdre les claus, a les ments brillants es veu que els passa sovint; o el m¨°bil, el dia que se t¡¯acut que la butxaca del cul ¨¦s un bon lloc per guardar-lo; podem perdre un sol mitj¨®, n¡¯hi ha que s¡¯han tornat bojos malpensant de la rentadora; podem perdre la parella, i no precisament perqu¨¨ ens l¡¯h¨¤gim deixat enlloc. La perdem de vista i llavors la trobem, un dia solejat de juny, amb alg¨² m¨¦s centrat i probablement m¨¦s ric, a les ments brillants es veu que els passa sovint. Per¨° tot el que perdem va amb la vida mateixa, que aquest m¨®n t¨¦ molt de p¨¨rdua i retrobament.

D¡¯altra banda, avui em volia centrar en una p¨¨rdua concreta: en la p¨¨rdua de paraules, dels matisos o les intencions que se¡¯n van esbarriant-les. I es poden perdre de moltes maneres. Substituint-les per manlleus idiom¨¤tics, usant anglicismes o castellanismes en lloc seu, com si recorrent a all¨° que es parla s¡¯hagu¨¦s de ser m¨¦s amic d¡¯un lector cosmopolita. Tamb¨¦ es poden perdre quan el llenguatge viatja d¡¯una llengua a una altra. I estareu amb mi quan dic que hi ha companyies de vol nefastes. Escanyagoverns. Arronsaplantilles. Eixugabenzines. Tamb¨¦ traduccions ben fetes t¨¨cnicament per¨° que desvirtuen la paraula origin¨¤ria, l¡¯artefacte que, d¡¯altra banda, no havia previst moure¡¯s enlloc. Un mal trasp¨¤s verbal seria com marxar en una llengua i aterrar en una altra on els referents de la primera han perdut les maletes. I espavila¡¯t.

I parlant de traduccions i all¨° que s¡¯hi perd, em ve al cap el tancament de Lost in Translation (Sofia Coppola, 2003). Es tracta d¡¯una ¨²ltima escena controvertida, curiosament, perqu¨¨ la frase final, tancada a cau d¡¯orella, no s¡¯hauria d¡¯entendre en cap llengua. Era intimitat, era esperan?a o era nost¨¤lgia, per¨° era dins de la bombolla d¡¯ells dos. Qu¨¨ li diu a l¡¯orella Bob (Bill Murray) a Charlotte (Scarlett Johanson) quan se n¡¯acomiada? Segons Coppola ¨¦s aix¨°: ¡°(...)¡±. I ¡°(...)¡± ¨¦s inintel¡¤ligible, cosa que molesta l¡¯espectador pragm¨¤tic que t¨¦ ganes d¡¯arribar-se a la taquilla i reclamar les paraules que li han estafat. No pensa interpretar res, qu¨¨ s¡¯han cregut! Qu¨¨ li diu, tan fluixet, si es pot saber?

Es veu que hi ha qui ho ha desxifrat i ha arribat a la conclusi¨® que el contingut del murmuri en la versi¨® original i en la tradu?da no s¡¯assemblen gens. I que suggereixen, fins i tot, finals diferents. I tan bonic com hauria estat acabar amb un grapat de mots perduts endins, com els protagonistes! Casumdena! Les paraules s¨®n tamb¨¦ els seus silencis, i cal respectar-les fins i tot quan callen o s¡¯amaguen entre les l¨ªnies del text gros. Si venem els mots originals nom¨¦s per explicar-nos millor, correm el risc de perdre sentit, bous i esquelles.